Con el proyecto perseguimos mejorar el conocimiento sobre la biodiversidad presente en la finca. Para ello, durante todo el año desarrollaremos seguimientos de murciélagos, aves, mariposas y anfibios, así como otras especies de flora, para poder evaluar posibles cambios poblacionales que se dan a lo largo del tiempo. Todos estos elementos naturales son considerados buenos bioindicadores sobre el estado de salud ambiental de Ariant y, además, buenos indicadores de los efectos del cambio climático. A la vez, trabajaremos para controlar y erradicar especies exóticas e invasoras que puedan causar desequilibrios ecológicos.

Durante todo el proyecto os iremos informando de nuestros avances a través de las RRSS y de nuestra página web.

Recientemente, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Baleats lo ha incluido en la red de puntos de agua del Plan Comarcal de Tramuntana Centre-Nord (Mallorca).

Durante el presente año se ha llevado a cabo un seguimiento de biodiversidad con cámaras de foto-trampeo y se ha podido constatar que la balsa contra incendios también sirve como refugio de biodiversidad acuática y bebedero de fauna silvestre, como el buitre negro.

Esta acción cuenta con el apoyo de la Fundación Biodiversidad de Ministerio para la transición Ecológica.[:ca]Davant la petició per part de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) d’instal·lar a Ariant un dipòsit d’aigua contra incendis per a ser usats pels helicòpters especialitzats en cas de necessitat, l’any passat es va decidir crear un punt d’aigua de recàrrega natural procedent d’una font de mina. Les dimensions de la bassa són de poc més de 8 m de diàmetre per 2 m de profunditat, que són les mesures recomanades pels tècnics d’extinció d’incendis de l’IBANAT. Les voreres de la bassa s’han construït amb una inclinació suficient per garantir una accessibilitat sense riscos dels animals salvatges, a més de disposar d’uns graons de seguretat. Recentment, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de Govern de les Illes Balears l’ha inclòs a la xarxa de punts d’aigua de el pla comarcal de Tramuntana Centre-Nord (Mallorca). Durant el present any s’ha dut a terme un seguiment de biodiversitat amb càmeres de foto-trampeig i s’ha pogut constatar que la bassa contra incendis també serveix com a refugi de biodiversitat aquàtica i abeurador de fauna silvestre, com el voltor negre.

Aquesta acció compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat de Ministeri per a la transició Ecològica.

[:]

[:ca]Durant molt temps, els camps naturals de la vall d’Ariant han estat sobrepastorados. En els últims anys s’ha observat que estan cada vegada més compactats i esgotats, amb necessitat de renovació. A més de baixar la càrrega ramadera a un nombre viable per a les condicions de la finca, s’han llaurat puntualment i sembrat amb varietat de llavors d’una barreja recomanada en ecològic un total de 5 Ha de pastura natural. Així s’aconsegueix millorar la qualitat de la pastura, a més de millorar la capacitat d’absorció i retenció d’aigua de terra, i conseqüentment la productivitat de la ramaderia,

Aquesta acció contribueix a augmentar la resistència davant el canvi climàtic de les pràctiques agroramaderes de la finca d’Ariant. Quanta, en part, amb el suport de la Fundació Biodiversitat de el Ministeri per a la Transició Ecològica.

[:]

La FVSM cuenta con un convenio de colaboración con la Asociación de cazadores de cabras con perros y lazo, que conserva una tradición centenaria para el control poblacional de la cabra asilvestrada, herbívoro sin depredadores naturales en Mallorca. Así, durante el  2019, se ha controlado la densidad poblacional de cabra asilvestrada en la finca de Ariant con este método, además de mediante cercados. Los animales capturados se examinan y en caso de que sean de la raza pura mallorquina se liberan. Los animales que no reúnen las características de la raza se sacrifican y se dan de comer a los buitres.
La población de cabra asilvestrada es una de las principales amenazas para los bosques de la Sierra de Tramuntana, donde ha sido introducida por el hombre con su llegada a la isla. Una sobrepoblación de cabras incide negativamente en el reclutamiento de pies en las masas forestales y, como consecuencia, la estructura de edades de éstas no es la más óptima para su conservación.
Esta acción cuenta con el apoyo de la Fundación Biodiversidad de Ministerio para la Transición Ecológica.

[:ca]La FVSM compta amb un conveni de col·laboració amb l’Associació de caçadors de cabres amb cans i llaç, que conserva una tradició centenària per al control poblacional de la cabra assilvestrada, herbívor sense depredadors naturals a Mallorca. Així, durant el 2019, s’ha controlat la densitat poblacional de cabra assilvestrada a la finca d’Ariant amb aquest mètode, a més de mitjançant tancats. Els animals capturats s’examinen i en cas que siguin de la raça pura mallorquina s’alliberen. Els animals que no reuneixen les característiques de la raça es sacrifiquen i es donen de menjar als voltors.

La població de cabra assilvestrada és una de les principals amenaces per als boscos de la Serra de Tramuntana, on ha estat introduïda per l’home amb la seva arribada a l’illa. Una sobrepoblació de cabres incideix negativament en el reclutament de peus a les masses forestals i, com a conseqüència, l’estructura d’edats d’aquestes no és la més òptima per a la seva conservació.

Aquesta acció compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat de Ministeri per a la Transició Ecològica.

[:]

Además, se ha apostado por, progresivamente, cambiar la oveja híbrida Ile de France – mallorquina blanca de montaña en la variedad pura mallorquina, mucho más adaptada a las condiciones climáticas y biogeográficas de Ariant. Se comenzó con la introducción de la variedad mallorquina entre la guarda de machos y, ya en 2018, con la introducción de cordero variedad mallorquina. Gracias a las prácticas ganaderas que se llevan a cabo, actualmente se ha alcanzado una proporción de oveja mallorquina en relación a oveja híbrida de aproximadamente el 50%.

Actualmente en la finca de Ariant hay unas 45 hectáreas de siembra para las ovejas y 20 hectáreas de pastos naturales, además de una extensión importante de carrizo que se podría recuperar para pastos naturales. Tradicionalmente, en la Serra de Tramuntana la oveja autóctona mallorquina pastaba libremente por la montaña, siendo recogida únicamente dos veces al año. La oveja autóctona mallorquina se puede alimentar de los brotes tiernos de carrizo, pero no de los maduros. Por eso, si era necesario, antiguamente se utilizaba la práctica de quema de carrizo para abrir nuevos pastos. Hoy en día, estas prácticas de quema sólo están permitidas en casos muy concretos, dado el riesgo que ello supone para la propagación de incendios forestales no deseados y el riesgo de erosión del suelo. En Ariant, el trabajo de abrir nuevas zonas de pastos invadidas de carrizo la lleva a cabo el asno balear y, próximamente, el ganado vacuno, también de raza autóctona, que está previsto introducir en breve. Para facilitar las tareas de seguimiento y recogida de las ovejas, este año se han empezado a colocar cascabeles durante la esquila, siguiendo la tradición de los ganaderos mallorquines. Este cascabeles son fabricados por artesanos locales y se fijan a los collares hechos de madera de laurel.

Por otra parte, dado que las cabras son uno de los principales competidores en alimento para el ganado ovino, la FVSM trabaja para reducir su densidad en la finca. Por ello, se colabora con la Associació de Caçadors de Cabres a Llaç (ACCALL) y, al mismo tiempo, mejorando los cierres de la finca para evitar al máximo su presencia. Así, actualmente, con las prácticas de gestión llevadas a cabo, se ha conseguido que las ovejas no necesiten alimentación adicionales a las siembras y los pastos naturales.

A continuación se explican algunas características de ambas variedades de oveja:

• Oveja variedad Ile de France: Es una oveja más grande que produce más carne y mejor calidad de lana, siendo más rentable económicamente.

• Oveja variedad mallorquina blanca de montaña: Es una oveja de aprovechamiento cárnico, pero que produce menos carne por individuo que la Ile de France. Sin embargo, es muy ágil y mucho menos exigente con las zonas de pasto, además de estar adaptada para alimentarse en los campos naturales más abruptos de la Serra de Tramuntana. Así, ante el reto que suponen algunas de las amenazas globales como el cambio climático, esta variedad es menos vulnerable que la Ile de France.

Apostar por la variedad autóctona mallorquina, además de suponer una apuesta por la conservación de las tradiciones locales (como la recuperación de pastos de montaña o de la utilización de cascabeles), también tiene el valor añadido de contribuir en la mejora de la estado de conservación de las variedades autóctonas de las Islas Baleares, que es uno de los objetivos de la FVSM.

Todas estas tareas persiguen aumentar la resiliencia de las prácticas agroganaderas en la finca de Ariant ante el cambio climático y, durante el 2019, han contado con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:ca]La ramaderia extensiva ovina a la Reserva Biològica d’Ariant suposa un element fonamental per a l’ecosistema local. Des del 2012, quan la FVSM començà a gestionar la finca d’Ariant de manera ecològica, s’han anat fent canvis entre els quals destaquen, per una banda, la reducció de la càrrega ovina de 350 exemplars fins a arribar a l’òptim de capacitat de càrrega estimada, unes 200 ovelles.

A més, s’ha apostat per, progressivament, canviar l’ovella híbrida Ile de France – mallorquina blanca de muntanya a la varietat pura mallorquina, molt més adaptada a les condicions climàtiques i biogeogràfiques d’Ariant. Es va començar amb la introducció a la guarda de mascles de la varietat mallorquina i, ja al 2018, amb la introducció d’anyelles de varietat mallorquina. Gràcies a les pràctiques ramaderes que es duen a terme, actualment s’ha assolit una proporció d’ovella mallorquina en relació a ovella híbrida d’aproximadament el 50%.

Actualment a la finca d’Ariant hi ha unes 45 Ha de sembra per a les ovelles i 20 Ha de pastures naturals; a més de una extensió important de càrritx que es podria recuperar per a pastures naturals. Tradicionalment, a la Serra de Tramuntana l’ovella autòctona mallorquina pasturava lliurement per la muntanya, essent recollida únicament dues vegades a l’any. L’ovella autòctona mallorquina es pot alimentar dels brots tendres de càrritx, però no dels madurs. Per això, si era necessari, antigament s’utilitzava la pràctica de crema de càrritx per a obrir noves pastures. Avui dia, aquestes pràctiques de crema només estan permeses en casos molt concrets, atès el risc que suposen per a la propagació d’incendis forestals no desitjats i el risc d’erosió del sol. A Ariant, la feina d’obrir noves zones de pastures envaïdes de càrritx la duu a terme l’ase balear i, pròximament, ramat boví també de raça autòctona que està previst introduir. Per a facilitar les tasques de seguiment i recollida de les ovelles, enguany s’han començat a col·locar picarols durant l’esquila, seguint la tradició dels ramaders mallorquins. Aquest picarols son fabricats per artesans locals i es col·loquen a collars fets de fusta de llorer.

D’altra banda, atès que les cabres són un dels principals competidors en aliment pel ramat oví, la FVSM treballa per reduir la densitat de cabres a la finca d’Ariant. Per això, es col·labora amb l’Associació de Caçadors de Cabres a Llaç (ACCALL) i, alhora, millorant els tancaments de la finca per evitar al màxim la seva presència. Així, actualment, amb les pràctiques de gestió dutes a terme, s’ha aconseguit que les ovelles no necessitin alimentació addicionals a les sembres i les pastures naturals.

A continuació s’expliquen algunes característiques d’ambdues varietats d’ovella:

• Ovella varietat Ile de France: És una ovella més grossa que produeix més carn i millor qualitat de llana, essent més rendible econòmicament.

• Ovella varietat mallorquina blanca de muntanya: És una ovella d’aprofitament càrnic, però que produeix menys carn per individu que la Ile de France. No obstant, és molt àgil i molt menys exigent amb les zones de pastura,  a més d’estar adaptada per alimentar-se als camps naturals més abruptes de la Serra de Tramuntana. Així, davant el repte que suposen algunes de les amenaces globals com per exemple el canvi climàtic, aquesta varietat és menys vulnerable que la Ile de France.

Apostar per la varietat autòctona mallorquina, a més de suposar una aposta per a la conservació de les tradicions locals (com la recuperació de pastures de muntanya o de la utilització de picarols), també té el valor afegit de contribuir en la millora de l’estat de conservació de les varietats autòctones de les Illes Balears, què és un dels objectius de la FVSM.

Totes aquestes tasques persegueixen augmentar la resiliència de les pràctiques agroramaderes a la finca d’Ariant davant el canvi climàtic i, durant el 2019, han comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

[:]

Gracias al apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, en 2019 se pretende avanzar en la aplicación de medidas de adaptación al cambio climático en materia de gestión agrosilvopastoral y de conservación del patrimonio natural, para lo que se han identificado vulnerabilidades y las principales acciones a poner en marcha. Los objetivos del proyecto son los siguientes:

1. La protección de la colonia de buitre negro mallorquina.
2. La mejora del estado de las masas forestales de encinar y pinar de la reserva.
3. Una buena gestión de prevención contra incendios en la reserva.
4. El aumento de la resiliencia ante el cambio climático de las prácticas agroganaderas de la reserva.
5. La sensibilización de la población local sobre los efectos del cambio climático en los ecosistemas y sobre las acciones positivas para su adaptación.

 Las medidas de adaptación al cambio climático del proyecto pretenden generar mayor capacidad de adaptación de los diferentes ecosistemas presentes en la finca a los posibles cambios que puedan suceder, de manera que los impactos potenciales se minimicen. Las medidas se presentan en 5 bloques, representando cada uno un elemento de la Reserva Biológica de Ariant que puede verse afectado por los efectos del cambio climático.

1. Especie clave para el ecosistema: el buitre negro

El Buitre negro Aegypius monachus se incluye en el Libro Rojo de las aves de España en la categoría de “Vulnerable” (Madroño et al 2004) y aparece también calificado como “Vulnerable” en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (MAPAMA 2018). Se incluye también en el anexo I de la Directiva Aves (2009/147/CE).

Los beneficios para los ecosistemas naturales (servicios ecosistémicos) asociados a esta especie son muchos, de ahí que se considere una especie “clave”. Dado que se alimentan exclusivamente de animales muertos, contribuyen a evitar la propagación de enfermedades que pueden transmitir dichos cadáveres en el medio natural. Respecto a la gestión ganadera, suponen un ahorro en gastos monetarios derivados de la recogida, transporte e incineración de los cadáveres del ganado doméstico, además de una reducción importante de las emissiones de gases de efecto hinvernadero asociados a la cadena de custodia descrita. En términos económicos, el buitre negro también es un recurso para el turismo de naturaleza, en auge en España y Mallorca, siendo una de las aves más valoradas a la hora de ofrecer actividades como excursiones o visitas guiadas.

Ante los desafíos del cambio climático, entre los que destacan el aumento de la temperatura media anual, la disminución de la precipitación media anual, el aumento del período de sequía y el aumento de lluvias torrenciales, la población mallorquina de buitre negro podría verse afectada mediante, por ejemplo, el adelanto del período reproductor o por una disminución de la supervivencia de los pollos en los nidos debido al mal tiempo. Además, otras vulnerabilidades a las que se podría afrontar el buitre negro debido a la situación de cambio climático serian la disponibilidad de alimento, dado que si la precipitación media anual disminuye, los pastos podrían disminuir provocando una bajada de la carga ganadera. También por la disponibilidad de puntos de agua donde los buitres se hidratan y se refrescan, debido a que el aumento del período de sequía podría poner en riesgo la disponibilidad de agua en los meses más secos.

Así, para minimizar los posibles efectos del cambio climático a las especies clave para el ecosistema, como es el buitre negro, se requieren de largas series temporales donde se puedan monitorizar cambios de tendencias o comportamientos estacionales, que servirán de evidencia  científica para justificar la aplicación de ciertas líneas de gestión futuras. En el presente proyecto destacan las siguientes acciones:

• Seguimiento demográfico de buitre negro en Ariant y otras fincas vecinas con acuerdos de Custodia del Territorio (CdT).
• Mantenimiento y seguimiento de comederos con alimentación suplementaria para la población de buitre negro y otras aves carroñeras, ubicados en la finca de Ariant y otras fincas vecinas con acuerdos de CdT.
• Inventario de puntos de agua accesibles para el buitre y evaluación de su estado durante el período de sequía.

2. Ecosistema forestal y su estado de salud: El encinar

Dentro de la finca de Ariant se hallan pinares de pino carrasco Pinus halepensis, bosques de Olea i Ceratonia y encinares de Quercus ilex, que conforman hábitats de interés comunitario protegidos por la Directiva Hábitats (1992/43/CEE).

Las masas forestales de la finca, en algunas zonas, presentan signos de decaimiento en las que se puede observar una incidencia notable de plagas forestales, como es el caso del gran capricornio en los encinares. Esto, junto con la presión que ejercen las cabras asilvestradas sobre el reclutamiento de pies jóvenes, provoca un debilitamiento de los encinares que se traduce a una peor respuesta frente a perturbaciones climáticas como la sequía. Otro desafío climático que puede afectar el estado de salud de los encinares es el aumento de lluvias torrenciales, que podría conllevar erosión y pérdida de suelo, sobre todo en laderas boscosas con una pendiente pronunciada, lo que empeoraría la situación respecto a la disponibilidad de agua y nutrientes para la comunidad forestal.

Las medidas de adaptación del proyecto para minimizar los efectos del cambio climático en los encinares y a su estado de salud son las siguientes:

• Eliminación de pies enfermos, la poda selectiva y la lucha contra plagas.
• Favorecimiento de la germinación natural de las encinas para favorecer el rebrote de los bosques y alcanzar una buena estructura forestal.
• Reforestación con variedades locales procedentes de ejemplares de la finca.
• Exclusión de cabras para evitar la presión de herbivoría mediante la reparación de cercados y caza de cabra asilvestrada.

3. Incendios forestales

Otro efecto negativo del cambio climático para las masas forestales en general es el incremento del riesgo de incendios. Por este motivo, es necesario que se potencie una gestión forestal que conduzca a la existencia de masas forestales menos vulnerables al fuego disminuyendo así la peligrosidad de ocurrencia. En este sentido, en el presente proyecto se llevan a cabo las siguientes medidas de adaptación:

• Creación y mantenimiento de cortafuegos en la finca de Ariant, gracias a la acción de ovejas, burros y vacas, todos de razas autóctonas.
• Firma de un convenio con IBANAT (Instituto Balear de Naturaleza) para el uso contra incendios de la balsa de agua ubicada en la finca de Ariant, y construida con las dimensiones necesarias para que la avioneta de extinción pueda recargar de agua su “bambie” en caso de necesidad.
• Limpieza de material inflamable que aumenta el peligro en caso de incendios.

4. Prácticas agroganaderas

En Ariant tiene lugar una actividad agrícola basada en la ganadería ovina extensiva, el cultivo de frutales y la apicultura, todas ellas con certificación ecológica y siguiendo métodos tradicionales.

La productividad de los sistemas agrarios de Ariant, incluyendo la biodiversidad agraria, la capacidad de gestión de la zona agrícola y la sostenibilidad económica, puede verse amenazada debido al incremento de la temperatura media, disminución de la precipitación media y consecuente incremento del período de sequía, el cambio de régimen de precipitación anual, así como al incremento de la torrencialidad.

Así, algunos posibles impactos ante el desafío del cambio climático podrían incluir una maduración temprana de cultivos, cambios en la productividad de los cultivos, cambios en la distribución de especies invasoras y/o patógenas y en la virulencia de las mismas, reducción de la producción de pastos, reducción de producción animal asociada a estrés térmico e hídrico y a la afectación de la producción de forraje. En este sentido, en la Reserva de Ariant ya se han identificado alteraciones en la rotación de siembras y consecuente falta de alimento para ganado.

Además, destacan también potenciales efectos en la apicultura como la posible divergencia entre la fenología de polinizadores y la floración, el posible incremento de mortalidad local de polinizadores por el aumento de frecuencia de fenómenos meteorológicos extremos y posibles problemas nutricionales por la disminución de floración otoñal o de presencia de néctar a causa de precipitaciones menores.

A continuación se enumeran las medidas de adaptación del proyecto para minimizar los efectos del cambio climático sobre la producción agroganadera:

• Plantación de frutales de secano de variedades autóctonas e implantación de un plan de trabajo para su manejo en agricultura ecológica.
• Contribución a la conservación de razas autóctonas de ganado (burros, vacas y ovejas), mejor adaptadas a las condiciones de la zona.
• Refuerzo de la apicultura ecológica, mediante la mejora del hábitat para la población de abeja de la miel autóctonas y otros polinizadores con la plantación de setos naturales.
• Mejorar el sistema de captación, almacenamiento y circulación de agua.
• Elaboración e implementación de un plan de rotación del ganado que minimice sus efectos negativos sobre el medio (compactación de suelos, disminución de la diversidad de herbáceas) y potencien los positivos (fertilización del suelo, diseminación de semillas).

 5. Educación y sensibilización ambientales

La concienciación sobre el cambio climático es clave para favorecer el reto que supone para la conservación del patrimonio natural y cultural de la isla. En esta línea el proyecto incluye las siguientes medidas:

• Inclusión del concepto cambio climático y sus efectos en las actividades de educación ambiental que lleva a cabo la FVSM.
• Realización de jornadas de voluntariado específicas que den apoyo a la implementación de las medidas de adaptación del proyecto.
• Publicación en redes sociales sobre el cambio climático y el proyecto.

Cuenta con el apoyo de:

[:ca]La Reserva Biològica d’Ariant és una finca de muntanya a Mallorca que es dedica a la conservació d’hàbitats i espècies preferents. Donada la seva ubicació a la regió mediterrània i la insularitat, els efectes del canvi climàtic podrien arribar a ser severs. A més, la baixa rendibilitat inherent de les finques de la Serra de Tramuntana suposa un repte al qual cal afegir la necessitat d’adaptació al canvi climàtic per reduir la vulnerabilitat dels ecosistemes al clima.

Gràcies al suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio per a la Transició Ecològica, el 2019 es pretén avançar en l’aplicació de mesures d’adaptació al canvi climàtic en matèria de gestió agrosilvopastoral i de conservació del patrimoni natural, per a la qual cosa s’han identificat vulnerabilitats i les principals accions a posar en marxa. Els objectius del projecte són els següents:

1. La protecció de la colònia de voltor negre mallorquina.
2. La millora de l’estat de les masses forestals d’alzinar i pinar de la reserva.
3. Una bona gestió de prevenció contra incendis a la reserva.
4. L’augment de la resiliència davant el canvi climàtic de les pràctiques agroramaderes de la reserva.
5. La sensibilització de la població local sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes i sobre les accions positives per a la seva adaptació.

Les mesures d’adaptació al canvi climàtic del projecte pretenen generar més capacitat d’adaptació dels diferents ecosistemes presents a la finca als possibles canvis que puguin succeir, de manera que els impactes potencials es minimitzin. Les mesures es presenten en 5 blocs, representant cadascun d’ells un element de la Reserva Biològica que es pot veure afectat pels efectes del canvi climàtic.

1. Espècie clau per a l’ecosistema: el voltor negre

El Voltor negre Aegypius monachus s’inclou en el Llibre Vermell de les aus d’Espanya en la categoria de «Vulnerable» (Arboç et a l’2004) i apareix també qualificat com «Vulnerable» a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (MAPAMA 2018). S’inclou també en l’annex I de la Directiva Aus (2009/147 / CE).

Els beneficis per als ecosistemes naturals (serveis ecosistèmics) associats a aquesta espècie són molts, motiu pel qual es considera una espècie «clau». Atès que s’alimenta exclusivament d’animals morts, contribueix a evitar la propagació de malalties que poden transmetre aquests cadàvers en el medi natural. Pel que fa a la gestió ramadera, el voltor negre suposa un estalvi en despeses monetàries derivades de la recollida, transport i incineració dels cadàvers del bestiar domèstic, a més d’una reducció important de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associats a la cadena de custòdia descrita. En termes econòmics, el voltor negre també és un recurs per al turisme de natura, en auge a Espanya i Mallorca, sent una de les aus més valorades a l’hora d’oferir activitats com excursions o visites guiades.

Davant els desafiaments del canvi climàtic, entre els quals destaquen l’augment de la temperatura mitjana anual, la disminució de la precipitació mitjana anual, l’augment del període de sequera i l’augment de pluges torrencials, la població mallorquina de voltor negre es podria veure afectada mitjançant, per exemple, l’avançament del període reproductor o per una disminució de la supervivència dels pollastres en els nius a causa de mal temps. A més, altres vulnerabilitats a les que es podria afrontar el voltor negre a causa de la situació de canvi climàtic serien la disponibilitat d’aliment, atès que si la precipitació mitjana anual disminueix, les pastures podrien disminuir provocant una baixada de la càrrega ramadera. També per la disponibilitat de punts d’aigua on els voltors s’hidraten i es refresquen, pel fet que l’augment del període de sequera podria posar en risc la disponibilitat d’aigua en els mesos més secs.

Així, per minimitzar els possibles efectes del canvi climàtic a les espècies clau per a l’ecosistema, com és el voltor negre, es requereixen de llargues sèries temporals on es puguin monitoritzar canvis de tendències o comportaments estacionals, que serviran d’evidència científica per justificar l’aplicació de certes línies de gestió futures. En el present projecte destaquen les següents accions:

• Seguiment demogràfic de voltor negre a Ariant i altres finques veïnes amb acords de Custòdia de Territori (CdT).
• Manteniment i seguiment de menjadores amb alimentació suplementària per a la població de voltor negre i altres aus carronyaires, ubicades a la finca d’Ariant i altres finques veïnes amb acords de CdT.
• Inventari de punts d’aigua accessibles per al voltor i avaluació del seu estat durant el període de sequera.

2. Ecosistema forestal i el seu estat de salut: L’alzinar

Dins de la finca d’Ariant es troben pinedes de pi blanc Pinus halepensis, boscos d’Olea i Ceratonia i alzinars de Quercus ilex, que conformen hàbitats d’interès comunitari protegits per la Directiva Hàbitats (1992/43/CEE).
Les masses forestals de la finca, en algunes zones, presenten signes de decaïment en què es pot observar una incidència notable de plagues forestals, com és el cas del banyarriquer als alzinars. Això, juntament amb la pressió que exerceixen les cabres assilvestrades sobre el reclutament de peus joves, provoca un debilitament dels alzinars que es tradueix en una pitjor resposta enfront de pertorbacions climàtiques com la sequera. Un altre desafiament climàtic que pot afectar l’estat de salut dels alzinars és l’augment de pluges torrencials, que podria comportar erosió i pèrdua de sòl, sobretot en vessants boscoses amb un pendent pronunciat, el que empitjoraria la situació respecte a la disponibilitat d’aigua i nutrients per a la comunitat forestal.
Les mesures d’adaptació del projecte per minimitzar els efectes del canvi climàtic en els alzinars i al seu estat de salut són les següents:

• Eliminació de peus malalts, la poda selectiva i la lluita contra plagues.
• Afavoriment de la germinació natural de les alzines per afavorir el rebrot dels boscos i arribar a una bona estructura forestal.
• Reforestació amb varietats locals procedents d’exemplars de la finca.
• Exclusió de cabres per evitar la pressió d’herbivoria mitjançant la reparació de tancats i caça de cabra assilvestrada.

3. Incendis forestals

Un altre efecte negatiu del canvi climàtic per a les masses forestals en general és l’increment del risc d’incendis. Per aquest motiu, cal que es potenciï una gestió forestal que condueixi a l’existència de masses forestals menys vulnerables al foc, disminuint així la perillositat d’ocurrència. En aquest sentit, en el present projecte es duen a terme les següents mesures d’adaptació:

• Creació i manteniment de tallafocs a la finca d’Ariant, gràcies a l’acció d’ovelles, rucs i vaques, tots de races autòctones.
• Signatura d’un conveni amb IBANAT (Institut Balear de Naturalesa) per a l’ús contra incendis de la bassa d’aigua situada a la finca d’Ariant, i construïda amb les dimensions necessàries perquè l’avioneta d’extinció pugui recarregar d’aigua el seu «bambie» en cas de necessitat.
• Neteja de material inflamable que augmenta el perill en cas d’incendis.

4. Pràctiques agroramaderes

A Ariant hi té lloc una activitat agrícola basada en la ramaderia ovina extensiva, el cultiu de fruiters i l’apicultura, totes elles amb certificació ecològica i seguint mètodes tradicionals.

La productivitat dels sistemes agraris d’Ariant, incloent la biodiversitat agrària, la capacitat de gestió de la zona agrícola i la sostenibilitat econòmica, es pot veure amenaçada a causa de l’increment de la temperatura mitjana, disminució de la precipitació mitjana i conseqüent increment de el període de sequera , el canvi de règim de precipitació anual, així com l’increment de la torrencialitat.

Així, alguns possibles impactes davant el desafiament del canvi climàtic podrien incloure una maduració primerenca de cultius, canvis en la productivitat dels cultius, canvis en la distribució d’espècies invasores i / o patògens i en la virulència de les mateixes, reducció de la producció de pastures, reducció de producció animal associada a estrès tèrmic i hídric i a l’afectació de la producció de farratge. En aquest sentit, a la Reserva d’Ariant ja s’han identificat alteracions en la rotació de sembres i conseqüent manca d’aliment per a bestiar.

A més, destaquen també potencials efectes en l’apicultura, com la possible divergència entre la fenologia de pol·linitzadors i la floració, el possible increment de mortalitat local de pol·linitzadors per l’augment de freqüència de fenòmens meteorològics extrems i possibles problemes nutricionals per la disminució de floració de tardor o de presència de nèctar a causa de precipitacions menors.

A continuació s’enumeren les mesures d’adaptació de el projecte per minimitzar els efectes del canvi climàtic sobre la producció agroramadera:

• Plantació de fruiters de secà de varietats autòctones i implantació d’un pla de treball per al seu maneig en agricultura ecològica.
• Contribució a la conservació de races autòctones de bestiar (rucs, vaques i ovelles), millor adaptades a les condicions de la zona.
• Reforç de l’apicultura ecològica, mitjançant la millora de l’hàbitat per a la població d’abella de la mel autòctones i altres pol·linitzadors amb la plantació de tanques naturals.
• Millorar el sistema de captació, emmagatzematge i circulació d’aigua.
• Elaboració i implementació d’un pla de rotació del bestiar que minimitzi els efectes negatius sobre el medi (compactació de sòls, disminució de la diversitat d’herbàcies) i potenciïn els positius (fertilització de terra, disseminació de llavors).

5. Educació i sensibilització ambientals

La conscienciació sobre el canvi climàtic és clau per afavorir el repte que suposa per a la conservació de el patrimoni natural i cultural de l’illa. En aquesta línia el projecte inclou les següents mesures:

• Inclusió del concepte canvi climàtic i els seus efectes en les activitats d’educació ambiental que porta a terme la FVSM.
• Realització de jornades de voluntariat específiques que donin suport a la implementació de les mesures d’adaptació de el projecte.
• Publicació en xarxes socials sobre el canvi climàtic i el projecte.

Compta amb el suport de:

[:]

El pasado 29 de octubre, con la colaboración de una decena de alumnos del IES Port d’Alcúdia, plantamos un seto de 250 plantas autóctonas y melíferas o poliníferas con el fin de mejorar el hábitat de las abejas en la finca de Ariant. Esta actividad está incluida en el proyecto de adaptación al cambio climático que llevamos a cabo con el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica.

La abeja de la miel es la especie polinizadora más eficaz, ya que, por ejemplo, sólo visita una planta por día y no va del tomillo al romero. Así se asegura la polinización de esta especie. Se estima que el 87,5% de las plantas dependen de la polinización por insectos y éstos también las necesitan para su supervivencia. Con el cambio climático, las abejas se ven especialmente amenazadas por el cambio de la temporada de florescencia y del régimen de agua, algo que puede provocar la eliminación de las glándulas de las flores que producen el néctar, y provocar así la falta de alimento para las abejas.

La plantación de diferentes especies autóctonas satisface diferentes objetivos. Primero, la mejora del hábitat de las abejas por la elección de plantas que proporcionan néctar (melíferas) o polen (poliníferas) a las abejas. Han sido elegidas de manera que sus floraciones se produzcan en diferentes temporadas del año, asegurando así la disponibilidad de alimento para las abejas a lo largo de todo el año. Se plantaron Tomillo Thymbra capitata, Lavanda Lavandula dentata, Jara blanca Cistus albidus, Madroño Arbutus unedo y Mirto Myrtus communis. Quedan pendientes por plantar almendros Prunus dulcis, con floración en invierno, y Brezo Erica multiflora. Todas estas especies son autóctonas, perfectamente adaptadas al clima mediterráneo, con veranos calurosos y secos. Se trata de especies preparadas para afrontar la extensión de las temporadas secas y la escasez de agua, condiciones provocadas por el cambio climático. Además, se aumenta la cobertura vegetal protegiendo el suelo de erosión y capturando CO2.

Gracias a la ayuda del IES Port d’Alcúdia, por su dedicación, al asesoramiento de Martí Mascaró (Mel Caramel),y al Centro Forestal de las Illes Balears, en Menut, que nos proporcionó las plantas autóctonas.[:ca]

El passat 29 d’octubre, amb la col·laboració d’una desena d’alumnes de l’IES Port d’Alcúdia, vàrem plantar una tanca de 250 plantes autòctones i mel·líferes o pol·liníferes per tal de millorar l’hàbitat de les abelles a la finca d’Ariant. Aquesta activitat està inclosa en el projecte d’adaptació al canvi climàtic que duem a terme amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica.

L’abella de la mel és l’espècie pol·linitzadora més eficaç, ja que només visita una planta per dia i no va de la farigola al romaní, per exemple. Així s’assegura la pol·linització d’aquesta espècie. S’estima que el 87,5% de les plantes depenen de la pol·linització per insectes i aquests també les necessiten per a la seva supervivència. Amb el canvi climàtic, les abelles es veuen especialment amenaçades pel canvi de la temporada de florescència i del règim d’aigua, cosa que pot provocar l’eliminació de les glàndules de les flors que produeixen el nèctar, i provocar així la no disponibilitat d’aliment per a les abelles.

La plantació de diferents espècies autòctones satisfà diferents objectius. Primer, la millora de l’hàbitat de les abelles per l’elecció de plantes que proporcionen nèctar (mel·líferes) o pol·len (pol·liníferes) a les abelles. Han estat triades de manera que les seves floracions es produeixin en diferents temporades de l’any, assegurant així la disponibilitat d’aliment per a les abelles al llarg de tot l’any. Es plantaren farigola Thymbra capitata, espígol Lavandula dentata, estepa blanca Cistus albidus, arboç Arbutus unedo i murta murtra. Queden pendents per plantar ametllers Prunus dulcis, amb floració a l’hivern, i bruc Erica multiflora. Totes aquestes espècies són autòctones, perfectament adaptades al clima mediterrani, amb estius calorosos i secs. Es tracta d’espècies preparades per afrontar l’extensió de les temporades seques i l’escassetat d’aigua, condicions provocades pel canvi climàtic. A més, s’augmenta la cobertura vegetal protegint el sòl d’erosió i capturant CO2.

Gràcies a l’ajuda de l’IES Port d’Alcúdia, per la seva dedicació, a l’assessorament de Martí Mascaró (Mel Caramel) i al Centre Forestal de les Illes Balears, a Menut, que ens va proporcionar les plantes autòctones.[:]

La FVSM, juntamente con los propietarios de las fincas en custodia del territorio, y con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, gestiona tres muladares en la Serra de Tramuntana, que son importantes en la alimentación de los buitres, sobre todo, en la época en que han de alimentar al pollo. Por un lado, disponen de más alimento a una distancia relativamente corta de los nidos, y por otro lado, y más importante, se reduce la posibilidad de ingesta de veneno al no tener que alimentarse en lugares no del todo seguros y libres de sustancias nocivas.

En lo que va de año los aportes a los comederos han sido 215 ovejas, 76 cabras y 7 équidos, repartidos en los tres muladares antes mencionados. Los muladares constituyen un apoyo para la alimentación de los buitres, los cuales, además, consiguen alimento prospectando la sierra, encontrando cabras accidentadas o de descaste de los cazadores. En verano se desplazan a zonas del sur de la isla para alimentarse de los conejos que mueren por la mixomatosis y la encefalopatía espongiforme.[:ca]

La FVSM, juntament amb els propietaris de les finques en custòdia del territori, i amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, gestiona tres menjadores a la Serra de Tramuntana, que són importants en l’alimentació dels voltors, sobretot, en l’època en què han d’alimentar el poll. D’una banda, disposen de més aliment a una distància relativament curta dels nius, i d’altra banda, i més important, es redueix la possibilitat d’ingesta de verí al no haver de alimentar-se en llocs no del tot segurs i lliures de substàncies nocives.

En el que va d’any les aportacions a les menjadores han estat 215 ovelles, 76 cabres i 7 èquids, repartides en els tres espais abans esmentats. Les menjadores constitueixen un suport per a l’alimentació dels voltors, els quals, a més, aconsegueixen aliment prospectant la Serra, trobant cabres accidentades o de descastament dels caçadors. A l’estiu es desplacen a zones del sud de l’illa per alimentar-se dels conills que moren per la mixomatosi i l’encefalopatia espongiforme.[:]

Para empezar a evaluar los efectos del cambio climático sobre la disponibilidad de agua para los buitres, en la FVSM, con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, estamos llevando a cabo un seguimiento de los puntos de agua accesibles para ellos. En primer lugar, hemos realizado un inventario con cinco puntos en zonas próximas a la finca de Ariant, que presentan las características necesarias para ser usados por los buitres y en los cuales por la presencia de plumas y otros restos podemos decir que son usados por estos. En segundo lugar, se realizan salidas para comprobar el nivel de agua de estos puntos en diferentes épocas del año, sobre todo en épocas de sequía.

Afortunadamente la revisión de los puntos de agua este verano ha sido positiva, encontrando suficiente cantidad de agua en tres de los cinco lugares visitados. Estas fuentes o gorcs son de gran importancia para los buitres sobre todo en verano cuando muchas fuentes o charcas de la Serra de Tramuntana se han secado.[:ca]

Per començar a avaluar els efectes del canvi climàtic sobre la disponibilitat d’aigua per als voltors, a la FVSM, amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, estam duent a terme un seguiment dels punts d’aigua accessibles per ells. En primer lloc, hem realitzat un inventari amb cinc punts en zones pròximes a la finca d’Ariant, que presenten les característiques necessàries per a ser usats pels voltors i en els quals per la presència de plomes i altres restes podem dir que són usats per aquests. En segon lloc, es realitzen sortides per comprovar el nivell d’aigua d’aquests punts en diferents èpoques de l’any, sobretot en èpoques de sequera.

Afortunadament la revisió dels punts d’aigua aquest estiu ha estat positiva, trobant suficient quantitat d’aigua en tres dels cinc llocs visitats. Aquestes fonts o gorgs són de gran importància per als voltors, sobretot a l’estiu quan moltes fonts o basses de la Serra de Tramuntana s’han assecat.[:]

Ante el desafío del cambio climático, las principales vulnerabilidades de la población mallorquina de buitre negro se relacionan, en parte, con la reproducción, debido a un posible desajuste del ciclo biológico del animal con el clima. Además, también se asocian con la disponibilidad de alimento dada la dependencia que tiene el buitre negro con la ganadería extensiva insular, que podría verse afectada por la bajada de precipitaciones provocando cambios en la disponibilidad del pasto. También con la disponibilidad de puntos de agua donde los buitres se hidratan y refrescan habitualmente, sobre todo en verano, debido a que con el cambio climático parece que aumenta la frecuencia de los períodos de sequía y, en un futuro, podría afectar estos reservorios de agua. Sin embargo, es necesario evaluar dichas vulnerabilidades para poder identificar las amenazas reales a nivel local.

Con el fin de poder gestionar en el futuro la población insular mallorquina de buitre negro ante retos emergentes, es necesario seguir estudiando y monitorizando su población a largo plazo para estar en alerta e identificar cambios y amenazas. Desde la FVSM con el apoyo de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, se lleva a cabo un proyecto de adaptación al cambio climático. En el marco de este proyecto, entre otras acciones, se contempla la contribución de la FVSM en el seguimiento demográfico de la población reproductora de buitre negro en Ariant y en las fincas vecinas con acuerdos de Custodia del Territorio (CdT) firmados con la FVSM, cuyo objeto del acuerdo es la conservación del buitre negro y su hábitat. Dicha acción pretende contribuir en las tareas de seguimiento de la población de buitre negro que lleva a cabo la Conselleria de Medio Ambiente del Govern de les Illes Balears y sus Agentes de Medio.

Así, durante el 2019, des de la FVSM se han llevado a cabo controles de nidificación en las zonas de Ariant, Moncaire, Cosconar y Ternelles. En total se han controlado 38 nidos durante 18 salidas, todas por tierra, a partir de la segunda semana de febrero hasta principios de julio. En estas fincas se ubica la mayor parte de la población nidificante de la especie en Mallorca, representando el 80% del número total de nidos controlados en la Sierra de Tramuntana. En la figura 1 se presentan los resultados de la campaña de 2019 obtenidos por el personal de la FVSM en colaboración con los Agentes de Medio Ambiente, segregados por las zonas bajo custodia.

Si se comparan los resultados de los controles de nidificación del presente año con los datos de los últimos años en los que la Fundación realizó dicho seguimiento en estas fincas con acuerdos de CdT, se aprecia un ligero aumento tanto del número total de parejas establecidas en la zona estudiada como de pollos volanderos. En la figura 2 se muestra la evolución de pollos volanderos en Ariant, Moncaire i Ternelles des del año 2012 hasta la actualidad.

Así, con los datos de 2019, se confirma que, en dicha área, la tendencia del desarrollo de la población mallorquina de buitre negro es positiva.

Desde la FVSM se quiere seguir trabajando para la conservación de estas majestuosas aves y proporcionando conocimiento que nos permita desarrollar las acciones de gestión mejor adaptadas a sus necesidades.

Foto: Rubén Casas.

[:ca]El voltor negre Aegypius monachus és una espècie protegida i legalment amenaçada sota la categoria de «vulnerable», que requereix d’atenció especial per assegurar la seva conservació a llarg termini. En l’actualitat, la població mallorquina de voltor negre és l’última població insular del món ja que l’espècie ha desaparegut d’altres grans illes de la Mediterrània on va estar present, com és el cas de Creta o Sardenya.

Davant el desafiament del canvi climàtic, les principals vulnerabilitats de la població mallorquina de voltor negre es relacionen, en part, amb la reproducció, a causa d’un possible desajust del cicle biològic de l’animal amb el clima. A més, també s’associen amb la disponibilitat d’aliment donada la dependència que té el voltor negre amb la ramaderia extensiva insular, que es podria veure afectada per la baixada de precipitacions provocant canvis en la disponibilitat de la pastura. També amb la disponibilitat de punts d’aigua on els voltors s’hidraten i refresquen habitualment, sobretot a l’estiu, a causa de que amb el canvi climàtic sembla que augmenta la freqüència dels períodes de sequera i, en un futur, podria afectar aquests reservoris de aigua. No obstant això, cal avaluar aquestes vulnerabilitats per poder identificar les amenaces reals a nivell local.

Per tal de poder gestionar en el futur la població insular mallorquina de voltor negre davant reptes emergents, cal seguir estudiant i monitoritzant la seva població a llarg termini per estar en alerta i identificar canvis i amenaces. Des de la FVSM amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, es porta a terme un projecte d’adaptació al canvi climàtic. En el marc d’aquest projecte, entre altres accions, es contempla la contribució de la FVSM en el seguiment demogràfic de la població reproductora de voltor negre a Ariant i en les finques veïnes amb acords de Custòdia del Territori (CdT) signats amb la FVSM, l’objecte de l’acord és la conservació del voltor negre i el seu hàbitat. Aquesta acció pretén contribuir en les tasques de seguiment de la població de voltor negre que porta a terme la Conselleria de Medi Ambient del Govern dels Illes Balears i els seus Agents de Medi.

Així, durant el 2019, des de la FVSM s’han dut a terme controls de nidificació a les zones d’Ariant, Moncaire, Cosconar i Ternelles. En total s’han controlat 38 nius durant 18 sortides, totes per terra, a partir de la segona setmana de febrer fins a principis de juliol. En aquestes finques se situa la major part de la població nidificant de l’espècie a Mallorca, representant el 80% del nombre total de nius controlats a la Serra de Tramuntana. A la figura 1 es presenten els resultats de la campanya de 2019 obtinguts pel personal de la FVSM en col·laboració amb els Agents de Medi Ambient, segregats per les zones sota custòdia.

Si es comparen els resultats dels controls de nidificació d’enguany amb les dades dels últims anys en què la Fundació va realitzar aquest seguiment en aquestes finques amb acords de CdT, s’aprecia un lleuger augment tant del nombre total de parelles establertes en la zona estudiada com de pollastres volanders. A la figura 2 es mostra l’evolució de pollastres volanders a Ariant, Moncaire i Ternelles des de l’any 2012 fins a l’actualitat.

Així, amb les dades de 2019, es confirma que, en aquesta àrea, la tendència del desenvolupament de la població mallorquina de voltor negre és positiva.

Des de la FVSM es vol seguir treballant per a la conservació d’aquestes majestuoses aus i proporcionant coneixement que ens permeti desenvolupar les accions de gestió millor adaptades a les seves necessitats.

Foto: Rubén Casas.

[:]