Fomentar la ecoagricultura y dar valor a las polinizadores, reto del Día Mundial de las Abejas
octubre 24, 2020
Compartir noticia
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

[:es]Texto de EFE Verde

Fomentar la agricultura ecológica y dar valor a todos los polinizadores, especialmente a las abejas, son los principales objetivos de la apicultura actual según los expertos consultados por Efe en el Día Mundial de las Abejas que se celebra hoy. Fijada por la ONU desde 2017, esta fecha recuerda la importancia de un insecto que cuenta con más de 20.000 especies y que está considerado como uno de los principales polinizadores, de los cuales depende la producción del 75 % de los alimentos que consumimos.

El declive de las abejas en los últimos años se ha convertido en una de las más importantes preocupaciones para la agricultura, ha explicado el perito judicial en apicultura, Jesús Manzano, quien ha revelado que “ahora mismo producimos la misma miel anual con 1.000 colmenas que la que cosechábamos hace 40 años con sólo 500”, lo que indica que “la situación es extrema, estamos en el límite”.

El crecimiento poblacional de las abejas aumenta a razón de un 7 %, una cifra que se queda corta para las demandas de polinización ya que “no tenemos suficiente capacidad de reproducción” de esta especie.

Principales amenazas

A juicio de Manzano, una de las principales amenazas para las abejas es el cambio climático, cuyas consecuencias “influyen directamente” en sus poblaciones ya que “pierden mucha energía y mucho tiempo de vuelo en buscar alimento donde no lo hay”.

Otra amenaza es la varroa, un género de ácaros que diezma colmenas por todo el planeta al afectar el sistema inmunológico de las abejas, pues “parasita la materia grasa de las adultas y las deja en una situación díficil”; de acuerdo con sus datos “sólo hay doce zonas donde las abejas han logrado afrontar a estos parásitos” como Avignon (Francia) o Arnot (Estados Unidos).

Un tercer riesgo son los efectos de los monocultivos y pesticidas, “clave para comprender el problema de las abejas”, ya que “muchas de ellas mueren por su culpa o transportan alimento contaminado” que afecta a la colmena.

Actividad polinizadora

El profesor de investigación del CSIC y especialista en biodiversidad, Pablo Vargas, también defiende la importancia de las abejas por su actividad polinizadora “fundamental” no sólo para el medio ambiente, sino también para la agricultura y la economía.

“Los escépticos que piensan que las abejas no valen para nada no saben que las abejas mueven millones de euros de forma silenciosa, además de incrementar la productividad en el mundo rural”, ha advertido Vargas, quien ha insistido en que “si hay más abejas, hay más polinización, más frutos y una mejor economía”, lo que supone otra razón para preservarlas.

Sistema organización de colmenas

Este especialista se ha referido también al sistema de organización de la colmena que, en su opinión, supone “el sistema democrático perfecto, ya que a diferencia de lo que piensa mucha gente la abeja reina no es la que manda” sino que se limita a cumplir su función como “ponedora de huevos”.

De hecho, “si no cumple con las expectativas del resto de la colmena, las demás abejas la echan y forman una nueva colonia con otra abeja reina”.

Los expertos también han señalado que no siempre la presencia de colmenas es positiva, sobre todo cuando los apicultores las trasladan con carácter de trashumancia, porque pueden diezmar otras poblaciones de polinizadores y afectar al futuro desarrollo del entorno vegetal.[:ca]Text d’EFE Verd

Fomentar l’agricultura ecològica i donar valor a tots els pol·linitzadors, especialment a les abelles, són els principals objectius de l’apicultura actual segons els experts consultats per Efe en el Dia Mundial de les Abelles que se celebra avui. Fixada per l’ONU des de 2017, aquesta data recorda la importància d’un insecte que compta amb més de 20.000 espècies i que està considerat com un dels principals pol·linitzadors, dels quals depèn la producció del 75% dels aliments que consumim.

El declivi de les abelles en els últims anys s’ha convertit en una de les més importants preocupacions per a l’agricultura, ha explicat el pèrit judicial en apicultura, Jesús Manzano, que ha revelat que “ara mateix produïm la mateixa mel anual amb 1.000 arnes que la qual cultivàvem fa 40 anys amb només 500 “, el que indica que “la situació és extrema, estem al límit”.

El creixement poblacional de les abelles augmenta a raó d’un 7%, una xifra que es queda curta per a les demandes de pol·linització ja que “no tenim suficient capacitat de reproducció” d’aquesta espècie.

Principals amenaces

Segons el parer de Manzano, una de les principals amenaces per a les abelles és el canvi climàtic, les conseqüències “influeixen directament” en les seves poblacions ja que “perden molta energia i molt de temps de vol en buscar aliment on no n’hi ha”.

Una altra amenaça és la varroa, un gènere d’àcars que delma ruscs per tot el planeta en afectar el sistema immunològic de les abelles, ja que “parasita la matèria grassa de les adultes i les deixa en una situació difícil”; d’acord amb les seves dades “només hi ha dotze zones on les abelles han aconseguit afrontar a aquests paràsits” com Avinyó (França) o Arnot (Estats Units).

Un tercer risc són els efectes dels monocultius i pesticides, “clau per comprendre el problema de les abelles”, ja que “moltes d’elles moren per culpa seva o transporten aliment contaminat” que afecta al rusc.

Activitat pol·linitzadora

El professor d’investigació del CSIC i especialista en biodiversitat, Pablo Vargas, també defensa la importància de les abelles per la seva activitat pol·linitzadora “fonamental” no només per al medi ambient, sinó també per a l’agricultura i l’economia.

“Els escèptics que pensen que les abelles no valen per res no saben que les abelles mouen milions d’euros de forma silenciosa, a més d’incrementar la productivitat en el món rural”, ha advertit Vargas, que ha insistit que “si hi ha més abelles , hi ha més pol·linització, més fruits i una millor economia “, el que suposa una altra raó per a preservar-les.

Sistema organització de ruscs

Aquest especialista s’ha referit també al sistema d’organització del rusc que, segons ell, suposa “el sistema democràtic perfecte, ja que a diferència del que pensa molta gent l’abella reina no és la que mana” sinó que es limita a complir la seva funció com a “ponedora d’ous”.

De fet, “si no compleix amb les expectatives de la resta del rusc, les altres abelles la fan fora i formen una nova colònia amb una altra abella reina”.

Els experts també han assenyalat que no sempre la presència de ruscs és positiva, sobretot quan els apicultors les traslladen amb caràcter de transhumància, perquè poden delmar altres poblacions de pol·linitzadors i afectar el futur desenvolupament de l’entorn vegetal.[:]