Trabajamos para combatir los efectos negativos de la presencia de Especies Exóticas Invasoras
octubre 31, 2020
Compartir noticia
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

[:es]La llegada de especies de flora y fauna provenientes de fuera de su área de distribución y de su área potencial de dispersión, también conocidas como especies exóticas, es consecuencia de la acción humana y puede ser accidental o intencionada. Muchas de estas especies no son capaces de proliferar fuera de su área natural y terminan desapareciendo. No obstante, algunas consiguen adaptarse y acaban implantándose en la naturaleza creando una competencia muy fuerte para las especies propias. Estas, son las que tienen carácter invasor y se conocen como las especies exóticas invasoras (EEI).

Hoy en día, la dispersión y proliferación de especies exóticas va en aumento como consecuencia de la globalización, que aumenta el movimiento de personas y mercancías en todo el mundo y, por tanto, de especies de flora y fauna de un lugar a otro; además de la situación de cambio climático, que hace que algunas de las especies propias que han evolucionado durante años con el entorno empiecen a tener problemas de supervivencia y sean más vulnerables ante la llegada de especies de fuera.

En Mallorca, la introducción de especies de origen antrópico no es algo nuevo. Sin embargo, históricamente, las llegadas eran mucho menos frecuentes y el ecosistema, en ocasiones, a lo largo del tiempo se adaptaba. De hecho, algunas introducciones antiguas han ido evolucionando hasta ser consideradas hoy en día como especies autóctonas. Son ejemplos el sapo, la marta, la jineta o el erizo. Aun así, algunas especies introducidas hace muchos años, siguen teniendo carácter invasor, como ocurre con las ratas, los ratones o las cabras.

Actualmente, las entradas de fauna y flora exóticas son mucho más frecuentes y abundantes que históricamente, y provocan o pueden provocar impactos negativos graves no sólo sobre la naturaleza, siendo una de las principales causas de pérdida de biodiversidad en todo el mundo, sino también sobre la salud pública y la economía (principalmente la producción agrícola, ganadera y forestal).

Ante este escenario, la preocupación social ha aumentado mucho y ha desencadenado en la aparición de normativa específica que regula la introducción EEI. En este sentido, existe el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras que incluye hasta 44 especies de flora, de las cuales 26 están presentes en las Islas Baleares; y hasta 97 especies de fauna, con 33 de estas presentes en las Islas Baleares.

Dentro de la planificación de actuaciones anuales, la FVSM incluye tareas de conservación orientadas a erradicar o mitigar los impactos negativos que ocasionan las EEI en los ecosistemas naturales de la Reserva de Ariant, así como medidas de control de la llegada de nuevas EEI a la reserva. Con el fin de actuar de forma eficaz, es muy importante conocer la biología de las EEI, así como sus hábitos y comportamientos. A continuación se expone el tipo de seguimiento que se lleva a cabo para la erradicación y control de algunas EEI en la Reserva de Ariant, siempre en coordinación con la administración pública de las Islas Baleares:

  • La serpiente de herradura es un ofidio registrado por primera vez en las Islas Baleares en 2003 en Ibiza, y en Mallorca en 2006. Es muy peligroso para la fauna autóctona dado que es un depredador y puede provocar repercusiones en el equilibrio del ecosistema. En Ariant se detectó por primera vez en 2018. Desde entonces, durante la época activa de la especie (de marzo a mediados de noviembre) la FVSM tiene instaladas dos trampas cerca de las zonas donde se ha constatado su presencia, para limitar su proliferación. Las trampas han sido cedidas por el COFIB (Consorcio de Recuperación de Fauna de las Islas Baleares) y se utilizan siguiendo sus recomendaciones. La trampa tiene dos compartimentos separados, uno con una puerta de entrada formada por dos maderas, la más exterior con un agujero de acceso más pequeño que el interior, entre las que se coloca una red metálica a modo de puerta basculante en la parte interna de la madera, pudiéndose abrir hacia dentro para dejar libre el acceso de la serpiente pero no hacia fuera. El otro compartimento, cerrado, es donde se ubica el cebo, un ratón vivo al que se le proporciona habitualmente agua y comida. La trampa está ubicada siempre en sombra para proteger al ratón y posibles capturas del sol directo. Hasta día de hoy, no se ha capturado ningún ejemplar. El trampeo está previsto que continúe hasta que los individuos invierno.
  • El mapache es otro depredador introducido del cual en 2006 se constatan los primeros indicios de presencia en Mallorca. A pesar de que hasta el momento no se ha hecho ningún avistamiento dentro de la Reserva de Ariant, sí hay avistamientos en el término municipal de Pollença. Los daños ecológicos asociados a esta especie se explican por las relaciones de depredación y competencia con la fauna local y porque pueden actuar de vectores de parásitos y enfermedades. Además, también ocasionan daños importantes a los cultivos de frutales, dado que pueden incluir la fruta en su dieta. Así, ante el peligro de que esta especie llegue a la Reserva de Ariant, se tienen instaladas tres trampas de captura de pequeños mamíferos en el valle de Ariant, que se revisan habitualmente como medida preventiva. Estas trampas disponen de una puerta metálica con cierre de seguridad para evitar que el animal pueda escapar una vez capturado; y el cebo utilizado es comida de gato y fruta. Estas trampas también sirven para hacer control de otros mamíferos de tamaño similar como los gatos asilvestrados, que suponen una amenaza similar para la fauna local. En esta línea, hasta el momento había también la alarma del coatí Nasua nasua, aunque según nos ha informado recientemente el COFIB, parece que ya hace años que no hay capturas y podría ser que se haya erradicado.
  • En cuanto a la avispa asiática, detectada por primera vez en Sóller en 2015, se lleva a cabo un seguimiento de alerta por parte de los apicultores y todos los trabajadores de la Reserva de Ariant en caso de producirse un avistamiento. Al parecer, en 2019 aún no se ha encontrado ningún nido activo en todo el territorio insular. No obstante, dada la grave amenaza que supone esta EEI para las abejas y otros insectos polinizadores, ya que son parte fundamental de su dieta, no se puede bajar la guardia.
  • La Paysandysia archon es un lepidóptero originario de Sudamérica, detectado por primera vez en Mallorca en 2002. Afecta al Palmito Chamaerops humilis, única palmera autóctona del Mediterráneo y protegida. En la finca de Ariant no se ha detectado ningún individuo de palmito afectado, sin embargo, el municipio de Pollença se considera que está afectado de manera generalizada. Por ello, anualmente se realizan transectos en las zonas forestales de palmito de la Reserva de Ariant como medida de alerta de la llegada de este individuo. A fecha de hoy, no existe ningún tratamiento fitosanitario autorizado en terreno forestal.

 

Si constatáis la presencia de alguna de estas especies mencionadas anteriormente, hay que comunicarlo, lo antes posible, al teléfono de emergencias 112 o, directamente, al COFIB con respecto a la culebra de herradura, el mapache o la avispa asiática; y al Servicio de Sanidad Forestal de la Consejería de Medio Ambiente de las Islas Baleares en caso de detección de nuevos núcleos de afectación de terrenos forestales para Paysandisia archon o al ayuntamiento en caso de detectar casos en jardinería.

 

Foto: CAIB.[:ca]L’arribada d’espècies de flora i fauna provinents de fora de la seva àrea de distribució i de la seva àrea potencial de dispersió, també conegudes com espècies exòtiques, és conseqüència de l’acció humana i pot ser accidental o intencionada. Moltes d’aquestes espècies no són capaces de proliferar fora de la seva àrea natural i acaben desapareixent. No obstant, algunes aconsegueixen adaptar-se i acaben implantant-se a la natura creant una competència molt forta per a les espècies pròpies. Aquestes, són les que tenen caràcter invasor i es coneixen com les espècies exòtiques invasores (EEI).

Avui en dia, la dispersió i proliferació d’espècies exòtiques va en augment com a conseqüència de la globalització, que augmenta el moviment de persones i mercaderies arreu del món i, per tant, d’espècies de flora i fauna d’un lloc a un altre; a més de la situació de canvi climàtic, que fa que algunes de les espècies pròpies que han evolucionat durant anys amb l’entorn comencin a tenir problemes de supervivència i siguin més vulnerables davant de l’arribada d’espècies de fora.

A Mallorca, la introducció d’espècies d’origen antròpic no és una cosa nova. No obstant, històricament, les arribades eren molt menys freqüents i l’ecosistema, en ocasions, al llarg del temps s’hi adaptava. De fet, algunes introduccions antigues han anat evolucionant fins a ser considerades avui dia com espècies autòctones. En són exemples el calàpet, el mart, la geneta o l’eriçó. Així i tot, algunes espècies introduïdes fa molts anys, segueixen tenint caràcter invasor, com passa amb les rates, els ratolins o les cabres.

Actualment, les entrades de fauna i flora exòtiques són molt més freqüents i abundants que històricament, i provoquen o poden provocar impactes negatius greus no només sobre la natura, essent una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat arreu del món, sinó també sobre la salut pública i l’economia (principalment la producció agrícola, ramadera i forestal).

Davant aquest escenari, la preocupació social ha augmentat molt i ha desencadenat en l’aparició de normativa específica que regula la introducció EEI. En aquest sentit, existeix el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores que inclou fins a 44 espècies de flora, de les quals 26 són presents a les Illes Balears; i fins a 97 espècies de fauna, amb 33 d’aquestes presents a les Illes Balears.

La FVSM inclou dins la planificació d’actuacions anuals tasques de conservació orientades a eradicar o mitigar els impactes negatius que ocasionen les EEI en els ecosistemes naturals de la Reserva d’Ariant, així com mesures de control de l’arribada de noves EEI a la Reserva.  Per tal d’actuar de forma eficaç, és molt important conèixer la biologia de les EEI, així com els seus hàbits i comportaments. A continuació s’exposa el tipus de seguiment que es duu a terme per a l’eradicació y control d’algunes EEI a la Reserva d’Ariant, sempre en coordinació amb l’administració publica de les Illes Balears:

  • La serp de ferradura és un ofidi registrat per primera vegada a les Illes Balears al 2003 a Eivissa, i a Mallorca al 2006. És molt perillós per a la fauna autòctona atès què és un depredador i pot provocar repercussions en l’equilibri de l’ecosistema. A Ariant es va detectar per primera vegada al 2018. Des de llavors, durant l’època activa de l’espècie (de març a mitjans novembre) la FVSM té instal·lades dues trampes prop de les zones on s’ha constatat la seva presència, per a limitar la seva proliferació. Les trampes han estat cedides pel COFIB (Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears) i s’utilitzen seguint les seves recomanacions. La trampa té dos compartiments separats, un amb una porta d’entrada formada per dues fustes, la més exterior amb un forat d’accés més petit que l’interior, entre les quals s’hi col·loca una xarxa metàl·lica a mode de porta basculant a la part interna de la fusta, poguent-se obrir cap a dins per deixar lliure l’accés de la serp però no cap a fora. L’altre compartiment és tancat i és on s’hi ubica l’esquer, un ratolí viu al que se li proporciona habitualment aigua i menjar. La trampa està ubicada sempre en ombra per protegir el ratolí i possibles captures del sol directe. Fins a dia d’avui, no s’ha capturat cap exemplar. El trampeig està previst que continuï fins que els individus hivernin.
  • L’ós rentador és un altre depredador introduït del qual es constaten els primers indicis de la seva presència a Mallorca l’any 2006. Tot i què fins el moment no s’ha fet cap avistament dins la Reserva d’Ariant, sí hi ha avistaments al terme municipal de Pollença. Els danys ecològics associats a aquesta espècie s’expliquen per les relacions de depredació i competència amb la fauna local i perquè poden actuar de vectors de paràsits i malalties. A més, també ocasionen danys importants als cultius de fruiters atès que poden incloure la fruita en la seva dieta. Així, davant el perill de que aquesta espècie arribi a la Reserva d’Ariant, es tenen instal·lades tres trampes de captura de petits mamífers a la vall d’Ariant, que es revisen habitualment com a mesura preventiva. Aquestes trampes disposen d’una porta metàl·lica amb tanca de seguretat per evitar que l’animal es pugui escapar un cop capturat; i l’esquer utilitzat és menjar de moix i fruita. Aquestes trampes també serveixen per fer control d’altres mamífers de mida similar com els moixos assilvestrats, que suposen una amenaça semblant per a la fauna local. En aquesta línia, fins el moment hi havia també l’alarma del coatí Nasua nasua, tot i que segons ens ha informat recentment el COFIB, sembla que ja fa anys que no hi ha captures y podria ser que s’hagi eradicat.
  • Pel que fa a la vespa asiàtica, detectada per primera vegada a Sóller l’any 2015, es duu a terme un seguiment d’alerta per part dels apicultors i tots els treballadors de la Reserva d’Ariant en cas de produir-se un avistament. Pel que sembla, aquest 2019 encara no s’ha trobat cap niu actiu en tot el territori insular. No obstant, atesa la greu amenaça que suposa aquesta EEI per a les abelles i altres insectes pol·linitzadors, ja que són part fonamental de la seva dieta, no es pot baixar la guàrdia.
  • La Paysandysia archon és un lepidòpter originari de Sud Amèrica, detectat per primera vegada a Mallorca l’any 2002. Afecta al Garballó Chamaerops humilis, única palmera autòctona de la mediterrània i protegida. A la finca d’Ariant no s’ha detectat cap individu de garballó afectat, no obstant, el municipi de Pollença es considera que està afectat de manera generalitzada. Per això, anualment es duen a terme transectes a les zones forestals de garballó de la Reserva d’Ariant com a mesura d’alerta de l’arribada d’aquest individu. A data d’avui, no existeix cap tractament fitosanitari autoritzat en terreny forestal.

Si constatau la presencia d’alguna d’aquestes espècies mencionades anteriorment, cal comunicar-ho, el més aviat possible, al telèfon d’emergències 112 o, directament, al COFIB pel que fa a la serp de ferradura, l’ós rentador o la vespa asiàtica; i al Servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears en cas de detecció de nous nuclis d’afectació de terrenys forestals per Paysandisia archon o a l’ajuntament en cas de detectar casos en jardineria.

 

Foto: CAIB.[:]