¡Estamos muy agradecidos!
]]>
En la presentación, Macu Férriz, técnica de la FVSM, explicó las propiedades de la finca, su realidad y detalló que desde la Fundación se habían revisado 23 acciones del Plan de gestión de Ariant, alguna de las cuales ya se llevaban a cabo, bajo el enfoque del cambio climático, y otras se han incluido.
Los objetivos principales de la Guía son incentivar a las entidades de custodia a adoptar medidas para adaptar sus proyectos al cambio climático y dar las pautas y la información necesaria para que se pueda realizar correctamente y se obtengan resultados satisfactorios.
El cambio climático está considerado como una de las cinco presiones principales que impulsan la pérdida de la biodiversidad en el mundo. La custodia del territorio tiene un papel potencial en la lucha contra el cambio climático y la adaptación al mismo. Por este motivo es importante que los proyectos de custodia adopten medidas para adaptarlos al cambio climático.
Aquí podéis consultar la Guía.[:ca]Ariant és una de les 4 proves pilot en què s’han redactat nous plans de gestió o s’han adaptat versions anteriors per incloure accions d’adaptació al canvi climàtic. Per aquest motiu, com a propietària i entitat que gestiona la finca, la FVSM ha participat en la guia “Com planificar els projectes de custòdia per adaptar-se al canvi climàtic en les regions vulnerables d’Espanya”, que forma part del projecte «Adaptación al cambio climático en los proyectos de custodia del territorio”, de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) en col·laboració amb el Foro de Redes y Entidades de Custodia del Territorio (FRECT), que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica. El projecte es presentà ‘on line’ el passat 26 de juny.
A la presentació, Macu Férriz, tècnica de la FVSM, explicà les propietats de la finca, la seva realitat i detallà que des de la Fundació s’havien revisat 23 accions del Pla de gestió d’Ariant, alguna de les quals ja es portaven a terme, sota l’enfocament del canvi climàtic, i d’altres s’han inclòs.
Els objectius principals de la Guia són incentivar les entitats de custòdia a adoptar mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic i donar les pautes i la informació necessària per tal que es pugui realitzar correctament i s’obtinguin resultats satisfactoris.
El canvi climàtic està considerat com una de les cinc pressions principals que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món. La custòdia del territori té un paper potencial en la lluita contra el canvi climàtic i l’adaptació a aquest. Per aquest motiu és important que els projectes de custòdia adoptin mesures per adaptar-los al canvi climàtic.
Aquí podeu consultar la Guia.[:]
]]>El TSJB determina que el auto de marzo de 2018, que avalaba que el Ayuntamiento fuera la institución encargada de autorizar las visitas a la finca, partía de la base de que el planeamiento de Pollença ha de adaptarse al Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) de la Serra de Tramuntana, «pero mientras tanto, mantiene lo que el PGOU establece que es la servidumbre de paso». El TSJB considera ahora que debe prevalecer lo que marca el PORN, que fija como zonas de exclusión a Cala Castell y el Castell del Rei, y no lo estipulado por el PGOU.
La FVSM ve “positivo” que se continúen realizando visitas a Ternelles ya que se trata de una oportunidad para divulgar unos valores naturales de gran riqueza en una zona única de la Serra de Tramuntana, muy sensible, y con presencia de una gran variedad de especies de flora y fauna.[:ca]El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) ha decretat la «suspensió immediata» de la servitud de pas pel camí de Ternelles, segons una interlocutòria dictada el passat 28 de juny, un fet que comporta la prohibició d’expedir autoritzacions d’accés a la finca per part de l’Ajuntament de Pollença. Aquestes autoritzacions se poden seguir realitzant mitjançant la pàgina web visitaguiadaternelles.com, com fins ara, que són les visites guiades que porta a terme la Fundació en virtut d’un acord amb la propietat de la finca.
El TSJB determina que l’acte de març de 2018, que avalava que l’Ajuntament fos la institució encarregada d’autoritzar les visites a la finca, partia de la base que el planejament de Pollença ha d’adaptar-se al Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals ( PORN) de la Serra de Tramuntana, «però mentrestant, manté el que el PGOU estableix que és la servitud de pas». El TSJB considera ara que ha de prevaler el que marca el PORN, que fixa com a zones d’exclusió a Cala Castell i al Castell del Rei, i no l’estipulat pel PGOU.
La FVSM veu «positiu» que es continuïn realitzant visites a Ternelles ja que es tracta d’una oportunitat per divulgar uns valors naturals de gran riquesa en una zona única de la Serra de Tramuntana, molt sensible, i amb presència d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna.[:]
]]>
[:ca]Son Pons romandrà tancat a les visites a causa de les festes de Nadal, entre el 25 de desembre fins el dia 7 de gener, a partir de quan reprendrà la seva rutina habitual. Des de la FVSM vos volem desitjar a tothom, especialment als nostres amics, col·laboradors i voluntaris que fan possible que continuem endavant, un bon Nadal i un feliç any 2018. Molts d’anys!!!
[:]
La ley define los caminos públicos como la infraestructura viaria que permite la circulación de los ciudadanos. Con esta normativa, no sólo las instituciones podrán reclamar un camino como público, sino que también lo podrá hacer cualquier ciudadano. Además, dota de legitimidad a la administración para que se pueda abrir de manera inmediata un camino usurpado.
Por otro lado, contempla la elaboración de diferentes catálogos de caminos donde se ofrecerá información sobre los mismos. Los ayuntamientos deberán elaborar sus catálogos, que incluirán los caminos de titularidad municipal. Asimismo, se elaborará un catálogo insular que incluirá todos los caminos de titularidad del Consell de Mallorca.
También se pondrá en marcha un registro insular de caminos públicos de Mallorca que estará disponible para consultas y será accesible telemáticamente.
Tras el periodo de exposición pública, el texto final incluye una serie de alegaciones recibidas durante la fase de consulta pública.
En cuanto a los usos, la ley determina que los caminos deben ser de acceso libre y gratuito y que están destinados al tráfico no motorizado. Además, los usos y aprovechamientos distintos al derecho de circulación o tráfico necesitarán autorización previa de la administración titular del camino. Otro capítulo de la normativa estará dedicado a la pavimentación de los caminos y determina que, con carácter general, los caminos de acceso al medio natural y paisajístico no se pueden pavimentar y si se tuviera que pavimentar por razones imperiosas, deberá tramitarse la declaración de interés general.
La ley también hace referencia a las rutas de interés excursionista con el objetivo de recuperar, conservar y fomentar el patrimonio viario tradicional y su entorno, así como facilitar la práctica de este deporte. Es la primera vez en la comunidad autónoma que se presenta una ley para regularlas si protegerlas. Esta ley avala y refuerza las rutas actuales del GR-221 y GR-222 (Artà-Lluc) y abre la puerta a poder crear nuevas.
Finalmente, la ley también incluye una serie de infracciones que se califican como muy graves, graves y leves y que pueden suponer sanciones de entre 60 euros y 20.000 euros.
La norma también incluye la obligación de restituir las cosas conforme a su estado anterior con cargo al infractor y de resarcimiento de daños y perjuicios que la actuación haya podido ocasionar.[:ca]El ple del Consell de Mallorca ha aprovat la Llei de Camins Públics i Rutes d’Interès Excursionista de Mallorca, que serà remesa al Parlament balear per la seva presa en consideració i aprovació definitiva. El text ha estat elaborat pel departament de Medi Ambient i el Departament de Territori i Infraestructures i segons la institució, amb ell es dóna resposta a la necessitat d’establir un règim jurídic per als camins públics per tal de recuperar-los i promoure el seu ús i defensa. Així mateix, proporciona un marc legal per a rutes d’interès excursionista existents i obre la possibilitat de crear noves.
La llei defineix els camins públics com la infraestructura viària que permet la circulació dels ciutadans. Amb aquesta normativa, no només les institucions podran reclamar un camí com a públic, sinó que també ho podrà fer qualsevol ciutadà. A més, dota de legitimitat a l’administració perquè es pugui obrir de manera immediata un camí usurpat.
D’altra banda, contempla l’elaboració de diferents catàlegs de camins on s’oferirà informació sobre els mateixos. Els ajuntaments hauran d’elaborar els seus catàlegs, que inclouran els camins de titularitat municipal. Així mateix, s’elaborarà un catàleg insular que inclourà tots els camins de titularitat del Consell de Mallorca.
També es posarà en marxa un registre insular de camins públics de Mallorca que estarà disponible per a consultes i serà accessible telemàticament.
Després del període d’exposició pública, el text final inclou un seguit d’al·legacions rebudes durant la fase de consulta pública.
Pel que fa als usos, la llei determina que els camins han de ser d’accés lliure i gratuït i que estan destinats al trànsit no motoritzat. A més, els usos i aprofitaments diferents del dret de circulació o trànsit necessitaran autorització prèvia de l’administració titular del camí. Un altre capítol de la normativa estarà dedicat a la pavimentació dels camins i determina que, amb caràcter general, els camins d’accés al medi natural i paisatgístic no es poden pavimentar i si s’hagués de pavimentar per raons imperioses, haurà de tramitar la declaració d’interès general.
La llei també fa referència a les rutes d’interès excursionista amb l’objectiu de recuperar, conservar i fomentar el patrimoni viari tradicional i el seu entorn, així com facilitar la pràctica d’aquest esport. És la primera vegada en la comunitat autònoma que es presenta una llei per regular-les si protegir-les. Aquesta llei avala i reforça les rutes actuals del GR-221 i GR-222 (Artà-Lluc) i obre la porta a poder crear noves.
Finalment, la llei també inclou una sèrie d’infraccions que es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus i que poden suposar sancions d’entre 60 euros i 20.000 euros.
La norma també inclou l’obligació de restituir les coses conforme al seu estat anterior amb càrrec a l’infractor i de rescabalament de danys i perjudicis que l’actuació hagi pogut ocasionar.[:]
]]>Las ayudas a proyectos de educación ambiental comenzaron en 2016, a iniciativa de la Dirección General de Educación Ambiental, Calidad Ambiental y Residuos, con una convocatoria dedicada especialmente al agua, a la que se presentaron once solicitudes. Este año aumenta el número de solicitudes, así como el de proyectos subvencionados. Los objetivos son impulsar una conciencia destinada a estimular hábitos y conductas individuales y colectivas más respetuosas con el medio ambiente, la divulgación y la distribución de material sobre los problemas mencionados y la formación dirigida a los sectores de la sociedad afectados o implicados en la resolución de estos problemas. La cantidad máxima por proyecto es del 60% del presupuesto, con un máximo de 6.000 €, que se han repartido según los criterios y los baremos que se establecían en la convocatoria, que se publicó el mes de marzo.[:ca]La Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània ha estat una de les vint-i-dues persones i entitats sense ànim de lucre que han rebut ajuts de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per dur a terme diferents projectes d’educació ambiental. En concret, la FVSM ha rebut 3.000 euros com a contribució al seu programa educatiu, que comprèn visites escolars i d’altres col·lectius a Son Pons, Dia de Portes Obertes, xerrades, presencia a fires, vigilància… totes encaminades a comunicar i difondre el respecte al medi natural i a posar en valor la flora i fauna de l’Illa i la seva importància mediambiental, parant especial atenció a la població de voltor negre i la seva situació a la Serra.
Els ajuts a projectes d’educació ambiental van començar el 2016, a iniciativa de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, amb una convocatòria dedicada especialment a l’aigua, a la qual es van presentar onze sol·licituds. Enguany augmenta el nombre de sol·licituds, i també el de projectes subvencionats.
Els objectius són impulsar una consciència destinada a estimular hàbits i conductes individuals i col·lectives més respectuoses amb el medi ambient, la divulgació i la distribució de material sobre els problemes esmentats i la formació dirigida als sectors de la societat afectats o implicats en la resolució d’aquests problemes.
La quantitat màxima per projecte és del 60 % del pressupost, amb un màxim de 6.000 €, que s’han repartit segons els criteris i els barems que s’establien en la convocatòria, que es va publicar el mes de març.[:]
]]>JUEVES 19
11:30 h- Presentación por INTEROVIC del proyecto trashumante en la sede de ACYRE (calle Huertas 43, Madrid). Rueda de Prensa a las 12:30 h. sobre la XXIV Fiesta de la Trashumancia, seguida de una Experiencia Gastronómica con degustación del cordero trashumante.
VIERNES 20
16,00 h- Entrada de los rebaños en la Casa de Campo por la Puerta de Rodajos/Prado del Rey. 18,00 h- En el Real Jardín Botánico de Madrid, mesa redonda sobre la Problemática actual de la ganadería extensiva y propuestas de futuro.
SÁBADO 21
Estancia de los rebaños en la Casa de Campo.
DOMINGO 22
9,00 h- salida de los rebaños desde los rediles en Casa de Campo hacia la Puerta del Rey.
10,00 / 11,00 h- Desayuno para los grupos participantes en El Anciano Rey de los Vinos.
10,30 h- Salida desde la Casa de Campo, de los rebaños trashumantes participantes, con representación de las razas ganaderas autóctonas. Por el Puente del Rey cruzarán los jardines hasta la Ermita de la Virgen del Puerto, para ascender desde allí por el Paseo Ciudad de Plasencia y la Cuesta de la Vega hasta la Calle Bailén.
11,15 / 11,45 h- Entrada por la Calle Mayor, acompañados de los grupos representantes de la cultura popular de las diferentes comarcas trashumantes españolas.
12,15 h- Paso por la Puerta del Sol y entrada en la Calle de Alcalá.
12,30 h- Llegada a la Plaza de Cibeles. Saludo a los representantes de la Corporación Municipal y pago de los maravedís, en cumplimiento de la Concordia de 2 de marzo de 1418, entre los Hombres Buenos de la Mesta y los procuradores del Concejo de la Villa.
12,30 a 12,45 h- Regreso de los rebaños hacia la Puerta del Sol, mientras los mayorales revisan los mojones de la Cañada Real en la Puerta de Alcalá.
13,00 h- Paso por la Puerta del Sol y regreso de los ganaderos por la Calle Mayor y la Cuesta de la Vega hacia la Casa de Campo. Los grupos acompañantes continuarán por la calle del Arenal y la plaza de Ópera hasta las explanadas del Palacio de Oriente y la Catedral de la Almudena. Actuaciones allí de los grupos regionales, con música y danzas, hasta su traslado en autobús hasta el Lago de la Casa de Campo.
13,30 h- Refrigerio para los grupos populares en El Anciano Rey de los Vinos
15,00 h- Comida de hermandad junto al Lago de la Casa de Campo para los participantes.
18,00 h- Fin de Fiesta y despedida a los pastores trashumantes.[:ca]Un any més, les associacions Transhumància i Natura i Concejo de la Meseta organitzen juntament amb l’Ajuntament de la capital, el pas dels ramats per Madrid el proper diumenge 22 d’octubre, per reivindicar la importància de la conservació de la Xarxa Nacional de les vies Pecuàries i la cultura pastoril com vénen fent des de 1994 en suport a la Llei 3/95.
Es difon a continuació el programa amb els horaris de la jornada de la XXIV Festa de la Transhumància a Madrid, que s’inicia el dijous.
DIJOUS 19
11:30 h- Presentació per INTEROVIC del projecte transhumant a la seu de ACYRE (carrer Hortes 43, Madrid). Roda de Premsa a les 12:30 h. sobre la XXIV Festa de la Transhumància, seguida d’una Experiència Gastronòmica amb degustació de l’anyell transhumant.
DIVENDRES 20
16,00 h- Entrada dels ramats a la Casa de Camp per la Porta de Rodajos / Prat del Rei.
18,00 h- Al Reial Jardí Botànic de Madrid, taula rodona sobre la Problemàtica actual de la ramaderia extensiva i propostes de futur.
DISSABTE 21
Estada dels ramats a la Casa de Camp.
DIUMENGE 22
9,00 h- sortida dels ramats des de la Casa de Camp cap a la Porta del Rei.
10,00 / 11,00 h- Esmorzar per als grups participants a El Ancià Rei dels Vins.
10,30 h- Sortida des de la Casa de Camp, dels ramats transhumants participants, amb representació de les races ramaderes autòctones. Pel Pont del Rei creuaran els jardins fins a l’Ermita de la Mare de Déu del Port, per ascendir des d’allà pel Passeig Ciutat de Plasencia i la Costa de la Vega fins al Carrer Bailén.
11,15 / 11,45 h- Entrada pel Carrer Major, acompanyats dels grups representants de la cultura popular de les diferents comarques transhumants espanyoles.
12,15 h- Pas per la Puerta del Sol i entrada al Carrer d’Alcalá.
12,30 h- Arribada a la plaça de Cibeles. Salutació als representants de la Corporació Municipal i pagament dels maravedís, en compliment de la Concòrdia de 2 de març de 1418, entre els Homes Bons de la Mesta i els procuradors del Consell de la Vila.
12,30-12,45 h- Retorn dels ramats cap a la Puerta del Sol, mentre els majorals revisen les fites de la Cañada Real a la Puerta de Alcalá.
13,00 h- Pas per la Puerta del Sol i retorn dels ramaders pel Carrer Major i la Costa de la Vega cap a la Casa de Camp. Els grups acompanyants continuaran pel carrer de l’Arenal i la plaça d’Òpera fins a les esplanades del Palau d’Orient i la Catedral de l’Almudena. Actuacions allà dels grups regionals, amb música i danses, fins al seu trasllat amb autobús fins al Llac de la Casa de Camp.
13,30 h- Refrigeri per als grups populars a El Ancià Rei dels Vins
15,00 h- Dinar de germanor al costat del Llac de la Casa de Camp per als participants.
18,00 h- Fi de Festa i comiat als pastors transhumants.[:]
]]>
Un nutrido grupo formado por voluntarios, trabajadores y amigos de las FVSM y BVCF se reunieron en Son Pons el 6 de junio para rendir un sentido homenaje a dos personas que dejan su trabajo por la puerta grande: Wilfredo y Francesca. El primero se jubila tras más de 33 años ejerciendo de jardinero con maestría y humildad en el jardín Mediterráneo de la finca de Ariant, mientras que Francesca, voluntaria, la sonrisa de Son Pons en los días de Puertas Abiertas, siempre abierta a colaborar y a aportar ideas, parte importante del proyecto de custodia de territorio de la Muntanya del Voltor, en Valldemossa, abandona Mallorca por motivos familiares con la esperanza de retornar algún día. Por ello, la gran familia de Son Pons se congregó para rendirles un sentido homenaje. Se pasó una proyección de fotografías de Toni Málaga, colaborador habitual, y posteriormente se les hizo entrega de un sencillo y emotivo recuerdo. Evelyn Tewes, directora de la FVSM, les agradeció su dedicación y compañía. El encuentro acabó con una cena en un ambiente distendido, no exento de emotividad, en la que fluyeron las anécdotas y las historias vividas en común, siempre con la conservación medioambiental como telón de fondo.[:ca]Un nodrit grup format per voluntaris, treballadors i amics de les FVSM i BVCF es van reunir a Son Pons el 6 de juny per retre un sentit homenatge a dues persones que deixen el seu treball per la porta gran: Wilfredo i Francesca. El primer es jubila després de més de 33 anys exercint de jardiner amb mestria i humilitat al jardí Mediterrani de la finca d’Ariant, mentre que Francesca, voluntària, el somriure de Son Pons en els dies de Portes Obertes, sempre oberta a col·laborar i a aportar idees, part important del projecte de custòdia de territori de la Muntanya del Voltor, a Valldemossa, abandona Mallorca per motius familiars amb l’esperança de retornar algun dia. Per això, la gran família de Son Pons es va congregar per rendir-los un sentit homenatge. Es va passar una projecció de fotografies de Toni Màlaga, col·laborador habitual, i posteriorment es va fer entrega d’un senzill i emotiu record. Evelyn Tewes, directora de la FVSM, els va agrair la dedicació i companyia. La trobada va acabar amb un sopar en un ambient distès, no exempt d’emotivitat, en el qual van fluir les anècdotes i les històries viscudes en comú, sempre amb la conservació mediambiental com a teló de fons.[:]
]]>La ley define los caminos públicos como la infraestructura viaria que permite la circulación de los ciudadanos. Con esta normativa, no sólo las instituciones podrán reclamar un camino como público, sino que también lo podrá hacer cualquier ciudadano o ciudadana. Además, dota de legitimidad a la administración para que pueda abrir de manera inmediata un camino ‘usurpado’.
Por otra parte, contempla la elaboración de diferentes catálogos de caminos que darán información y ofrecerán un control de los caminos públicos. Los ayuntamientos deberán elaborar sus catálogos donde se incluirán los caminos de titularidad municipal. Asimismo, se elaborará un catálogo insular que incluirá todos los caminos de titularidad del Consell de Mallorca. Tan los municipales como el insular tienen un plazo máximo de aprobación de cuatro años desde la entrada en vigor de la ley.
También se pondrá en marcha un registro insular de caminos públicos de Mallorca que estará disponible para consultas y será accesible telemáticamente a través de un visor que será actualizado de manera continua.
Plan director sectorial de caminos
El Plan director sectorial de caminos es una de las figuras claves de la ley que define una red supramunicipal, un sistema complementario a la red de carreteras pero para medios no motorizados. Concretamente, el Plan contemplará la normativa de aplicación y ordenanzas de uso, planos informativos, de ordenación y de actuación. Para su ejecución tanto el Consell de Mallorca como los ayuntamientos redactarán diferentes planes especiales de caminos adaptados a las necesidades y características cada uno.
Efectos y usos
Los principales efectos, contemplados por la ley, de la ordenación en materia de caminos es la declaración de utilidad pública de los terrenos necesarios para su ejecución, así como el deber del Consejo de Mallorca de garantizar la ejecución del Plan director sectorial y de los planes especiales de caminos mediante estudios económicos y financieros.
En cuanto a los usos, la ley determina que los caminos deben ser de acceso libre y gratuito y que están destinados al tráfico no motorizado. Además, los usos y aprovechamientos distintos al derecho de circulación o tráfico necesitarán autorización previa de la administración titular del camino.
Señalización y pavimentación
Otro capítulo de la normativa también estará dedicado a la pavimentación de los caminos, y determina que en carácter general los caminos de acceso al medio natural y paisajístico no se pueden pavimentar y si se tuviera que pavimentar por razones imperiosas deberá tramitar la declaración de Interés General.
Asimismo, y con el objetivo de crear mayor homogeneidad, se contempla la elaboración de un manual de señales para que todas sigan la misma pauta en toda la isla. En todo caso, será la administración titular del camino la encargada de implantar la señalización.
Rutas de interés excursionista
Pero aparte de los caminos públicos, esta ley también hace referencia a las rutas de interés excursionista con el objetivo de recuperar, conservar y fomentar el patrimonio viario tradicional y su entorno, así como facilitar la práctica de esta deporte. Es la primera vez en la Comunidad Autónoma que se presenta una ley para regularlas y protegerlas. En cuanto al Consell de Mallorca, la ley atribuirá la competencia de crear y gestionar una red de rutas senderistas y vigilar, conservar, señalizar y mantener rutas de ámbito supramunicipal. Desde hace años, la Unidad de Senderismo y piedra en seco de la institución insular lleva a cabo tareas de este tipo que, ahora, estarán recogidas en una ley. Es el caso de la elaboración de planes especiales de ordenación como el de la Ruta de Piedra en Seco. En definitiva, esta ley avala y refuerza las rutas actuales del GR-221 y GR-222 (Artà-Lluc) y abre la puerta a poder crear nuevas.
Infracciones y sanciones
Finalmente, la ley también incluye una serie de infracciones que se califican como muy graves, graves y leves y que pueden suponer sanciones de entre 60 euros hasta los 20.000 euros. Además, la norma también incluye la obligación de restituir las cosas conforme a su estado anterior con cargo al infractor y de resarcimiento de daños y perjuicios que la actuación haya podido ocasionar.[:ca]El president Miquel Ensenyat, juntament amb la consellera de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, i la consellera de Medi Ambient, Sandra Espeja, ha presentat la Llei de Camins Públics i Rutes d’Interès Excursionista de Mallorca elaborada per la institució insular i que s’elevarà al Parlament de les Illes Balears per a la seva pressa en consideració.
Amb aquesta llei es dóna resposta a la necessitat d’establir un règim jurídic per els camins públics per tal de poder recuperar-los i promoure el seu ús i defensa. Així mateix, proporciona un marc legal per a rutes d’interès excursionista existents i obri al possibilitat de poder-ne crear de noves.
La llei defineix els camins públics com la infraestructura viària que permet la circulació dels ciutadans. Amb aquesta normativa, no només les institucions podran reclamar un camí com a públic, sinó que també ho podrà fer qualsevol ciutadà o ciutadana. A més, dota de legitimitat a l’administració perquè pugui obrir de manera immediata un camí ‘usurpat’.
Per altra banda, contempla l’elaboració de diferents catàlegs de camins que donaran informació i oferiran un control dels camins públics. Els ajuntaments hauran d’elaborar els seus catàlegs on s’inclouran els camins de titularitat municipal. Així mateix, s’elaborarà un catàleg insular que inclourà tots els camins de titularitat del Consell de Mallorca. Tan els municipals com l’insular tenen un termini màxim d’aprovació de quatre anys des de l’entrada en vigor de la llei.
També es posarà en marxa un registre insular de camins públics de Mallorca que estarà disponible per a consultes i serà accessible telemàticament a través d’un visor que serà actualitzat de manera continua.
Pla director sectorial de camins
El Pla director sectorial de camins és una de les figures claus de la llei que defineix una xarxa supramunicipal, un sistema complementari a la xarxa de carreteres però per a mitjans no motoritzats. Concretament, el Pla contemplarà la normativa d’aplicació i ordenances d’ús, plànols informatius, d’ordenació i d’actuació. Per a la seva execució tan el Consell de Mallorca com els ajuntaments redactaran diferents plans especials de camins adaptats a les necessitats i característiques cada un.
Efectes i usos
Els principals efectes, contemplats per la llei, de l’ordenació en matèria de camins és la declaració d’utilitat pública dels terrenys necessaris per a la seva execució, així com el deure del Consell de Mallorca de garantir l’execució del Pla director sectorial i dels plans especials de camins mitjançant estudis econòmics i financers.
Pel que fa als usos, la llei determina que els camins han de ser d’accés lliure i gratuït i que estan destinats al trànsit no motoritzat. A més, els usos i aprofitaments diferents al dret de circulació o trànsit necessitaran autorització prèvia de l’administració titular del camí.
Senyalització i pavimentació
Una altre capítol de la normativa també estarà dedicat a la pavimentació dels camins, i determina que en caràcter general els camins d’accés al medi natural i paisatgístic no es poden pavimentar i si s’hagués de pavimentar per raons imperioses s’haurà de tramitar la declaració d’Interès General.
Així mateix, i amb l’objectiu de crear major homogeneïtat, es contempla l’elaboració d’un manual de senyals perquè totes segueixin la mateixa pauta arreu de l’illa. En tot cas, serà l’administració titular del camí l’encarregada d’implantar la senyalització.
Rutes d’interès excursionista
Però a part dels camins públics, aquesta llei també fa referència a les rutes d’interès excursionista amb l’objectiu de recuperar, conservar i fomentar el patrimoni viari tradicional i el seu entorn, així com facilitar la pràctica d’aquest esport. És la primera vegada a la Comunitat Autònoma que es presenta una llei per regular-les i protegir-les.
Pel que fa al Consell de Mallorca, la llei atribuirà la competència de crear i gestionar una xarxa de rutes senderistes i vigilar, conservar, senyalitzar i mantenir rutes d’àmbit supramunicipal. Des de fa anys, la Unitat de Senderisme i Pedra en Sec de la institució insular duu a terme tasques d’aquest tipus que, ara, estaran recollides en una llei. És el cas de l’elaboració de plans especials d’ordenació com el de la Ruta de Pedra en Sec. En definitiva, aquesta llei avala i reforça les rutes actuals del GR-221 i GR-222 (Artà-Lluc) i obri la porta a poder-ne crear de noves.
Infraccions i sancions
Finalment, la llei també inclou un seguit d’infraccions que es qualifiquen de molt greus, greus i lleus i que poden suposar sancions d’entre 60 euros fins als 20.000 euros. A més, la norma també inclou l’obligació de restituir les coses conforme al seu estat anterior amb càrrec a l’infractor i de rescabalament de danys i perjudicis que l’actuació hagi pogut ocasionar.[:]
]]>
[:ca]Un pollastre de voltor foraster ha nascut a Son Pons fa diverses setmanes i es troba en perfecte estat. Els seus pares l’estan alimentant amb total normalitat i el pollastre ha agafat pes i ha crescut segons els paràmetres habituals. Seguim molt de prop el comportament de la parella i el petit així com el seu estat, i tot fa indicar que el seu desenvolupament és el correcte. Estam molt contents per aquest naixement que fa créixer la família de voltors a la seu de la FVSM. Ara iniciam la recerca d’una o diverses persones que vulguin apadrinar al pollastre abans de seguir amb els procediments habituals en aquests casos dels quals anirem informant.
[:]