[:es]La ganadería extensiva ovina en la Reserva Biológica de Ariant supone un elemento fundamental para el ecosistema local. Desde el 2012, cuando la FVSM empezó a gestionar la finca de Ariant de manera ecológica, se han ido haciendo cambios entre los que destacan, por un lado, la reducción de la carga ovina de 350 ejemplares hasta llegar a la óptima capacidad de carga estimada, que es de unas 200 ovejas.

Además, se ha apostado por, progresivamente, cambiar la oveja híbrida Ile de France – mallorquina blanca de montaña en la variedad pura mallorquina, mucho más adaptada a las condiciones climáticas y biogeográficas de Ariant. Se comenzó con la introducción de la variedad mallorquina entre la guarda de machos y, ya en 2018, con la introducción de cordero variedad mallorquina. Gracias a las prácticas ganaderas que se llevan a cabo, actualmente se ha alcanzado una proporción de oveja mallorquina en relación a oveja híbrida de aproximadamente el 50%.

Actualmente en la finca de Ariant hay unas 45 hectáreas de siembra para las ovejas y 20 hectáreas de pastos naturales, además de una extensión importante de carrizo que se podría recuperar para pastos naturales. Tradicionalmente, en la Serra de Tramuntana la oveja autóctona mallorquina pastaba libremente por la montaña, siendo recogida únicamente dos veces al año. La oveja autóctona mallorquina se puede alimentar de los brotes tiernos de carrizo, pero no de los maduros. Por eso, si era necesario, antiguamente se utilizaba la práctica de quema de carrizo para abrir nuevos pastos. Hoy en día, estas prácticas de quema sólo están permitidas en casos muy concretos, dado el riesgo que ello supone para la propagación de incendios forestales no deseados y el riesgo de erosión del suelo. En Ariant, el trabajo de abrir nuevas zonas de pastos invadidas de carrizo la lleva a cabo el asno balear y, próximamente, el ganado vacuno, también de raza autóctona, que está previsto introducir en breve. Para facilitar las tareas de seguimiento y recogida de las ovejas, este año se han empezado a colocar cascabeles durante la esquila, siguiendo la tradición de los ganaderos mallorquines. Este cascabeles son fabricados por artesanos locales y se fijan a los collares hechos de madera de laurel.

Por otra parte, dado que las cabras son uno de los principales competidores en alimento para el ganado ovino, la FVSM trabaja para reducir su densidad en la finca. Por ello, se colabora con la Associació de Caçadors de Cabres a Llaç (ACCALL) y, al mismo tiempo, mejorando los cierres de la finca para evitar al máximo su presencia. Así, actualmente, con las prácticas de gestión llevadas a cabo, se ha conseguido que las ovejas no necesiten alimentación adicionales a las siembras y los pastos naturales.

A continuación se explican algunas características de ambas variedades de oveja:

• Oveja variedad Ile de France: Es una oveja más grande que produce más carne y mejor calidad de lana, siendo más rentable económicamente.

• Oveja variedad mallorquina blanca de montaña: Es una oveja de aprovechamiento cárnico, pero que produce menos carne por individuo que la Ile de France. Sin embargo, es muy ágil y mucho menos exigente con las zonas de pasto, además de estar adaptada para alimentarse en los campos naturales más abruptos de la Serra de Tramuntana. Así, ante el reto que suponen algunas de las amenazas globales como el cambio climático, esta variedad es menos vulnerable que la Ile de France.

Apostar por la variedad autóctona mallorquina, además de suponer una apuesta por la conservación de las tradiciones locales (como la recuperación de pastos de montaña o de la utilización de cascabeles), también tiene el valor añadido de contribuir en la mejora de la estado de conservación de las variedades autóctonas de las Islas Baleares, que es uno de los objetivos de la FVSM.

Todas estas tareas persiguen aumentar la resiliencia de las prácticas agroganaderas en la finca de Ariant ante el cambio climático y, durante el 2019, han contado con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:ca]La ramaderia extensiva ovina a la Reserva Biològica d’Ariant suposa un element fonamental per a l’ecosistema local. Des del 2012, quan la FVSM començà a gestionar la finca d’Ariant de manera ecològica, s’han anat fent canvis entre els quals destaquen, per una banda, la reducció de la càrrega ovina de 350 exemplars fins a arribar a l’òptim de capacitat de càrrega estimada, unes 200 ovelles.

A més, s’ha apostat per, progressivament, canviar l’ovella híbrida Ile de France – mallorquina blanca de muntanya a la varietat pura mallorquina, molt més adaptada a les condicions climàtiques i biogeogràfiques d’Ariant. Es va començar amb la introducció a la guarda de mascles de la varietat mallorquina i, ja al 2018, amb la introducció d’anyelles de varietat mallorquina. Gràcies a les pràctiques ramaderes que es duen a terme, actualment s’ha assolit una proporció d’ovella mallorquina en relació a ovella híbrida d’aproximadament el 50%.

Actualment a la finca d’Ariant hi ha unes 45 Ha de sembra per a les ovelles i 20 Ha de pastures naturals; a més de una extensió important de càrritx que es podria recuperar per a pastures naturals. Tradicionalment, a la Serra de Tramuntana l’ovella autòctona mallorquina pasturava lliurement per la muntanya, essent recollida únicament dues vegades a l’any. L’ovella autòctona mallorquina es pot alimentar dels brots tendres de càrritx, però no dels madurs. Per això, si era necessari, antigament s’utilitzava la pràctica de crema de càrritx per a obrir noves pastures. Avui dia, aquestes pràctiques de crema només estan permeses en casos molt concrets, atès el risc que suposen per a la propagació d’incendis forestals no desitjats i el risc d’erosió del sol. A Ariant, la feina d’obrir noves zones de pastures envaïdes de càrritx la duu a terme l’ase balear i, pròximament, ramat boví també de raça autòctona que està previst introduir. Per a facilitar les tasques de seguiment i recollida de les ovelles, enguany s’han començat a col·locar picarols durant l’esquila, seguint la tradició dels ramaders mallorquins. Aquest picarols son fabricats per artesans locals i es col·loquen a collars fets de fusta de llorer.

D’altra banda, atès que les cabres són un dels principals competidors en aliment pel ramat oví, la FVSM treballa per reduir la densitat de cabres a la finca d’Ariant. Per això, es col·labora amb l’Associació de Caçadors de Cabres a Llaç (ACCALL) i, alhora, millorant els tancaments de la finca per evitar al màxim la seva presència. Així, actualment, amb les pràctiques de gestió dutes a terme, s’ha aconseguit que les ovelles no necessitin alimentació addicionals a les sembres i les pastures naturals.

A continuació s’expliquen algunes característiques d’ambdues varietats d’ovella:

• Ovella varietat Ile de France: És una ovella més grossa que produeix més carn i millor qualitat de llana, essent més rendible econòmicament.

• Ovella varietat mallorquina blanca de muntanya: És una ovella d’aprofitament càrnic, però que produeix menys carn per individu que la Ile de France. No obstant, és molt àgil i molt menys exigent amb les zones de pastura,  a més d’estar adaptada per alimentar-se als camps naturals més abruptes de la Serra de Tramuntana. Així, davant el repte que suposen algunes de les amenaces globals com per exemple el canvi climàtic, aquesta varietat és menys vulnerable que la Ile de France.

Apostar per la varietat autòctona mallorquina, a més de suposar una aposta per a la conservació de les tradicions locals (com la recuperació de pastures de muntanya o de la utilització de picarols), també té el valor afegit de contribuir en la millora de l’estat de conservació de les varietats autòctones de les Illes Balears, què és un dels objectius de la FVSM.

Totes aquestes tasques persegueixen augmentar la resiliència de les pràctiques agroramaderes a la finca d’Ariant davant el canvi climàtic i, durant el 2019, han comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:]