Con el proyecto perseguimos mejorar el conocimiento sobre la biodiversidad presente en la finca. Para ello, durante todo el año desarrollaremos seguimientos de murciélagos, aves, mariposas y anfibios, así como otras especies de flora, para poder evaluar posibles cambios poblacionales que se dan a lo largo del tiempo. Todos estos elementos naturales son considerados buenos bioindicadores sobre el estado de salud ambiental de Ariant y, además, buenos indicadores de los efectos del cambio climático. A la vez, trabajaremos para controlar y erradicar especies exóticas e invasoras que puedan causar desequilibrios ecológicos.

Durante todo el proyecto os iremos informando de nuestros avances a través de las RRSS y de nuestra página web.

Durante el tiempo que el buitre ha estado con nosotros, los veterinarios del COFIB han visitado el ejemplar regularmente. De este modo pudieron confirmar que el buitre había mudado con éxito, había desarrollado un buen crecimiento y, finalmente, había empezado a volar en la jaula. Fue entonces cuando se decidió que estaba preparado para su liberación. Desde la FVSM le deseamos mucha suerte para su vida en libertad.[:ca]Després d’haver custodiat durant un any un voltor comú Gyps fulvus a les instal·lacions de la FVSM, el passat 14 de gener un tècnic de Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) el va recollir per preparar el seu alliberament, properament. El voltor va ser recollit pels Agents de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears a la fi de la temporada de cria del 2018, a causa que no havia desenvolupat amb èxit el seu plomatge. Atès que la FVSM té al seu càrrec la cura d’altres voltors troquelats o que han patit ferides irreversibles que no els permeten estar en llibertat de manera autònoma, el COFIB ens va demanar col·laboració per tenir-lo en custòdia a la nostra gàbia de vol.

Durant el temps que el voltor ha estat amb nosaltres, els veterinaris de COFIB l’han visitat regularment. D’aquesta manera varen poder confirmar que havia mudat amb èxit, havia desenvolupat un bon creixement i, finalment, havia començat a volar a la gàbia. Va ser llavors quan es va decidir que estava preparat per al seu alliberament. Des de la FVSM li desitgem molta sort per a la seva vida en llibertat.[:]

El ciclo biológico de este insecto se divide en 4 fases: huevo, oruga, crisálida y adulto. La mayor parte del ciclo lo pasa en forma de oruga, que es el estadio en el cual puede causar daños importantes a las plantas que ataca, en las Illes Balears principalmente el pino carrasco Pinus halepensis. Estas orugas tejen refugios de invierno (bolsones) en las copas de los pinos, alimentándose de sus acículas durante su crecimiento. Cuando las condiciones son favorables y han finalizado su desarrollo larvario, bajan al suelo formando una “procesión” y se entierran para posteriormente emerger como mariposas. Se puede evaluar el grado de infestación de la plaga considerando tanto la abundancia y la distribución de los bolsones, como los daños observados en la masa forestal por defoliación.

Es importante realizar una constante vigilancia sobre la evolución de este lepidóptero para poder planificar las actuaciones y eliminar potenciales daños. Los técnicos de la FVSM hemos llevado a cabo recientemente la evaluación del grado de infestación en las diferentes masas de pinar de Ariant mediante la vigilancia de presencia de bolsones y el grado de defoliación.

Algo menos del 10% de la superficie forestal de Ariant es de vegetación arbolada, de la cual un 70% está constituida por pinar. A lo largo de los últimos años, la afectación de procesionaria ha sido muy puntual. En general, la masa forestal de pinar de Ariant es bastante heterogénea, tanto específica como espacialmente, favoreciendo seguramente la fauna auxiliar asociada que reduce así potenciales daños ecológicos. Las reforestaciones suelen ser más vulnerables a daños producidos por la procesionaria y, este año, así se ha constatado en Ariant.

Durante la evaluación del presente año hemos constatado que la zona de reforestación de pinos autóctonos y no autóctonos (pino carrasco Pinus halepensis, pino piñonero Pinus pinea y pino canario Pinus canadienses) presenta infestación por la plaga. La especie más afectada es el pino canario: casi el 80% de los ejemplares presenta bolsones y, en un porcentaje considerable se observan signos de defoliación. La afectación a los pinos carrascos es bastante localizada en los bordes de la masa del área más expuesta al sol y, en cuanto al pino piñonero, no se ha detectado ningún bolsón o signos de defoliación. El resto de la masa forestal de arbolado en la finca de Ariant con presencia de pino presenta una infestación muy puntual y localizada.

En general, las actuaciones que se puedan llevar a cabo de control de la plaga no tienen por objeto su erradicación. El fin es mantener unos niveles adecuados desde un punto de vista técnico-económico, ambiental y social. No queremos dejar de mencionar que el mayor peligro que origina la procesionaria del pino es el ocasionado en zonas recreativas, parques y jardines, no sólo por el efecto estético que produce, sino por las peligrosas urticaciones que pude causar a las personas y animales domésticos.

A mediados de enero, antes de que las orugas dejen los bolsones, en Ariant se ha optado por eliminar bolsones de la zona de reforestación, además de algunos localizados en individuos cercanos a zonas de uso habitual por parte de los trabajadores de la finca. Se han utilizando herramientas de corte manual con una pértiga y quema de éstos sobre superficies preparadas para evitar su esparcimiento. En los casos en que no ha sido posible por las dimensiones del árbol, se han realizado disparos.

Además, gracias a la acción de un voluntariado de construcción de cajas nido que se llevó a cabo en septiembre del año pasado, se han colocado cajas nido de abubilla Upupa epops, dado que se conoce que pueden actuar de control biológico de la plaga.

Otra acción que llevaremos a cabo más adelante como sistema de control, es la colocación de bolsas de feromonas para capturar machos antes de que fecunden a las hembras del lepidóptero.

Si quieres saber más sobre esta plaga puedes visitar la página web de Sanidad Forestal del Govern de les Illes Balears: http://www.caib.es/sites/sanitatforestal/es/pagina_inicial-36590/?campa=yes[:ca]El present article se centra en la processionària de el pi, l’eruga d’una papallona nocturna que està considerada com a plaga de coníferes a les Illes Balears. Es tracta d’un insecte típicament mediterrani que va ser detectat a Mallorca per primera vegada el 1942. Donada la seva «recent» arribada i, presumptament, la manca de paràsits i depredadors naturals del lloc d’origen, la seva presència en els nostres ecosistemes forestals pot arribar a constituir un problema pels pinars com a resultat del seu comportament defoliador.

El cicle biològic d’aquest insecte es divideix en 4 fases: ou, eruga, crisàlide i adult. La major part del cicle el passa en forma d’eruga, que és l’estadi en el qual pot causar danys importants a les plantes que ataca, a les Illes Balears principalment el pi blanc Pinus halepensis. Aquestes erugues teixeixen refugis d’hivern (bosses) en les copes dels pins, alimentant-se de les seves acícules durant el seu creixement. Quan les condicions són favorables i han finalitzat el seu desenvolupament larvari, baixen a terra formant una «processó» i s’enterren per posteriorment emergir com papallones. Es pot avaluar el grau d’infestació de la plaga considerant tant l’abundància i la distribució de les bosses, com els danys observats en la massa forestal per defoliació. És important realitzar una constant vigilància sobre l’evolució d’aquest lepidòpter per poder planificar les actuacions i eliminar potencials danys.

Presència a Ariant

Els tècnics de la FVSM hem dut a terme recentment l’avaluació del grau d’infestació en les diferents masses de pineda d’Ariant mitjançant la vigilància de presència de bosses i el grau de defoliació. Una mica menys del 10% de la superfície forestal d’Ariant és de vegetació arbrada, de la qual un 70% està constituïda per pineda. Al llarg dels últims anys, l’afectació de processionària ha estat molt puntual. En general, la massa forestal de pineda de Ariant és força heterogènia, tant específica com espacialment, afavorint segurament la fauna auxiliar associada que redueix així potencials danys ecològics. Les reforestacions solen ser més vulnerables a danys produïts per la processionària i enguany així s’ha constatat en Ariant.

Durant l’avaluació d’enguany hem comprovat que la zona de reforestació de pins autòctons i no autòctons (pi blanc Pinus halepensis, pi pinyoner Pinus pinea i pi canari Pinus canadencs) presenta infestació per la plaga. L’espècie més afectada és el pi canari: gairebé el 80% dels exemplars presenta bosses i, en un percentatge considerable s’observen signes de defoliació. L’afectació als pins blancs és bastant localitzada a les vores de la massa de l’àrea més exposada a el sol i, pel que fa al pi pinyoner, no s’ha detectat cap bossa o signes de defoliació. La resta de la massa forestal d’arbrat a la finca d’Ariant amb presència de pi presenta una infestació molt puntual i localitzada.

En general, les actuacions que es puguin dur a terme de control de la plaga no tenen per objecte la seva eradicació. La fi és mantenir uns nivells adequats des d’un punt de vista tècnic-econòmic, ambiental i social. No volem deixar d’esmentar que el major perill que origina la processionària del pi és l’ocasionat en zones recreatives, parcs i jardins, no només per l’efecte estètic que produeix, sinó per les perilloses urticàries que poden causar a les persones i animals domèstics.

A mitjans de gener, abans que les erugues deixin les bosses, hem optat per eliminar-ne algunes de la zona de reforestació, a més d’aquelles localitzatades en individus propers a zones d’ús habitual per part dels treballadors de la finca. S’han utilitzant eines de tall manual amb una perxa i s’han cremat sobre superfícies preparades per evitar que s’escampi. En els casos en què no ha estat possible per les dimensions de l’arbre, s’han realitzat trets.

A més, gràcies a l’acció d’un voluntariat de construcció de caixes niu que es va dur a terme al setembre de l’any passat, s’han col·locat caixes niu de puput Upupa epops, atès que es coneix que poden actuar com a eina de control biològic de la plaga.

Una altra acció que durem a terme més endavant com a sistema de control és la col·locació de bosses de feromones per capturar mascles abans que fecundin a les femelles del lepidòpter.

Si voleu saber més sobre aquesta plaga, podeu visitar la pàgina web de Sanitat Forestal del Govern de les Illes Balears: http://www.caib.es/sites/sanitatforestal/es/pagina_inicial-36590/?campa=yes

Tras la actividad, los asistentes pudieron visitar el Jardín Mediterráneo de la Serra de Tramuntana, que en esta época estalla en floración y recibe la visita de los polinizadores, creándose una etapa digna de contemplación.[:ca]Aprofitant la feina realitzada des de fa temps a Ariant, en tràmits d’aconseguir la certificació d’explotació apícola ecològica, i l’aprenentatge obtingut en aquest període, la FVSM va organitzar a l’abril un curs d’iniciació a l’apicultura ecològica amb Martí Mascaró en aquesta finca. El prestigiós apicultor mallorquí va comptar amb la col·laboració d’Evelyn Tewes en les explicacions.

Després de l’activitat, els assistents van poder visitar el Jardí Mediterrani de la Serra de Tramuntana, que en aquesta època esclata en floració i rep la visita dels pol·linitzadors, creant una estampa digna de contemplació.[:]

El 19 de agosto de 2017 fue capturada en s’Albufera de Mallorca y equipada con un emisor de seguimiento por satélite para monitorizar sus movimientos. Su seguimiento confirma que una parte de población balear de águilas pescadoras se comporta de forma migratoria, pasando el invierno fuera de las islas, y nos recuerda que la conservación de esta especie en Baleares depende no sólo de la conservación de nuestros espacios naturales sino también de la seguridad y buen estado de conservación en las localidades ibéricas o africanas que un número importante de ejemplares ocupa durante el invierno.

Recorrido de Amalia. Fuente: GOB Mallorca.

[:ca]Amàlia, una femella adulta d’àguila peixatera que pertany a la població mallorquina d’aquesta espècie, ha tornat per febrer a l’illa després de passar l’hivern a Portugal, concretament al Parc Natural de Ria Formosa, on va arribar el 3 de setembre després de deixar Mallorca el 31 d’agost.
El 19 d’agost de 2017 va ser capturada a s’Albufera de Mallorca i equipada amb un emissor de seguiment per satèl·lit per monitoritzar els seus moviments. El seu seguiment confirma que una part de població balear d’àguiles pescadores es comporta de forma migratòria, passant l’hivern fora de les illes, i ens recorda que la conservació d’aquesta espècie a les Balears depèn no només de la conservació dels nostres espais naturals sinó també de la seguretat i bon estat de conservació en les localitats ibèriques o africanes que un nombre important d’exemplars ocupa durant l’hivern.

Recorregut d’Amàlia. Font: GOB Mallorca

[:]

La directora de la FVSM asegura que es “desagradable y contraproducente” trabajar en un clima de lucha política y considera “injusto” que la Fundación se vea salpicada por algunos ataques que no tienen razón de ser, pues su único interés en Ternelles es la protección y conservación de las especies mencionadas en el Anexo I de la Directiva 2009/147CE del Parlamento Europeo y del Consejo relativa a la conservación de las aves silvestres que nidifican y están presentes tanto en los acantilados del Castell del Rei como en Cala Castell, como es el caso del buitre negro, el buitre leonado, el halcón de Eleonor, el halcón peregrino, el águila pescadora, el águila calzada o el cernícalo. “Tratamos de evitar el deterioro de estos hábitats protegidos y las perturbaciones que puedan afectar a esas aves, y la principal de ellas son las molestias que provoca el ser humano”, explica.

Por otra parte, la directora de la FVSM considera un error utilizar las buenas cifras de la reproducción del buitre negro de los últimos años para justificar el acceso a las zonas de exclusión. “Es cierto y nos alegramos de que el buitre negro registre un aumento poblacional después de hallarse casi extinguido en los años 80, pero eso no debería ser nunca un argumento en un debate sobre medioambiente porque el ser humano en ningún caso debe poner límites al ritmo reproductor de la especie, ya que es algo que le corresponde a la propia naturaleza”, explica Evelyn Tewes. “La recuperación de la especie en la Isla se está consolidando y los diversos peligros aún pueden invertir la buena tendencia de la población. El ser humano debe tratar de no interferir en ese curso o, como mucho, evitar la interferencia de otros humanos. La creación de las zonas de exclusión del PORN de la Serra de Tramuntana, en 2007, ha contribuido positivamente al éxito reproductor de la especie”, añade. Las zonas de exclusión o de protección especial suponen sólo un 2,98% de la extensión de la Serra y el acceso a ellas únicamente está permitido por cuestiones científicas. Son las zonas donde se refugian las especies más vulnerables, que actualmente por la masificación no pueden criar en sus áreas de antaño.

Finalmente, respecto al régimen de visitas guiadas a Ternelles, la FVSM sostiene que la gestión de espacios sensibles con visitas guiadas es una herramienta habitual en la conservación de especies y hábitats.

Vigilancia. La FVSM empieza este año la vigilancia voluntaria y seguimiento en las zonas de cría, entre las que se encuentra Ternelles, el próximo 24 de febrero. El esfuerzo y trabajo a lo largo de los años de muchas personas, entidades y organizaciones ha permitido no sólo evitar la extinción del buitre negro en la Serra de Tramuntana (Mallorca es la única Isla del mundo en la que habita el buitre negro), sino también contribuir a su preservación, y eso a día de hoy pasa por que la ciudadanía conozca un poco más la especie y, sobre todo, sepa cuáles son los peligros y amenazas que la acechan. En opinión de la FVSM, el voluntariado de vigilancia es una herramienta muy válida en este proceso, pero el conocimiento previo de la situación por parte de la ciudadanía evitará a buen seguro cualquier riesgo innecesario.

El buitre negro es el ave rapaz más grande de Europa, con casi 3 metros de envergadura, y puede llegar a vivir más de 40 años. Su madurez reproductora está en los 4-5 años y una vez que la pareja se ha formado, permanece estable. La hembra pone un solo huevo por año que es incubado durante 55 días por los dos padres. De ahí nace el pollo, que pasa cuatro meses en el nido, bajo el cuidado de la pareja. La reproducción dura desde diciembre hasta septiembre y cualquier molestia en esta época, aunque sea involuntaria, puede ocasionar el abandono del nido y, consecuentemente, la pérdida del huevo o el pollo. El huevo se malogra en muy poco tiempo si es abandonado. En evitar esas molestias radica el principal reto de todos los que trabajan para la preservación de la especie en la Isla.[:ca]La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) considera «molt necessari» posar fi al conflicte que afecta des de fa «massa anys» a la finca de Ternelles, a Pollença, que enfronta a l’Ajuntament de Pollença amb la propietat de la finca, i que es s’ha intensificat en les últimes dates arran de la posada en marxa d’un sistema de visites guiades i gratuïtes proposat per la propietat i gestionat per la FVSM. L’entitat ecologista, que entre altres tasques treballa per la conservació i la protecció de la població de voltor negre a Mallorca des de fa 32 anys (quan es va descobrir justament en Ternelles el niu de l’última parella reproductora de l’espècie), demana públicament «diàleg «i» sentit comú «a la propietat de la finca i al consistori per intentar arribar a una solució que sigui beneficiosa per a tots i que és molt necessària ja que, a més d’afectar les dues parts, provoca molèsties, inconvenients i dubtes als senderistes que volen visitar la finca i, el que és pitjor, en cas d’intensificar-se, podria fer-ho al medi ambient de la zona. La directora de la FVSM, Evelyn Tewes, considera que es tracta d’un problema «purament polític» i no mediambiental, i per tant és possible i seria convenient i necessari trobar una sortida al conflicte. La FVSM apel·la a ambdues parts a tenir «voluntat i reflexió».

La directora de la FVSM assegura que és «desagradable i contraproduent» treballar en un clima de lluita política i considera «injust» que la Fundació es vegi esquitxada per alguns atacs que no tenen raó de ser, ja que el seu únic interès en Ternelles és la protecció i conservació de les espècies esmentades en l’Annex i de la Directiva 2009 / 147CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres que nidifiquen i estan presents tant en els penya-segats del Castell del Rei com a Cala Castell, com és el cas del voltor negre, el voltor foraster, el falcó marí, el falcó pelegrí, l’àguila pescadora, l’àguila calçada o el xoriguer. «Intentem evitar el deteriorament d’aquests hàbitats protegits i les pertorbacions que puguin afectar aquestes aus, i la principal d’elles són les molèsties que provoca l’ésser humà», explica.

D’altra banda, la directora de la FVSM considera un error utilitzar les bones xifres de la reproducció del voltor negre dels últims anys per justificar l’accés a les zones d’exclusió. «És cert i ens alegrem que el voltor negre registri un augment poblacional després de trobar-se gairebé extingit en els anys 80, però això no hauria de ser mai un argument en un debat sobre medi ambient perquè l’ésser humà en cap cas ha de posar límits al ritme reproductor de l’espècie, ja que és una cosa que li correspon a la pròpia naturalesa «, explica Evelyn Tewes. «La recuperació de l’espècie a l’illa s’està consolidant i els diversos perills encara poden invertir la bona tendència de la població. L’ésser humà ha de tractar de no interferir en aquest curs o, com a molt, evitar la interferència d’altres humans. La creació de les zones d’exclusió del PORN de la Serra de Tramuntana, el 2007, ha contribuït positivament a l’èxit reproductor de l’espècie», afegeix. Les zones d’exclusió o de protecció especial suposen només un el 2,98% de l’extensió de la Serra i l’accés a elles únicament està permès per qüestions científiques. Són les zones on es refugien les espècies més vulnerables, que actualment per la massificació no poden criar en les seves àrees d’abans.

Finalment, respecte al règim de visites guiades a Ternelles, la FVSM sosté que la gestió d’espais sensibles amb visites guiades és una eina habitual en la conservació d’espècies i hàbitats.

Vigilància. La FVSM comença aquest any la vigilància voluntària i seguiment en les zones de cria, entre les que es troba Ternelles, el proper 24 de febrer. L’esforç i treball al llarg dels anys de moltes persones, entitats i organitzacions ha permès no només evitar la extinció del voltor negre a la Serra de Tramuntana (Mallorca és l’única illa del món en què habita el voltor negre), sinó també contribuir a la seva preservació, i això a dia d’avui passa per que la ciutadania conegui una mica més l’espècie i, sobretot, sàpiga quins són els perills i amenaces que la sotgen. En opinió de la FVSM, el voluntariat de vigilància és una eina molt vàlida en aquest procés, però el coneixement previ de la situació per part de la ciutadania evitarà de ben segur qualsevol risc innecessari.

El voltor negre és el rapinyaire més gran d’Europa, amb gairebé 3 metres d’envergadura, i pot arribar a viure més de 40 anys. La seva maduresa reproductora està en els 4-5 anys i una vegada que la parella s’ha format, roman estable. La femella posa un sol ou per any que és incubat durant 55 dies pels dos pares. D’aquí neix el pollastre, que passa quatre mesos en el niu, sota la cura de la parella. La reproducció dura des de desembre fins a setembre i qualsevol molèstia en aquesta època, encara que sigui involuntària, pot ocasionar l’abandonament del niu i, conseqüentment, la pèrdua de l’ou o el pollastre. L’ou es malmet en molt poc temps si és abandonat. En evitar aquestes molèsties radica el principal repte de tots els que treballen per a la preservació de l’espècie a l’illa.[:]

En primer lugar, y (dice) “dado que la Conselleria no ha aportado la justificación objetiva que ponga de manifiesto que la nueva regulación no supone un patente retroceso en el grado de protección alcanzado”, sugiere la realización de un estudio que acredite que no se va a producir una afección negativa sobre los valores ecológicos que motivaron la declaración del espacio por la afluencia de público y la imposición de condiciones suficientes para garantizar su conservación, antes de otorgar la autorización de acceso a las zonas de exclusión de un espacio natural protegido, incluida la Serra de Tramuntana; y, en segundo lugar, en caso de advertirse que el impacto pudiera ser negativo, el Defensor del Pueblo sugiere no autorizar el acceso y promover la supresión de la disposición transitoria tercera y el artículo 22 a) párrafo segundo de la Ley para la conservación de los espacios de relevancia ambiental de las Illes Balears. Asimismo, el Defensor del Pueblo recomienda la elaboración de una memoria técnica que acredite que la nueva regulación propuesta no supone un retroceso en el grado de protección alcanzado, teniendo en cuenta, entre otros factores, la normativa que se modifica y el estado de conservación de los valores ecológicos que motivaron la declaración del espacio, cuando promueva o tramite una norma que modifique en el régimen jurídico de protección de los espacios naturales.

El Defensor del Pueblo explica que ha tratado de conocer la justificación técnica de las modificaciones introducidas en la Ley para la Conservación de los Espacios de Relevancia Ambiental de las Illes Balears (LECO), en particular su disposición transitoria tercera en relación con el artículo 22 a) de la misma Ley, por las que se amplían los usos de la zona de exclusión que pueden regularse en el planeamiento y pueden autorizarse. El Defensor del Pueblo considera que cuando una administración promueve modificaciones normativas aplicables a los espacios naturales protegidos -y al medio ambiente en general- tal modificación debe ir precedida de una sólida justificación técnica que asegure que no se reduce el nivel de protección ambiental existente. En el caso planteado en esta queja, la tramitación del anteproyecto de Ley no ha ido acompañada de una valoración de las posibles afecciones de los nuevos usos autorizados sobre los valores ecológicos que fundamentan la protección de los espacios. Concluye finalmente que la Conselleria “no ha aportado la justificación objetiva que ponga de manifiesto que la nueva regulación no supone un patente retroceso en el grado de protección alcanzado, en este caso, en la Serra de Tramuntana”, ni (él) “ha encontrado esa cuidadosa ponderación que el Tribunal exige sobre los efectos de la modificación sobre el grado de conservación del espacio natural, teniendo en cuenta, entre otros factores, la regulación preexistente”.

En su carta, para abordar esta modificación, el Defensor del Pueblo hace referencia a la sentencia 514/2015, de 15 de septiembre, de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Illes Balears, por la que se excluía de las previsiones del Plan General de Ordenación Urbanístico (PGOU) de Pollença la servidumbre de acceso al mar a través del Camino de Ternelles, en virtud del grado de protección establecido en el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Serra de Tramuntana. Defiende Fernández Marugán que el tribunal “daba prioridad a la limitación establecida en el instrumento de protección del espacio que impedía el acceso público a la costa incluida en la zona de exclusión, a través del camino citado, sobre la servidumbre de acceso al mar que debe garantizar el uso público del dominio público marítimo-terrestre establecido por la legislación de costas”.

Finalmente, el Defensor del Pueblo considera que la resolución del asunto “tiene dos vertientes”: la primera, dirigida a que se adopten todas las medidas precisas para asegurar que la autorización del acceso público a las zonas de exclusión de los espacios naturales protegidos, incluida la Serra de Tramuntana, se realice previo estudio de sus efectos sobre los valores ecológicos que motivaron su declaración y previa imposición de las medidas necesarias para evitar impactos negativos; la segunda dirigida a que, en lo sucesivo, cuando la Conselleria promueva o intervenga en la tramitación de la modificación de una norma de rango legal o reglamentario que modifique el régimen de protección de los espacios naturales lo acompañe de una justificación técnica que acredite que la nueva regulación no supone un retroceso en el grado de protección alcanzado, teniendo en cuenta, entre otros factores, la normativa anterior y el estado de conservación de los valores ecológicos que motivaron la declaración del espacio.[:ca]El Defensor del Poble ha remès una carta a la Fundació Vida Silvestre Mediterrània en la que li respon a la queixa presentada al setembre de 2016 en la qual reclamava la inconstitucionalitat de la disposició final segona de la Llei d’Avaluació Ambiental de les Balears per, entre altres coses, rebaixar la protecció mediambiental dels espais protegits de les Illes sense justificació científica alguna, i la seva revocació. El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, conclou en la missiva que la “nova norma (en referència a la Llei d’Avaluació Ambiental) suposa un retrocés en el nivell de protecció” de la Serra de Tramuntana”, sobre la qual cosa realitza dos suggeriments i una recomanació a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

En primer lloc, i (diu) “atès que la Conselleria no ha aportat la justificació objectiva que posi de manifest que la nova regulació no suposa un patent retrocés en el grau de protecció aconseguit”, suggereix la realització d’un estudi que acrediti que no es produirà una afecció negativa sobre els valors ecològics que van motivar la declaració de l’espai per l’afluència de públic i la imposició de condicions suficients per garantir la seva conservació, abans d’atorgar l’autorització d’accés a les zones d’exclusió d’un espai natural protegit , inclosa la Serra de Tramuntana; i, en segon lloc, en cas d’advertir que l’impacte pogués ser negatiu, el Defensor del Poble suggereix no autoritzar l’accés i promoure la supressió de la disposició transitòria tercera i l’article 22 a) paràgraf segon de la Llei per a la conservació de els espais de rellevància ambiental de les Illes Balears. Així mateix, el Defensor del Poble recomana l’elaboració d’una memòria tècnica que acrediti que la nova regulació proposada no suposa un retrocés en el grau de protecció aconseguit, tenint en compte, entre altres factors, la normativa que es modifica i l’estat de conservació de els valors ecològics que van motivar la declaració de l’espai, quan promogui o tramiti una norma que modifiqui en el règim jurídic de protecció dels espais naturals.

El Defensor del Poble explica que ha intentat conèixer la justificació tècnica de les modificacions introduïdes en la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO), en particular la seva disposició transitòria tercera en relació amb l’article 22 a) de la mateixa Llei, per les quals s’amplien els usos de les zones d’exclusió que poden regular-se en el planejament. El Defensor del Poble considera que quan una administració promou modificacions normatives aplicables als espais naturals protegits -i al medi ambient en general- tal modificació ha d’anar precedida d’una sòlida justificació tècnica que asseguri que no es redueix el nivell de protecció ambiental existent. En el cas plantejat en aquesta queixa –argumenta el Defensor- la tramitació de l’avantprojecte de Llei no ha anat acompanyada d’una valoració de les possibles afeccions dels nous usos autoritzats sobre els valors ecològics que fonamenten la protecció dels espais. Conclou finalment que la Conselleria «no ha aportat la justificació objectiva que posi de manifest que la nova regulació no suposa un patent retrocés en el grau de protecció aconseguit, en aquest cas, a la Serra de Tramuntana«, ni (ell) «ha trobat aquesta acurada ponderació que el Tribunal exigeix ​​sobre els efectes de la modificació sobre el grau de conservació de l’espai natural, tenint en compte, entre altres factors, la regulació preexistent”.

En la seva carta, per abordar aquesta modificació, el Defensor del Poble fa referència a la sentència 514/2015, de 15 de setembre, de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, per la qual s’excloïa de les previsions del Pla General d’Ordenació Urbanístic (PGOU) de Pollença la servitud d’accés al mar a través del Camí de Ternelles, en virtut del grau de protecció que estableix el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana. Defensa Fernández Marugán que el tribunal “donava prioritat a la limitació establerta en l’instrument de protecció de l’espai que impedia l’accés públic a la costa inclosa a la zona d’exclusió, a través del camí esmentat, sobre la servitud d’accés al mar que ha de garantir l’ús públic del domini públic marítim-terrestre que estableix la legislació de costes”.

Finalment, el Defensor del Poble considera que la resolució de l’assumpte “té dues vessants”: la primera, dirigida a que s’adoptin totes les mesures necessàries per assegurar que l’autorització de l’accés públic a les zones d’exclusió dels espais naturals protegits, inclosa la Serra de Tramuntana, es realitzi previ estudi dels seus efectes sobre els valors ecològics que van motivar la seva declaració i prèvia imposició de les mesures necessàries per evitar impactes negatius; i la segona dirigida a que, d’ara endavant, quan la Conselleria promogui o intervingui en la tramitació de la modificació d’una norma de rang legal o reglamentari que modifiqui el règim de protecció dels espais naturals, l’acompanyi d’una justificació tècnica que acrediti que la nova regulació no suposa un retrocés en el grau de protecció assolit, tenint en compte, entre altres factors, la normativa anterior i l’estat de conservació dels valors ecològics que van motivar la declaració de l’espai.[:]

Así lo han decidido representantes de estos 126 países reunidos en la 12 conferencia de las partes de esta Convención (CMS), que se ha celebrado del 23 al 28 de octubre en Manila (Filipinas) y que también ha pactado incorporar al león africano o al oso del Gobi, informa la organización española SEO/BirdLife.

Elevar la alarma ante el riesgo

La inclusión de las especies de buitres en el apéndice I de la convención eleva la alarma ante el riesgo de extinción y conmina a los países firmantes a prohibir su captura, conservar sus hábitats y eliminar obstáculos para sus movimientos migratorios (la mayoría estaban protegidos ya por esta y otras convenciones internacionales pero ahora se ha elevado su protección al máximo nivel, apéndice I).

De las 23 especies de buitre que existen, 16 se encuentran amenazadas y la situación de 8 de ellas es crítica, asegura SEO/BirdLife, que señala que la puesta en marcha de esta estrategia supondrá un importante respaldo para la conservación de estas aves necrófagas también en España, donde reside la población de buitres más importante de Europa y una de las mejor conservadas del planeta.

“Es una noticia especialmente feliz para todos los que componemos BirdLife”, ya que nuestra federación solicitó este plan y ha trabajado activamente en su diseño: la redacción final se gestó en Toledo hace unos meses, en una reunión de 200 expertos auspiciada por SEO/BirdLife con el apoyo de la Junta de Castilla-La Mancha.

Entre otras medidas, el plan de acción busca la prohibición del uso de productos tóxicos que afectan a los buitres -incluyendo cebos envenenados-, y la sustitución de la nociva munición de plomo.

Asimismo, se trabajará para acabar con el comercio de partes de buitres utilizados en hechicería, especialmente en África y Asia; para minimizar la mortalidad por electrocución y colisión en tendidos así como aerogeneradores; y para garantizar que las aves dispongan de suficiente alimento libre de sustancias tóxicas.

En la CMS se incluyen cinco buitres africanos -buitre de El Cabo, alimoche sombrío o buitre encapuchado, buitre moteado, buitre dorsiblanco africano y buitre cabeciblanco-, cuatro asiáticos -buitre indio, buitre picofino, buitre dorsiblanco bengalí y buitre cabecirrojo- y a propuesta de Israel el buitre tordo u orejudo.

La jirafa, también en la CMS

Además de los buitres, la CMS ha acordado elevar a la máxima protección al chimpancé, con un declive poblacional del 50 % en las últimas tres generaciones; el león africano, que sufre una reducción del 43 % comparado con los datos de 1993; o el oso del Gobi, una subespecie del oso pardo que apenas cuenta con 45 ejemplares en estado salvaje.

Los países también han decidido meter a la jirafa por primera vez en la CMS, esta vez en el apéndice II de la convención -no alerta del alto riesgo de extinción como el I pero sí eleva la voz de alarma y urge a la cooperación internacional para conservarla-, señalan a Efe fuentes de SEO/BirdLife.[:ca]126 països, entre ells Espanya, han acordat la inclusió de deu espècies de voltor a la Convenció sobre Conservació de les espècies migratòries d’animals silvestres, organisme coordinat per l’ONU, i han aprovat un pla amb cent accions per assegurar la seva defensa a Euràsia i Àfrica.

Així ho han decidit representants d’aquests 126 països reunits a la 12 conferència de les parts d’aquesta Convenció (CMS), que es celebrà del 23 al 28 d’octubre a Manila (Filipines) i que també ha pactat incorporar al lleó africà o al ós del Gobi, informa l’organització espanyola SEO / BirdLife.

Elevar l’alarma davant el risc

La inclusió de les espècies de voltors a l’apèndix I de la convenció eleva l’alarma davant el risc d’extinció i commina els països signants a prohibir la seva captura, conservar els seus hàbitats i eliminar obstacles per als seus moviments migratoris (la majoria estaven protegits ja per aquesta i altres convencions internacionals però ara s’ha elevat la seva protecció al màxim nivell, apèndix i).

De les 23 espècies de voltor que existeixen, 16 es troben amenaçades i la situació de 8 d’elles és crítica, assegura SEO / BirdLife, que assenyala que la posada en marxa d’aquesta estratègia suposarà un important suport per a la conservació d’aquestes aus necròfagues també a Espanya, on resideix la població de voltors més important d’Europa i una de les més ben conservades del planeta.

«És una notícia especialment feliç per a tots els que composem BirdLife», ja que la nostra federació va sol·licitar aquest pla i ha treballat activament en el seu disseny: la redacció final es va gestar a Toledo fa uns mesos, en una reunió de 200 experts auspiciada per SEO / BirdLife amb el suport de la Junta de Castella-la Manxa.

Entre altres mesures, el pla d’acció busca la prohibició de l’ús de productes tòxics que afecten els voltors -incloent esquers envenenados-, i la substitució de la nociva munició de plom.

Així mateix, es treballarà per acabar amb el comerç de parts de voltors utilitzats en fetilleria, especialment a Àfrica i Àsia; per minimitzar la mortalitat per electrocució i col·lisió en esteses així com aerogeneradors; i per garantir que les aus disposin de suficient aliment lliure de substàncies tòxiques.

A la CMS s’inclouen 5 voltors africans, quatre asiàtics i a proposta d’Israel el voltor tord o orellut.

La girafa, també a la CMS

A més dels voltors, la CMS ha acordat elevar a la màxima protecció al ximpanzé, amb un declivi poblacional del 50% en les últimes tres generacions; el lleó africà, que pateix una reducció del 43% comparat amb les dades de 1993; o l’ós del Gobi, una subespècie de l’ós bru que amb prou feines compta amb 45 exemplars en estat salvatge.

Els països també han decidit ficar a la girafa per primera vegada en la CMS, aquesta vegada en l’apèndix II de la convenció -no alerta de l’alt risc d’extinció com el I però sí eleva la veu d’alarma i urgeix a la cooperació internacional per conservar-la-, assenyalen fonts de SEO / BirdLife.[:]

JUEVES 19
11:30 h- Presentación por INTEROVIC del proyecto trashumante en la sede de ACYRE (calle Huertas 43, Madrid). Rueda de Prensa a las 12:30 h. sobre la XXIV Fiesta de la Trashumancia, seguida de una Experiencia Gastronómica con degustación del cordero trashumante.
VIERNES 20
16,00 h- Entrada de los rebaños en la Casa de Campo por la Puerta de Rodajos/Prado del Rey. 18,00 h- En el Real Jardín Botánico de Madrid, mesa redonda sobre la Problemática actual de la ganadería extensiva y propuestas de futuro.
SÁBADO 21
Estancia de los rebaños en la Casa de Campo.
DOMINGO 22
9,00 h- salida de los rebaños desde los rediles en Casa de Campo hacia la Puerta del Rey.
10,00 / 11,00 h- Desayuno para los grupos participantes en El Anciano Rey de los Vinos.
10,30 h- Salida desde la Casa de Campo, de los rebaños trashumantes participantes, con representación de las razas ganaderas autóctonas. Por el Puente del Rey cruzarán los jardines hasta la Ermita de la Virgen del Puerto, para ascender desde allí por el Paseo Ciudad de Plasencia y la Cuesta de la Vega hasta la Calle Bailén.
11,15 / 11,45 h- Entrada por la Calle Mayor, acompañados de los grupos representantes de la cultura popular de las diferentes comarcas trashumantes españolas.
12,15 h- Paso por la Puerta del Sol y entrada en la Calle de Alcalá.
12,30 h- Llegada a la Plaza de Cibeles. Saludo a los representantes de la Corporación Municipal y pago de los maravedís, en cumplimiento de la Concordia de 2 de marzo de 1418, entre los Hombres Buenos de la Mesta y los procuradores del Concejo de la Villa.
12,30 a 12,45 h- Regreso de los rebaños hacia la Puerta del Sol, mientras los mayorales revisan los mojones de la Cañada Real en la Puerta de Alcalá.
13,00 h- Paso por la Puerta del Sol y regreso de los ganaderos por la Calle Mayor y la Cuesta de la Vega hacia la Casa de Campo. Los grupos acompañantes continuarán por la calle del Arenal y la plaza de Ópera hasta las explanadas del Palacio de Oriente y la Catedral de la Almudena. Actuaciones allí de los grupos regionales, con música y danzas, hasta su traslado en autobús hasta el Lago de la Casa de Campo.
13,30 h- Refrigerio para los grupos populares en El Anciano Rey de los Vinos
15,00 h- Comida de hermandad junto al Lago de la Casa de Campo para los participantes.
18,00 h- Fin de Fiesta y despedida a los pastores trashumantes.[:ca]Un any més, les associacions Transhumància i Natura i Concejo de la Meseta organitzen juntament amb l’Ajuntament de la capital, el pas dels ramats per Madrid el proper diumenge 22 d’octubre, per reivindicar la importància de la conservació de la Xarxa Nacional de les vies Pecuàries i la cultura pastoril com vénen fent des de 1994 en suport a la Llei 3/95.

Es difon a continuació el programa amb els horaris de la jornada de la XXIV Festa de la Transhumància a Madrid, que s’inicia el dijous.

DIJOUS 19

11:30 h- Presentació per INTEROVIC del projecte transhumant a la seu de ACYRE (carrer Hortes 43, Madrid). Roda de Premsa a les 12:30 h. sobre la XXIV Festa de la Transhumància, seguida d’una Experiència Gastronòmica amb degustació de l’anyell transhumant.

DIVENDRES 20

16,00 h- Entrada dels ramats a la Casa de Camp per la Porta de Rodajos / Prat del Rei.

18,00 h- Al Reial Jardí Botànic de Madrid, taula rodona sobre la Problemàtica actual de la ramaderia extensiva i propostes de futur.

DISSABTE 21

Estada dels ramats a la Casa de Camp.

DIUMENGE 22

9,00 h- sortida dels ramats des de la Casa de Camp cap a la Porta del Rei.

10,00 / 11,00 h- Esmorzar per als grups participants a El Ancià Rei dels Vins.

10,30 h- Sortida des de la Casa de Camp, dels ramats transhumants participants, amb representació de les races ramaderes autòctones. Pel Pont del Rei creuaran els jardins fins a l’Ermita de la Mare de Déu del Port, per ascendir des d’allà pel Passeig Ciutat de Plasencia i la Costa de la Vega fins al Carrer Bailén.

11,15 / 11,45 h- Entrada pel Carrer Major, acompanyats dels grups representants de la cultura popular de les diferents comarques transhumants espanyoles.

12,15 h- Pas per la Puerta del Sol i entrada al Carrer d’Alcalá.

12,30 h- Arribada a la plaça de Cibeles. Salutació als representants de la Corporació Municipal i pagament dels maravedís, en compliment de la Concòrdia de 2 de març de 1418, entre els Homes Bons de la Mesta i els procuradors del Consell de la Vila.

12,30-12,45 h- Retorn dels ramats cap a la Puerta del Sol, mentre els majorals revisen les fites de la Cañada Real a la Puerta de Alcalá.

13,00 h- Pas per la Puerta del Sol i retorn dels ramaders pel Carrer Major i la Costa de la Vega cap a la Casa de Camp. Els grups acompanyants continuaran pel carrer de l’Arenal i la plaça d’Òpera fins a les esplanades del Palau d’Orient i la Catedral de l’Almudena. Actuacions allà dels grups regionals, amb música i danses, fins al seu trasllat amb autobús fins al Llac de la Casa de Camp.

13,30 h- Refrigeri per als grups populars a El Ancià Rei dels Vins

15,00 h- Dinar de germanor al costat del Llac de la Casa de Camp per als participants.

18,00 h- Fi de Festa i comiat als pastors transhumants.[:]