Fomentar la agricultura ecológica y dar valor a todos los polinizadores, especialmente a las abejas, son los principales objetivos de la apicultura actual según los expertos consultados por Efe en el Día Mundial de las Abejas que se celebra hoy. Fijada por la ONU desde 2017, esta fecha recuerda la importancia de un insecto que cuenta con más de 20.000 especies y que está considerado como uno de los principales polinizadores, de los cuales depende la producción del 75 % de los alimentos que consumimos.

El declive de las abejas en los últimos años se ha convertido en una de las más importantes preocupaciones para la agricultura, ha explicado el perito judicial en apicultura, Jesús Manzano, quien ha revelado que “ahora mismo producimos la misma miel anual con 1.000 colmenas que la que cosechábamos hace 40 años con sólo 500”, lo que indica que “la situación es extrema, estamos en el límite”.

El crecimiento poblacional de las abejas aumenta a razón de un 7 %, una cifra que se queda corta para las demandas de polinización ya que “no tenemos suficiente capacidad de reproducción” de esta especie.

Principales amenazas

A juicio de Manzano, una de las principales amenazas para las abejas es el cambio climático, cuyas consecuencias “influyen directamente” en sus poblaciones ya que “pierden mucha energía y mucho tiempo de vuelo en buscar alimento donde no lo hay”.

Otra amenaza es la varroa, un género de ácaros que diezma colmenas por todo el planeta al afectar el sistema inmunológico de las abejas, pues “parasita la materia grasa de las adultas y las deja en una situación díficil”; de acuerdo con sus datos “sólo hay doce zonas donde las abejas han logrado afrontar a estos parásitos” como Avignon (Francia) o Arnot (Estados Unidos).

Un tercer riesgo son los efectos de los monocultivos y pesticidas, “clave para comprender el problema de las abejas”, ya que “muchas de ellas mueren por su culpa o transportan alimento contaminado” que afecta a la colmena.

Actividad polinizadora

El profesor de investigación del CSIC y especialista en biodiversidad, Pablo Vargas, también defiende la importancia de las abejas por su actividad polinizadora “fundamental” no sólo para el medio ambiente, sino también para la agricultura y la economía.

“Los escépticos que piensan que las abejas no valen para nada no saben que las abejas mueven millones de euros de forma silenciosa, además de incrementar la productividad en el mundo rural”, ha advertido Vargas, quien ha insistido en que “si hay más abejas, hay más polinización, más frutos y una mejor economía”, lo que supone otra razón para preservarlas.

Sistema organización de colmenas

Este especialista se ha referido también al sistema de organización de la colmena que, en su opinión, supone “el sistema democrático perfecto, ya que a diferencia de lo que piensa mucha gente la abeja reina no es la que manda” sino que se limita a cumplir su función como “ponedora de huevos”.

De hecho, “si no cumple con las expectativas del resto de la colmena, las demás abejas la echan y forman una nueva colonia con otra abeja reina”.

Los expertos también han señalado que no siempre la presencia de colmenas es positiva, sobre todo cuando los apicultores las trasladan con carácter de trashumancia, porque pueden diezmar otras poblaciones de polinizadores y afectar al futuro desarrollo del entorno vegetal.[:ca]Text d’EFE Verd

Fomentar l’agricultura ecològica i donar valor a tots els pol·linitzadors, especialment a les abelles, són els principals objectius de l’apicultura actual segons els experts consultats per Efe en el Dia Mundial de les Abelles que se celebra avui. Fixada per l’ONU des de 2017, aquesta data recorda la importància d’un insecte que compta amb més de 20.000 espècies i que està considerat com un dels principals pol·linitzadors, dels quals depèn la producció del 75% dels aliments que consumim.

El declivi de les abelles en els últims anys s’ha convertit en una de les més importants preocupacions per a l’agricultura, ha explicat el pèrit judicial en apicultura, Jesús Manzano, que ha revelat que «ara mateix produïm la mateixa mel anual amb 1.000 arnes que la qual cultivàvem fa 40 anys amb només 500 «, el que indica que “la situació és extrema, estem al límit”.

El creixement poblacional de les abelles augmenta a raó d’un 7%, una xifra que es queda curta per a les demandes de pol·linització ja que «no tenim suficient capacitat de reproducció» d’aquesta espècie.

Principals amenaces

Segons el parer de Manzano, una de les principals amenaces per a les abelles és el canvi climàtic, les conseqüències «influeixen directament» en les seves poblacions ja que «perden molta energia i molt de temps de vol en buscar aliment on no n’hi ha».

Una altra amenaça és la varroa, un gènere d’àcars que delma ruscs per tot el planeta en afectar el sistema immunològic de les abelles, ja que «parasita la matèria grassa de les adultes i les deixa en una situació difícil»; d’acord amb les seves dades «només hi ha dotze zones on les abelles han aconseguit afrontar a aquests paràsits» com Avinyó (França) o Arnot (Estats Units).

Un tercer risc són els efectes dels monocultius i pesticides, «clau per comprendre el problema de les abelles», ja que «moltes d’elles moren per culpa seva o transporten aliment contaminat» que afecta al rusc.

Activitat pol·linitzadora

El professor d’investigació del CSIC i especialista en biodiversitat, Pablo Vargas, també defensa la importància de les abelles per la seva activitat pol·linitzadora «fonamental» no només per al medi ambient, sinó també per a l’agricultura i l’economia.

«Els escèptics que pensen que les abelles no valen per res no saben que les abelles mouen milions d’euros de forma silenciosa, a més d’incrementar la productivitat en el món rural», ha advertit Vargas, que ha insistit que «si hi ha més abelles , hi ha més pol·linització, més fruits i una millor economia «, el que suposa una altra raó per a preservar-les.

Sistema organització de ruscs

Aquest especialista s’ha referit també al sistema d’organització del rusc que, segons ell, suposa «el sistema democràtic perfecte, ja que a diferència del que pensa molta gent l’abella reina no és la que mana» sinó que es limita a complir la seva funció com a «ponedora d’ous».

De fet, «si no compleix amb les expectatives de la resta del rusc, les altres abelles la fan fora i formen una nova colònia amb una altra abella reina».

Els experts també han assenyalat que no sempre la presència de ruscs és positiva, sobretot quan els apicultors les traslladen amb caràcter de transhumància, perquè poden delmar altres poblacions de pol·linitzadors i afectar el futur desenvolupament de l’entorn vegetal.[:]

Ante esta situación, en la FVSM hemos iniciado este año una línea de actuaciones para hacer frente al cambio climático mediante el desarrollo de medidas de adaptación. Vamos a trabajar para generar mayor capacidad de adaptación a los cambios que sucedan para que, de esta manera, los impactos se minimicen. Vamos a aplicar diferentes medidas tratando diversos aspectos en Ariant y otras fincas en Custodia del Territorio: la colonia de buitre negro, los bosques, la agricultura y ganadería. De las medidas a aplicar os iremos hablando en los próximos boletines. Esta iniciativa se puede llevar a cabo con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

Este proyecto de adaptación al cambio climático es una de las primeras experiencias en este ámbito en nuestras islas y contribuye, además, a poner en marcha medidas amparadas por la recientemente aprobada Ley del Cambio Climático en las Baleares, en línea con Planes y Estrategias a nivel tanto nacional como europeo.[:ca]El canvi climàtic és un fet que amb prou feines es discuteix ja a la comunitat científica. Des de la societat, percebem també molts signes que aquest fenomen està efectivament succeint. Exemples són les suaus temperatures d’hivern a molts llocs o l’augment d’episodis de pluges torrencials. Però, ¿com pot afectar això a les nostres vides? La veritat és que hi ha múltiples impactes negatius derivats del canvi climàtic i, de fet, alguns ja són presents, com és el cas del desacoblament de cicles biològics per temperatures primaverals avançades. Un exemple d’aquest impacte el podem observar clarament en l’agricultura quan les collites es veuen afectades severament per la falta de fred en el període de floració de molts fruiters, el que no deixa quallar al fruit malgrat que la resta de condicions siguin bones. Pel que fa a la vida silvestre, sabem d’aus que han avançat el seu moment de cria i han tingut problemes per alimentar els pollastres perquè resulta que el seu aliment no estava disponible. Les pluges torrencials, d’altra banda, suposen un risc pel que fa a l’erosió del terreny o les inundacions, així com per a moltes espècies que poden patir els seus efectes quan arriben fora de temps o de manera massa freqüent: a la Serra hem detectat en els últims anys alguns casos de parelles de voltor negre que han perdut el pollastre per excés de pluges.

Davant d’aquesta situació, a la FVSM hem iniciat aquest any una línia d’actuacions per fer front al canvi climàtic mitjançant el desenvolupament de mesures d’adaptació. Treballarem per generar més capacitat d’adaptació als canvis que succeeixin, de manera que els impactes es minimitzin. Aplicarem diverses mesures en Ariant i altres finques en Custòdia del Territori: la colònia de voltor negre, els boscos, l’agricultura i ramaderia. D’elles us en anirem parlant en els propers butlletins. Aquesta iniciativa es pot dur a terme amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

Aquest projecte d’adaptació al canvi climàtic és una de les primeres experiències en aquest àmbit a les nostres illes i contribueix, a més, a posar en marxa mesures emparades per la recentment aprovada Llei del Canvi Climàtic a les Balears, en línia amb Plans i Estratègies a nivell tant nacional com europeu.[:]

[:ca]Informam de que els pròxims dies 24 i 31 de desembre, dilluns, el Centre per a la Conservació de la Vida Silvestre Mediterrània romandrà tancat amb motiu de les vacances de Nadal. Moltes gràcies.

[:]

• Viernes 30 de marzo, CERRADO.
• Lunes 2 de abril, ABIERTO, de 10 a 14h.

Gracias y felices fiestas![:ca]Vos infomam dels horaris del Dia de Portes Obertes per Setmana Santa:

• Divendres 30 de març, TANCAT.
• Dilluns 2 d’abril, OBERT, de 10 a 14h.

Gràcies i bone vacances!

[:en]We inform you of the schedules of Open Doors Day during Eastern holidays:

• Friday, March 30, CLOSED.
• Monday, April 2, OPEN, from 10 a.m. to 2 p.m.

Thanks and happy holidays![:]

El 19 de agosto de 2017 fue capturada en s’Albufera de Mallorca y equipada con un emisor de seguimiento por satélite para monitorizar sus movimientos. Su seguimiento confirma que una parte de población balear de águilas pescadoras se comporta de forma migratoria, pasando el invierno fuera de las islas, y nos recuerda que la conservación de esta especie en Baleares depende no sólo de la conservación de nuestros espacios naturales sino también de la seguridad y buen estado de conservación en las localidades ibéricas o africanas que un número importante de ejemplares ocupa durante el invierno.

Recorrido de Amalia. Fuente: GOB Mallorca.

[:ca]Amàlia, una femella adulta d’àguila peixatera que pertany a la població mallorquina d’aquesta espècie, ha tornat per febrer a l’illa després de passar l’hivern a Portugal, concretament al Parc Natural de Ria Formosa, on va arribar el 3 de setembre després de deixar Mallorca el 31 d’agost.
El 19 d’agost de 2017 va ser capturada a s’Albufera de Mallorca i equipada amb un emissor de seguiment per satèl·lit per monitoritzar els seus moviments. El seu seguiment confirma que una part de població balear d’àguiles pescadores es comporta de forma migratòria, passant l’hivern fora de les illes, i ens recorda que la conservació d’aquesta espècie a les Balears depèn no només de la conservació dels nostres espais naturals sinó també de la seguretat i bon estat de conservació en les localitats ibèriques o africanes que un nombre important d’exemplars ocupa durant l’hivern.

Recorregut d’Amàlia. Font: GOB Mallorca

[:]

Llegó a Mallorca en 1989, donde conoció a su mujer, Evelyn Tewes, bióloga y patrona de la Fundación Voltor Negre (constituida en Holanda en 1986). Durante su trayectoria profesional ha formado parte del Patronato de la Fundación Voltor Negre y de la FVSM. Actualmente era el Presidente del ICTIB (Iniciatives per a la Custòdia del Territori a les Illes Balears). Ha desarrollado proyectos de conservación y custodia con los buitres en Mallorca (donde está la sede de la Fundación) mediante convenios con la Conselleria de Medio Ambiente, con propietarios de fincas rústicas y con medioambientalistas. También en el sur de Francia, en Los Balcanes (Bosnia, Bulgaria, Albania, Macedonia, Grecia, etc.).

Uno de los resultados de sus iniciativas y las de su mujer Evelyn Tewes, a la custodia del territorio y a la conservación de los buitres, fue la donación de la finca de Ariant (Pollença) a la FVSM, en enero 2012.

También coordinó desde la Fundación el Programa S.O.S. Verí, del que fue pionero a nivel local, nacional e internacional.

Fue uno de los impulsores del Proyecto Muntanya del Voltor, en Valldemossa, el cual suscribió un convenio pionero de custodia del territorio con el Ayuntamiento de Valldemossa y los propietarios de fincas de la zona.

Todo el personal que le conocía y ha trabajado con él lamenta profundamente su pérdida.[:ca]Juan José Sánchez Artés (Bolívia, 1962), naturalista, director gerent de la Black Vulture Conservation Foundation (BVCF) i de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM), amb seu a Campanet, va morir diumenge als 54 anys a l’Argentina, a causa d’una aturada cardíaca. Estava casat i deixa dos fills: Samuel, de 19 anys, i Rubén, de 16.
Va arribar a Mallorca el 1989, on va conèixer a la seva dona, Evelyn Tewes, biòloga i patrona de la Fundació Voltor Negre (constituïda a Holanda el 1986). Durant la seva trajectòria professional ha format part del Patronat de la Fundació Voltor Negre i de la FVSM. Actualment era el president del ICTIB (Iniciatives per a la Custòdia del Territori a les Illes Balears). Ha desenvolupat projectes de conservació i custòdia amb els voltors a Mallorca (on hi ha la seu de la Fundació) mitjançant convenis amb la Conselleria de Medi Ambient, amb propietaris de finques rústiques i amb mediambientalistes. També en el sud de França, als Balcans (Bòsnia, Bulgària, Albània, Macedònia, Grècia, etc.).
Un dels resultats de les seves iniciatives i les de la seva dona Evelyn Tewes, a la custòdia del territori i la conservació dels voltors, va ser la donació de la finca d’Ariant (Pollença) a la FVSM, el gener de 2012.
També va coordinar des de la Fundació el Programa S.O.S. Verí, del que va ser pioner a nivell local, nacional i internacional.
Va ser un dels impulsors del Projecte Muntanya del Voltor, a Valldemossa, el qual va subscriure un conveni pioner de custòdia del territori amb l’Ajuntament de Valldemossa i els propietaris de finques de la zona.
Tot el personal que el coneixia i ha treballat amb ell lamenta profundament la seva pèrdua.[:]

QUI SOM: La Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM) es va crear al 2002 a Mallorca, amb l’objectiu de contribuir a la conservació de la biodiversitat a Balears i a la resta del Mediterrani. La Fundació està formada per persones de diferents països i professions, configurant un grup multidisciplinar i motivat.

QUE FEIM: La FVSM fa feina en la recuperació de la biodiversitat i les tradicions rurals, educació ambiental, foment del voluntariat, desenvolupament rural, ecoturisme responsable i en la Custòdia del Territori. La FVSM col·labora estretament amb la Black Vulture Conservation Foundation (BVCF) en la conservació del Voltor Negre a Mallorca, darrera població insular d’aquesta espècie al món. La FVSM cuida i desenvolupa les seves activitats científiques, conservacionistes i educatives a la Finca de Son Pons, Campanet, una extensió boscosa de 18ha de gran valor natural, on es troben voltors destinats a educació ambiental i que és visitada per escoles, famílies i turistes. Des de 2012, la FVSM concentra també les seves activitats a la finca de muntanya de Ariant.