La Fundación (antes como Black Vulture Conservation Foundation) empezó su cooperación con la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear en 1986, cuando la situación del buitre negro en Mallorca era crítica, y ha seguido realizando las vigilancias de manera ininterrumpida hasta nuestros días.

El coordinador del voluntariado de vigilancia de la FVSM, Pep Tapia, explicó las funciones y tareas que desarrollan los participantes en las salidas, dio las pautas de vigilancia e indicó las zonas en las que se realiza, además de resolver posibles dudas. La tarea de campo de los voluntarios, que dio comienzo el pasado 15 de febrero, consiste en registrar la actividad que se da en áreas próximas a las zonas de nidificación, facilitar rutas de senderismo alternativas y, posteriormente, pasar el registro a los agentes de Medi Ambient de la Conselleria. Cabe recordar que el buitre negro realiza una puesta al año y que una sola molestia puede provocar el abandono del nido con el huevo o el pollo y, en consecuencia, el fracaso de la reproducción. En estos meses, huevo y pollo dependen enteramente de los cuidados de los padres. Sin ellos, se pueden enfriar o calentar en exceso y el pollo puede morir de frío o calor, o también puede ser depredado por cuervos y gaviotas.

Otros voluntariados

La FVSM presentó también otros voluntariados o actividades abiertas a la gente, como son el Programa de divulgación y organización de eventos, el Programa de educación ambiental, el Proyecto de Custodia del Territorio en Ariant y las Jornadas de voluntariado para la mejora del Centro de Conservación de la Vida Silvestre Mediterránea. Como es habitual, el encuentro finalizó con una comida al aire libre ofrecida por cortesía de la Fundación.[:ca]La FVSM va celebrar el passat 8 de febrer a la seva seu, a Campanet, la reunió de voluntariats per explicar i difondre les iniciatives ambientals i de conservació que porta a terme durant tot l’any. La trobada coincideix amb l’inici de la temporada de reproducció del voltor negre a la Serra de Tramuntana ja que un dels seus voluntariats consisteix en la vigilància de les zones de nidificació de la Serra per informar excursionistes i evitar possibles molèsties que provoquessin la pèrdua de una posada. Com cada any, a la fi de l’hivern els voltors negres comencen la seva època de cria, realitzen vols nupcials, posen a punt el niu amb branques noves, càrritx i llana d’ovella, acomodant per a la llarga temporada que els espera, ja que fins a l’agost no volarà el nou pollastre. Aquestes jornades de vigilància es realitzen coordinadament els caps de setmana i dies festius, entre els mesos de febrer i juny, i aquest any arriben al seu trenta-quatre exercici consecutiu.

La Fundació (abans com Black Vulture Conservation Foundation) va començar la seva cooperació amb la Conselleria de Medi Ambient de el Govern balear el 1986, quan la situació del voltor negre a Mallorca era crítica, i ha seguit realitzant les vigilàncies de manera ininterrompuda fins als nostres dies.

El coordinador del voluntariat de vigilància de la FVSM, Pep Tapia, va explicar les funcions i tasques que desenvolupen els participants en les sortides, va donar les pautes de vigilància i va indicar les zones en què es realitza, a més de resoldre possibles dubtes. La tasca de camp dels voluntaris, que va començar el passat 15 de febrer, consisteix a registrar l’activitat que es dóna en àrees pròximes a les zones de nidificació, facilitar rutes de senderisme alternatives i, posteriorment, passar el registre als agents de Medi Ambient de la Conselleria. Cal recordar que el voltor negre realitza una posada a l’any i que una sola molèstia pot provocar l’abandó de el niu amb l’ou o el pollastre i, en conseqüència, el fracàs de la reproducció. En aquests mesos, ou i pollastre depenen enterament de les cures dels pares. Sense ells, es poden refredar o escalfar en excés i el pollastre pot morir de fred o calor, o també pot ser depredat per corbs i gavines.

Altres voluntariats

La FVSM presentà també altres voluntariats o activitats obertes a la gent, com són el Programa de divulgació i organització d’esdeveniments, el Programa d’educació ambiental, el Projecte de Custòdia de el Territori en Ariant i les Jornades de voluntariat per a la millora de el Centre de Conservació de la Vida Silvestre Mediterrània. Com és habitual, la trobada va finalitzar amb un dinar a l’aire lliure oferta per cortesia de la Fundació.[:]

Para comenzar, la directora de la FVSM, Evelyn Tewes, dio la bienvenida a los asistentes y disertó sobre los objetivos y proyectos de la Fundación, así como sobre la biología del buitre negro. Posteriormente se proyectó un vídeo realizado por el cineasta y divulgador Rubén Casas, autor de “Archipélago Indómito”, colaborador habitual de la FVSM. El vídeo muestra la población de buitre negro, su hábitat y comportamiento a partir de espectaculares imágenes filmadas en la Serra de Tramuntana. Seguidamente, se pasó una presentación con imágenes de buitres tomadas por Toni Málaga y Jordi Cifre Encinas, el cual, como coordinador del voluntariado de vigilancia de este año, contextualizó algunas de las fotografías y dio a conocer detalles de las vigilancias ante la atención del público. Tras un descanso en el que se aprovechó para picar algo y reponer fuerzas intercambiando impresiones, Pep Tapia, coordinador de las campañas de vigilancia, dio una charla sobre la situación del buitre negro, con datos actuales de los nidos situados en fincas con convenio de custodia de territorio con la FVSM sobre apareamiento, nidificación, eclosiones y vuelos, y expuso las amenazas a las que hace frente la especie. Finalmente, se visitó el observatorio de buitres, donde la gente pudo presenciar el comportamiento y los movimientos que los buitres que residen en el Centro realizan a la hora de alimentarse. Los presentes visitaron también el jardín educativo para las abejas y comprobaron los avances conseguidos en los proyectos educativos de construcción de dos charcas para dar valor a dos especies amenazadas a nivel balear, el sapo balear y el espinoso. Los más pequeños, además, pudieron entretenerse con algunos talleres de manualidades que se realizaron a partir de las 12 horas. Algunos medios de comunicación, además, se hicieron eco de la iniciativa, una buena manera de trasladar a más gente la importancia que tienen estos carroñeros para la naturaleza y de implicarla en su conservación. En esta galería de fotos podréis ver alguno de los momentos de la jornada.[:ca]Al voltant d’unes cinquanta persones es varen acostar el dissabte 7 de setembre fins al Centre de Vida Silvestre Mediterrània, a Campanet, per participar a la jornada informativa que va organitzar la Fundació amb motiu del Dia Internacional dels Voltors. Durant poc més de quatre hores, la seu de la FVSM va oferir als presents diverses activitats divulgatives i educatives relacionades amb la naturalesa dels voltors, la seva presència a Mallorca, i la seva situació actual. També es va explicar la tasca de la FVSM, abans com Black Vulture Conservation Foundation, i el seu paper en els treballs de recuperació i conservació del voltor negre a la Serra de Tramuntana. En els anys 80 l’espècie va quedar en una situació de risc de desaparició a Mallorca amb una sola parella reproductora. Paral·lelament, la Conselleria de Medi Ambient va fer públiques les xifres oficials de la campanya de reproducció de 2019 i revelava unes dades sense parangó a Mallorca, amb l’ocupació de 45 nius, la posada de 40 ous i el vol de 34 polls, rècord absolut des que es comptabilitzen. Sens dubte una gran notícia.

Per començar, la directora de la FVSM, Evelyn Tewes, va donar la benvinguda als assistents i va dissertar sobre els objectius i projectes de la Fundació, així com sobre la biologia del voltor negre. Posteriorment es va projectar un vídeo realitzat pel cineasta i divulgador Rubén Casas, autor de «Archipélago Indómito», col·laborador habitual de la FVSM. El vídeo mostra la població de voltor negre, el seu hàbitat i comportament a partir d’espectaculars imatges filmades a la Serra de Tramuntana. Seguidament, es va passar una presentació amb imatges de voltors preses per Toni Màlaga i Jordi Cifre Encinas, el qual, com a coordinador del voluntariat de vigilància d’aquest any, va contextualitzar algunes de les fotografies i va donar a conèixer detalls de les vigilàncies davant l’atenció del públic . Després d’un descans en el qual es va aprofitar per fer un àpat i reposar forces intercanviant impressions, Pep Tapia, coordinador de les campanyes de vigilància, va donar una xerrada sobre la situació del voltor negre, amb dades actuals dels nius situats a finques amb conveni de custòdia de territori amb la FVSM sobre aparellament, nidificació, eclosions i vols, i va exposar les amenaces a què fa front l’espècie. Finalment, es va visitar l’observatori de voltors, on la gent va poder presenciar el comportament i els moviments que els voltors que resideixen al Centre realitzen a l’hora de alimentar-se. Els presents varen visitar també el jardí educatiu per a les abelles i varen comprovar els avenços aconseguits en els projectes educatius de construcció de dues basses per donar valor a dues espècies amenaçades a nivell balear, el gripau balear i l’espinós. Els més petits, a més, varen poder entretenir-se amb alguns tallers de manualitats que es realitzaren a partir de les 12 hores. Alguns mitjans de comunicació, a més, es varen fer ressò de la iniciativa, una bona manera de traslladar a més gent la importància que tenen aquests carronyaires per a la natura i d’implicar-la en la seva conservació. En aquesta galeria de fotos podreu veure algun dels moments de la jornada.[:]

Ante el desafío del cambio climático, las principales vulnerabilidades de la población mallorquina de buitre negro se relacionan, en parte, con la reproducción, debido a un posible desajuste del ciclo biológico del animal con el clima. Además, también se asocian con la disponibilidad de alimento dada la dependencia que tiene el buitre negro con la ganadería extensiva insular, que podría verse afectada por la bajada de precipitaciones provocando cambios en la disponibilidad del pasto. También con la disponibilidad de puntos de agua donde los buitres se hidratan y refrescan habitualmente, sobre todo en verano, debido a que con el cambio climático parece que aumenta la frecuencia de los períodos de sequía y, en un futuro, podría afectar estos reservorios de agua. Sin embargo, es necesario evaluar dichas vulnerabilidades para poder identificar las amenazas reales a nivel local.

Con el fin de poder gestionar en el futuro la población insular mallorquina de buitre negro ante retos emergentes, es necesario seguir estudiando y monitorizando su población a largo plazo para estar en alerta e identificar cambios y amenazas. Desde la FVSM con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, se lleva a cabo un proyecto de adaptación al cambio climático. En el marco de este proyecto, entre otras acciones, se contempla la contribución de la FVSM en el seguimiento demográfico de la población reproductora de buitre negro en Ariant y en las fincas vecinas con acuerdos de Custodia del Territorio (CdT) firmados con la FVSM, cuyo objeto del acuerdo es la conservación del buitre negro y su hábitat. Dicha acción pretende contribuir en las tareas de seguimiento de la población de buitre negro que lleva a cabo la Conselleria de Medio Ambiente del Govern de les Illes Balears y sus Agentes de Medio.

Así, durante el 2019, des de la FVSM se han llevado a cabo controles de nidificación en las zonas de Ariant, Moncaire, Cosconar y Ternelles. En total se han controlado 38 nidos durante 18 salidas, todas por tierra, a partir de la segunda semana de febrero hasta principios de julio. En estas fincas se ubica la mayor parte de la población nidificante de la especie en Mallorca, representando el 80% del número total de nidos controlados en la Sierra de Tramuntana. En la figura 1 se presentan los resultados de la campaña de 2019 obtenidos por el personal de la FVSM en colaboración con los Agentes de Medio Ambiente, segregados por las zonas bajo custodia.

Si se comparan los resultados de los controles de nidificación del presente año con los datos de los últimos años en los que la Fundación realizó dicho seguimiento en estas fincas con acuerdos de CdT, se aprecia un ligero aumento tanto del número total de parejas establecidas en la zona estudiada como de pollos volanderos. En la figura 2 se muestra la evolución de pollos volanderos en Ariant, Moncaire i Ternelles des del año 2012 hasta la actualidad.

Así, con los datos de 2019, se confirma que, en dicha área, la tendencia del desarrollo de la población mallorquina de buitre negro es positiva.

Desde la FVSM se quiere seguir trabajando para la conservación de estas majestuosas aves y proporcionando conocimiento que nos permita desarrollar las acciones de gestión mejor adaptadas a sus necesidades.

Foto: Rubén Casas.

[:ca]El voltor negre Aegypius monachus és una espècie protegida i legalment amenaçada sota la categoria de «vulnerable», que requereix d’atenció especial per assegurar la seva conservació a llarg termini. En l’actualitat, la població mallorquina de voltor negre és l’última població insular del món ja que l’espècie ha desaparegut d’altres grans illes de la Mediterrània on va estar present, com és el cas de Creta o Sardenya.

Davant el desafiament del canvi climàtic, les principals vulnerabilitats de la població mallorquina de voltor negre es relacionen, en part, amb la reproducció, a causa d’un possible desajust del cicle biològic de l’animal amb el clima. A més, també s’associen amb la disponibilitat d’aliment donada la dependència que té el voltor negre amb la ramaderia extensiva insular, que es podria veure afectada per la baixada de precipitacions provocant canvis en la disponibilitat de la pastura. També amb la disponibilitat de punts d’aigua on els voltors s’hidraten i refresquen habitualment, sobretot a l’estiu, a causa de que amb el canvi climàtic sembla que augmenta la freqüència dels períodes de sequera i, en un futur, podria afectar aquests reservoris de aigua. No obstant això, cal avaluar aquestes vulnerabilitats per poder identificar les amenaces reals a nivell local.

Per tal de poder gestionar en el futur la població insular mallorquina de voltor negre davant reptes emergents, cal seguir estudiant i monitoritzant la seva població a llarg termini per estar en alerta i identificar canvis i amenaces. Des de la FVSM amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, es porta a terme un projecte d’adaptació al canvi climàtic. En el marc d’aquest projecte, entre altres accions, es contempla la contribució de la FVSM en el seguiment demogràfic de la població reproductora de voltor negre a Ariant i en les finques veïnes amb acords de Custòdia del Territori (CdT) signats amb la FVSM, l’objecte de l’acord és la conservació del voltor negre i el seu hàbitat. Aquesta acció pretén contribuir en les tasques de seguiment de la població de voltor negre que porta a terme la Conselleria de Medi Ambient del Govern dels Illes Balears i els seus Agents de Medi.

Així, durant el 2019, des de la FVSM s’han dut a terme controls de nidificació a les zones d’Ariant, Moncaire, Cosconar i Ternelles. En total s’han controlat 38 nius durant 18 sortides, totes per terra, a partir de la segona setmana de febrer fins a principis de juliol. En aquestes finques se situa la major part de la població nidificant de l’espècie a Mallorca, representant el 80% del nombre total de nius controlats a la Serra de Tramuntana. A la figura 1 es presenten els resultats de la campanya de 2019 obtinguts pel personal de la FVSM en col·laboració amb els Agents de Medi Ambient, segregats per les zones sota custòdia.

Si es comparen els resultats dels controls de nidificació d’enguany amb les dades dels últims anys en què la Fundació va realitzar aquest seguiment en aquestes finques amb acords de CdT, s’aprecia un lleuger augment tant del nombre total de parelles establertes en la zona estudiada com de pollastres volanders. A la figura 2 es mostra l’evolució de pollastres volanders a Ariant, Moncaire i Ternelles des de l’any 2012 fins a l’actualitat.

Així, amb les dades de 2019, es confirma que, en aquesta àrea, la tendència del desenvolupament de la població mallorquina de voltor negre és positiva.

Des de la FVSM es vol seguir treballant per a la conservació d’aquestes majestuoses aus i proporcionant coneixement que ens permeti desenvolupar les accions de gestió millor adaptades a les seves necessitats.

Foto: Rubén Casas.

[:]

El trabajo de los agentes de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, la colaboración de los voluntarios de la FVSM en las vigilancias de las zonas de nidificación y el conocimiento que la ciudadanía pueda tener de la importancia de no transitar por zonas de nidificación en la Serra de Tramuntana para evitar así molestias involuntarias, resultan fundamentales para que el proceso de crecimiento de las crías de buitre negro se desarrolle de manera natural y sin incidencias. De esta manera el buen trabajo colectivo que vienen desarrollando desde hace unos años instituciones, entidades y particulares seguirá viéndose recompensado por el aumento de los éxitos reproductivos de la colonia mallorquina de buitre negro, la última población insular de esta especie que existe en el mundo.[:ca]L’època de reproducció del voltor negre s’endinsa en un període decisiu i determinant, el moment en què ja s’ha produït l’eclosió de l’ou i en el qual les cries necessiten de major atenció per part dels seus progenitors. Durant els primers 45 dies de vida, els pollastres encara no termorregulen, fet pel qual les cures i companyia dels adults són imprescindibles doncs proporcionen la calor o l’ombra adequats, depenent de cada moment del dia. Davant d’això, qualsevol abandonament temporal del niu per part dels progenitors podria suposar el fracàs de la posta que, recordem, és única a l’any per parella, perllongant el procés (des del aparellament fins que el pollastre abandona el niu) per espai de nou mesos. Després del període d’incubació de l’ou, d’uns 54 dies, es produeix l’eclosió (al maig) i el pollastre, el pes del qual oscil·la entre 150 i 200 grams, requereix d’una cura exclusiu per part dels seus progenitors, que fan torns a les tasques. El pollastre creixerà i, en 120 dies, adquirirà un pes d’uns 8 quilos, similar o fins i tot major al d’un adult, quan per fi volarà del niu i, gràcies a l’exercici, s’estabilitzarà el seu pes i desenvoluparà la musculatura.

El treball dels agents de Medi Ambient del Govern dels Illes Balears, la col·laboració dels voluntaris de la FVSM a les vigilàncies de les zones de nidificació i el coneixement que la ciutadania pugui tenir de la importància de no transitar per zones de nidificació a la Serra de Tramuntana per evitar així molèsties involuntàries, resulten fonamentals perquè el procés de creixement de les cries de voltor negre es desenvolupi de manera natural i sense incidències. D’aquesta manera el bon treball col·lectiu que desenvolupen des de fa uns anys institucions, entitats i particulars seguirà veient-se recompensat per l’augment dels èxits reproductius de la colònia mallorquina de voltor negre, l’última població insular d’aquesta espècie que hi ha al món.[:]

Otro importante trabajo que comienza en estas fechas es el seguimiento de la población de buitres negros en coordinación con la Conselleria de Medi Ambient. Esta labor se lleva a cabo mediante controles de nidos durante todo el periodo reproductor, siempre a una distancia prudente (utilizando prismáticos y telescopio) y adoptando las máximas medidas de precaución. Se comprueba que las parejas hayan ocupado el territorio y que hayan realizado la puesta. Este año, excepto alguna pareja que se ha retrasado, la mayoría ya ha hecho la puesta e incuba el huevo pacientemente. El trabajo de incubación, igual que todas las demás tareas en la reproducción, es compartido por hembras y machos por igual. Ahora solo resta seguir con nuestro trabajo y esperar al nacimiento de los pollitos, el mes de mayo aproximadamente. Esta iniciativa puede realizarse con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:ca]Març és un mes de gran importància en el període reproductor dels voltors negres, ja que comencen en aquesta època els 52 dies d’incubació necessaris per a l’eclosió de l’ou. A finals de febrer, els voluntaris de la FVSM varen començar amb la campanya de vigilància d’accés a nius sensibles a molèsties, tots els caps de setmana i festius, equipats amb material informatiu, prismàtics i un walkie talkie. Aquests voluntaris realitzen la important tasca d’informar els excursionistes que s’acosten a zones on els voltors negres estan criant, incubant, quan una molèstia podria comportar l’abandonament del niu i de l’ou, que en poc temps ja no serà fèrtil. Per aquest motiu és molt important la tranquil·litat a les zones de cria, especialment en aquesta època.

Un altre important treball que comença en aquestes dates és el seguiment de la població de voltors negres en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta tasca es porta a terme mitjançant controls de nius durant tot el període reproductor, sempre a una distància prudent (utilitzant prismàtics i telescopi) i adoptant les màximes mesures de precaució. Es comprova que les parelles hagin ocupat el territori i que hagin realitzat la posta. Aquest any, excepte alguna parella que s’ha retardat, la majoria ja ha fet la posta i incuba l’ou pacientment. El treball d’incubació, igual que totes les altres tasques en la reproducció, és compartit per femelles i mascles per igual. Ara només resta seguir amb el nostre treball i esperar al naixement dels pollets, el mes de maig aproximadament. Aquesta iniciativa es pot dur a terme amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:]

Pep Tapia, coordinador del voluntariado de vigilancia de la FVSM, informó que entre febrero y junio se han realizado 33 salidas en las que intervinieron 33 voluntarios distintos. En dichas salidas, que se celebran en sábado, domingo y días festivos, se ha informado a un total de 181 excursionistas que se encontraban en zonas de nidificación de la especie, una cifra menor que la de la campaña 2017, cuando fueron 330 los excursionistas informados. Habitualmente, los voluntarios informan a estas personas de la situación del lugar en el que se encuentran y de las posibles molestias que pueden provocar en los nidos próximos, facilitando rutas de senderismo alternativas. Posteriormente, se pasa el registro a los agentes de Medi Ambient de la Conselleria.

Finalmente, según las primeras estimaciones de los Agentes de Medio Ambiente, la campaña de reproducción arrojará unos datos similares a la del 2017, cuando se ocuparon 37 plataformas de nidificación, se produjeron 32 puestas y se registraron 25 eclosiones.[:ca]La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha finalitzat la seva trentè segona campanya de vigilància de la reproducció de la població del voltor negre a la Serra de Tramuntana, reunint aquest passat cap de setmana a Son Pons als voluntaris participants d’aquest any per fer balanç de la campanya i agrair la seva dedicació. A la trobada se projectaren unes imatges de voltors negres filmades pel documentalista i naturalista Rubén Casas, col·laborador habitual de la Fundació, i se’n posà punt i final amb un sopar de companyonia. Evelyn Tewes, directora de la FVSM, agraí la «tasca silenciosa, altruista i imprescindible» de totes aquelles persones que han invertit el seu temps a formar part del voluntariat de vigilància de la FVSM en tots aquests anys «perquè – afegí- han exercit un paper molt important en la recuperació i consolidació de l’espècie «.

Pep Tapia, coordinador del voluntariat de vigilància de la FVSM, informà que entre febrer i juny es realitzaren 33 sortides en què intervingueren 33 voluntaris diferents. En aquestes sortides, que se celebren en dissabte, diumenge i dies festius, s’informà a un total de 181 excursionistes que es trobaven en zones de nidificació de l’espècie, una xifra menor que la de la campanya 2017, quan van ser 330 els excursionistes informats. Els voluntaris informen aquestes persones de la situació del lloc en el qual es troben i de les possibles molèsties que poden provocar en els nius pròxims, facilitant rutes de senderisme alternatives. Posteriorment, es passa el registre als agents de Medi Ambient de la Conselleria.

Finalment, segons les primeres estimacions dels Agents de Medi Ambient, la campanya de reproducció llançarà unes dades similars a la del 2017, quan es van ocupar 37 plataformes de nidificació, es van produir 32 posades i es van registrar 25 eclosions.[:]

En Mallorca se encuentra la última población de buitre negro insular del mundo, una población que estuvo al borde de la desaparición a mediados de los años 80, cuando quedaba una sola pareja reproductora con vida, pero que se ha ido recuperando gracias al enorme trabajo realizado por organizaciones ecologistas e instituciones hasta el día de hoy, que se cuenta con una población estable en las zonas más remotas de la Serra de Tramuntana. Poder celebrar este día como lo hemos hecho este año, sin cejar, continuando con nuestro principal foco de actividad, superando adversidades, supone una enorme satisfacción para todas las personas que conformamos la BVCF y la FVSM. Patronos, voluntarios, trabajadores, amigos, colaboradores… estamos de enhorabuena y esperamos continuar celebrando este día por muchos años.[:ca]Fa uns dies, el primer dissabte de setembre (dia 2), es va celebrar el Dia Internacional de la Conscienciació sobre els Voltors, una efemèride que va néixer fa uns anys per explicar i difondre entre la població la necessitat de la conservació d’aquest animal. Es tracta d’un au molt necessària, ja que en ser carronyaire, elimina les restes d’animals morts impedint la propagació d’epidèmies. A tot el món s’han comptabilitzat 22 espècies de voltor i només sis d’elles estan en un estat acceptable de conservació. Algunes, com és el cas del voltor de Rüpell (Gyps rueppellii), de cap blanc (Trigonoceps occipitalis), de dors blanc (Gyps africanus) o encaputxat (​Necrosyrtes monachus), tots ells habitants de la sabana africana, es troben fins i tot en estat crític.

A Mallorca hi habita l’última població de voltor negre insular del món, una població que va estar propera a la desaparició a mitjans dels anys 80, quan quedava una sola parella reproductora amb vida, però que s’ha anat recuperant gràcies a l’enorme treball realitzat per organitzacions ecologistes i institucions fins al dia d’avui, que es compta amb una població estable a les zones més remotes de la Serra de Tramuntana. Poder celebrar aquest dia com ho hem fet aquest any, sense desistir, continuant amb el nostre principal focus d’activitat, superant adversitats, suposa una enorme satisfacció per a totes les persones que conformem la BVCF i la FVSM. Patrons, voluntaris, treballadors, amics, col·laboradors … estam d’enhorabona i esperam continuar celebrant aquest dia per molts anys[:]