Las aves son consideradas buenos biodindicadores sobre el estado de salud ambiental de una determinada área. Además, se consideran buenos indicadores del cambio climá6co, debido a posibles cambios en su fenología.

La finca de Ariant, enclavada en la porción más salvaje y bien conservada de la Serra de Tramuntana mallorquina, conserva y protege una muestra bien representa6va y valiosa de la avifauna de la misma, gracias a la presencia de una serie de ecosistemas y paisajes caracterís6cos de la Serra. Destacan cul6vos de montaña, restos de bosques, fuentes y cursos de agua temporales, y sobre todo, una gran extensión de territorio calizo afectado por la kars6ficación que genera un espectacular y agreste paisaje compuesto por acan6lados tanto marinos como interiores, barrancos, dolinas, cimas y promontorios, cuevas y oquedades, etc. Todo ello cubierto por praderas de empelodesmo (o càrritx) y garriga de montaña.

En 2020 se recopiló la información ornitológica acumulada hasta el momento, más bien escasa y fragmentaria, procedente de observadores esporádicos por un lado, y por otra parte, de la administración ambiental (Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears), esta úl6ma limitada a unas pocas especies protegidas. Así, se elaboró un primer estatus (provisional) con las 98 especies detectadas hasta el momento en Ariant. Las diferentes especies se clasificaron en: sedentarias, migrantes, invernantes y accidentales.

Además, con el apoyo del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Fundación Biodiversidad, a finales de 2020 pusimos en marcha un programa de seguimiento estandarizado de aves reproductoras e invernanes en Ariant en el marco del proyecto “La Reserva Biológica de Ariant como ejemplo de ges6ón de la biodiversidad”. El seguimiento incluye 4 transecto anuales a medio largo plazo (SAC, seguimiento de aves comunes) de 3 km por el interior de la finca; 2 en invierno (diciembre – enero), de los que se han completado ya los dos primeros, y otros 2 en época reproductora (abril – junio).

El obje6vo es llegar a conocer como evolucionan a lo largo del 6empo las especies de aves presentes en Ariant. Este conocimiento, sin duda, redundará en la conservación y potenciación de los valores naturales de Ariant.

Con el proyecto perseguimos mejorar el conocimiento sobre la biodiversidad presente en la finca. Para ello, durante todo el año desarrollaremos seguimientos de murciélagos, aves, mariposas y anfibios, así como otras especies de flora, para poder evaluar posibles cambios poblacionales que se dan a lo largo del tiempo. Todos estos elementos naturales son considerados buenos bioindicadores sobre el estado de salud ambiental de Ariant y, además, buenos indicadores de los efectos del cambio climático. A la vez, trabajaremos para controlar y erradicar especies exóticas e invasoras que puedan causar desequilibrios ecológicos.

Durante todo el proyecto os iremos informando de nuestros avances a través de las RRSS y de nuestra página web.

El ciclo biológico de este insecto se divide en 4 fases: huevo, oruga, crisálida y adulto. La mayor parte del ciclo lo pasa en forma de oruga, que es el estadio en el cual puede causar daños importantes a las plantas que ataca, en las Illes Balears principalmente el pino carrasco Pinus halepensis. Estas orugas tejen refugios de invierno (bolsones) en las copas de los pinos, alimentándose de sus acículas durante su crecimiento. Cuando las condiciones son favorables y han finalizado su desarrollo larvario, bajan al suelo formando una “procesión” y se entierran para posteriormente emerger como mariposas. Se puede evaluar el grado de infestación de la plaga considerando tanto la abundancia y la distribución de los bolsones, como los daños observados en la masa forestal por defoliación.

Es importante realizar una constante vigilancia sobre la evolución de este lepidóptero para poder planificar las actuaciones y eliminar potenciales daños. Los técnicos de la FVSM hemos llevado a cabo recientemente la evaluación del grado de infestación en las diferentes masas de pinar de Ariant mediante la vigilancia de presencia de bolsones y el grado de defoliación.

Algo menos del 10% de la superficie forestal de Ariant es de vegetación arbolada, de la cual un 70% está constituida por pinar. A lo largo de los últimos años, la afectación de procesionaria ha sido muy puntual. En general, la masa forestal de pinar de Ariant es bastante heterogénea, tanto específica como espacialmente, favoreciendo seguramente la fauna auxiliar asociada que reduce así potenciales daños ecológicos. Las reforestaciones suelen ser más vulnerables a daños producidos por la procesionaria y, este año, así se ha constatado en Ariant.

Durante la evaluación del presente año hemos constatado que la zona de reforestación de pinos autóctonos y no autóctonos (pino carrasco Pinus halepensis, pino piñonero Pinus pinea y pino canario Pinus canadienses) presenta infestación por la plaga. La especie más afectada es el pino canario: casi el 80% de los ejemplares presenta bolsones y, en un porcentaje considerable se observan signos de defoliación. La afectación a los pinos carrascos es bastante localizada en los bordes de la masa del área más expuesta al sol y, en cuanto al pino piñonero, no se ha detectado ningún bolsón o signos de defoliación. El resto de la masa forestal de arbolado en la finca de Ariant con presencia de pino presenta una infestación muy puntual y localizada.

En general, las actuaciones que se puedan llevar a cabo de control de la plaga no tienen por objeto su erradicación. El fin es mantener unos niveles adecuados desde un punto de vista técnico-económico, ambiental y social. No queremos dejar de mencionar que el mayor peligro que origina la procesionaria del pino es el ocasionado en zonas recreativas, parques y jardines, no sólo por el efecto estético que produce, sino por las peligrosas urticaciones que pude causar a las personas y animales domésticos.

A mediados de enero, antes de que las orugas dejen los bolsones, en Ariant se ha optado por eliminar bolsones de la zona de reforestación, además de algunos localizados en individuos cercanos a zonas de uso habitual por parte de los trabajadores de la finca. Se han utilizando herramientas de corte manual con una pértiga y quema de éstos sobre superficies preparadas para evitar su esparcimiento. En los casos en que no ha sido posible por las dimensiones del árbol, se han realizado disparos.

Además, gracias a la acción de un voluntariado de construcción de cajas nido que se llevó a cabo en septiembre del año pasado, se han colocado cajas nido de abubilla Upupa epops, dado que se conoce que pueden actuar de control biológico de la plaga.

Otra acción que llevaremos a cabo más adelante como sistema de control, es la colocación de bolsas de feromonas para capturar machos antes de que fecunden a las hembras del lepidóptero.

Si quieres saber más sobre esta plaga puedes visitar la página web de Sanidad Forestal del Govern de les Illes Balears: http://www.caib.es/sites/sanitatforestal/es/pagina_inicial-36590/?campa=yes[:ca]El present article se centra en la processionària de el pi, l’eruga d’una papallona nocturna que està considerada com a plaga de coníferes a les Illes Balears. Es tracta d’un insecte típicament mediterrani que va ser detectat a Mallorca per primera vegada el 1942. Donada la seva «recent» arribada i, presumptament, la manca de paràsits i depredadors naturals del lloc d’origen, la seva presència en els nostres ecosistemes forestals pot arribar a constituir un problema pels pinars com a resultat del seu comportament defoliador.

El cicle biològic d’aquest insecte es divideix en 4 fases: ou, eruga, crisàlide i adult. La major part del cicle el passa en forma d’eruga, que és l’estadi en el qual pot causar danys importants a les plantes que ataca, a les Illes Balears principalment el pi blanc Pinus halepensis. Aquestes erugues teixeixen refugis d’hivern (bosses) en les copes dels pins, alimentant-se de les seves acícules durant el seu creixement. Quan les condicions són favorables i han finalitzat el seu desenvolupament larvari, baixen a terra formant una «processó» i s’enterren per posteriorment emergir com papallones. Es pot avaluar el grau d’infestació de la plaga considerant tant l’abundància i la distribució de les bosses, com els danys observats en la massa forestal per defoliació. És important realitzar una constant vigilància sobre l’evolució d’aquest lepidòpter per poder planificar les actuacions i eliminar potencials danys.

Presència a Ariant

Els tècnics de la FVSM hem dut a terme recentment l’avaluació del grau d’infestació en les diferents masses de pineda d’Ariant mitjançant la vigilància de presència de bosses i el grau de defoliació. Una mica menys del 10% de la superfície forestal d’Ariant és de vegetació arbrada, de la qual un 70% està constituïda per pineda. Al llarg dels últims anys, l’afectació de processionària ha estat molt puntual. En general, la massa forestal de pineda de Ariant és força heterogènia, tant específica com espacialment, afavorint segurament la fauna auxiliar associada que redueix així potencials danys ecològics. Les reforestacions solen ser més vulnerables a danys produïts per la processionària i enguany així s’ha constatat en Ariant.

Durant l’avaluació d’enguany hem comprovat que la zona de reforestació de pins autòctons i no autòctons (pi blanc Pinus halepensis, pi pinyoner Pinus pinea i pi canari Pinus canadencs) presenta infestació per la plaga. L’espècie més afectada és el pi canari: gairebé el 80% dels exemplars presenta bosses i, en un percentatge considerable s’observen signes de defoliació. L’afectació als pins blancs és bastant localitzada a les vores de la massa de l’àrea més exposada a el sol i, pel que fa al pi pinyoner, no s’ha detectat cap bossa o signes de defoliació. La resta de la massa forestal d’arbrat a la finca d’Ariant amb presència de pi presenta una infestació molt puntual i localitzada.

En general, les actuacions que es puguin dur a terme de control de la plaga no tenen per objecte la seva eradicació. La fi és mantenir uns nivells adequats des d’un punt de vista tècnic-econòmic, ambiental i social. No volem deixar d’esmentar que el major perill que origina la processionària del pi és l’ocasionat en zones recreatives, parcs i jardins, no només per l’efecte estètic que produeix, sinó per les perilloses urticàries que poden causar a les persones i animals domèstics.

A mitjans de gener, abans que les erugues deixin les bosses, hem optat per eliminar-ne algunes de la zona de reforestació, a més d’aquelles localitzatades en individus propers a zones d’ús habitual per part dels treballadors de la finca. S’han utilitzant eines de tall manual amb una perxa i s’han cremat sobre superfícies preparades per evitar que s’escampi. En els casos en què no ha estat possible per les dimensions de l’arbre, s’han realitzat trets.

A més, gràcies a l’acció d’un voluntariat de construcció de caixes niu que es va dur a terme al setembre de l’any passat, s’han col·locat caixes niu de puput Upupa epops, atès que es coneix que poden actuar com a eina de control biològic de la plaga.

Una altra acció que durem a terme més endavant com a sistema de control és la col·locació de bosses de feromones per capturar mascles abans que fecundin a les femelles del lepidòpter.

Si voleu saber més sobre aquesta plaga, podeu visitar la pàgina web de Sanitat Forestal del Govern de les Illes Balears: http://www.caib.es/sites/sanitatforestal/es/pagina_inicial-36590/?campa=yes

En las circunstancias actuales, la reintroducción de vacas y burros en nuestra emblemática finca se plantea como una propuesta de diversificación ganadera (complemento a la producción ovina) que debe contribuir además a la conservación y mejora de la biodiversidad del agroecosistema de Ariant.

Los grandes herbívoros, representados en su parte doméstica por equinos y bovinos, son esenciales en la conservación de los ecosistemas mediterráneos. Debemos destacar por ejemplo su importancia en la lucha contra los incendios forestales, gracias a que el pastoreo con estos animales disminuye de forma significativa la biomasa combustible. Aparte del papel del ganado en la prevención de incendios, su presencia provoca la renovación de la vegetación, crea zonas aclaradas, fertiliza el suelo y favorece la presencia de entomofauna, entre otros efectos, dando lugar en cualquier caso a ecosistemas dinámicos y diversos.

Se trata pues de aprovechar, en el contexto de Ariant, las potencialidades del ganado en la gestión de hábitats. En este sentido una de las funciones más destacadas que deberá llevar a cabo el ganado asnal y bovino en nuestra finca será la de gestionar las grandes extensiones de càrritx existentes. Esta gramínea constituye masas continuas, tanto en el sotobosque como en zonas abiertas, que suponen un grave riesgo para la propagación de eventuales incendios forestales. Solo el pastoreo con grandes herbívoros ejerce un efecto significativo en la disminución de la biomasa del càrritx maduro, facultad que se aprovechará para la realización de cortafuegos y para mantener el sotobosque más aclarado, contribuyendo así a los planes integrados de lucha contra incendios.

El pastoreo del càrritx por bovinos y asnos favorecerá además su rebrote, circunstancia que puede ser aprovechada por parte de la guarda de ovejas, incrementando así los recursos forrajeros sin necesidad de quemar el càrritx, tal como antiguamente se hacía para que éste rebrotara y fuera pastado por los ovinos.

Si bien el motivo principal de la introducción de grandes herbívoros en Ariant es la necesidad de contar con una alternativa sostenible para la gestión del càrritx, existen otros motivos que explican su actual presencia en la finca. Así por ejemplo hemos pensado que los burros, debidamente domados, nos podrán ayudar a transportar material a lugares inaccesibles para los vehículos. Además, la futura venta de excedentes de la cría, ya sean burritos o terneros, podrá incrementar los ingresos de la Fundación.

Otro aspecto que nos ha inducido a adquirir las vacas y burros es que todos ellos pertenecen a una raza autóctona de las islas, la vaca mallorquina y el asno de raza balear respectivamente. De esta manera aportamos nuestro granito de arena a la conservación de estas razas autóctonas, patrimonio común de todos los isleños.

En cuanto a los efectivos introducidos durante el 2019, decir que se han incorporado tres vacas adultas, seguramente gestantes, procedentes de Sa Granja d’Esporles, y un total de ocho ejemplares de especie asnal (cuatro prepúberes y cuatro menores de un año), cinco de la finca de Son Eixida (Llucmajor) y dos de Son Pax (Valldemossa), además del burro castrado que antes teníamos en Son Pons. A finales de diciembre de 2018 se habían introducido diez burros adultos procedentes de la finca de Cúber (Escorca). Las vacas fueron soltadas en el mes de diciembre y los burros se han incorporado en dos fases, el procedente de Son Pons en el mes de junio, y el resto en el mes de diciembre.

En cualquier caso, la adaptación de ambas especies a las condiciones de Ariant ha sido satisfactoria y, dado que de momento no se alcanza la carga ganadera que el espacio puede admitir, pensamos incorporar más vacas y burros a lo largo de 2020.[:ca]L’any 2019 haurà estat el de la tornada de vaques i rucs a Ariant. Aquests animals varen complir en el passat funcions importants en la gestió agropecuària de la finca. Dels rucs, per exemple, depenia en gran part la tracció animal, que també podia ser exercida pels seus híbrids amb l’espècie equina: muls i mules. Aquesta funció també va ser duta a terme en alguns moments per bovins, dels quals a més podia aprofitar-se la carn o la llet.

En les circumstàncies actuals, la reintroducció de vaques i rucs a la nostra emblemàtica finca es planteja com una proposta de diversificació ramadera (complement a la producció ovina) que ha de contribuir a més a la conservació i millora de la biodiversitat de l’agroecosistema d’Ariant.

Els grans herbívors, representats en la seva part domèstica per equins i bovins, són essencials en la conservació dels ecosistemes mediterranis. Hem de destacar, per exemple, la seva importància en la lluita contra els incendis forestals, gràcies al fet que el pasturatge amb aquests animals disminueix de forma significativa la biomassa combustible. Al marge del paper de la ramaderia en la prevenció d’incendis, la seva presència provoca la renovació de la vegetació, crea zones aclarides, fertilitza el sòl i afavoreix la presència d’entomofauna, entre altres efectes, donant lloc en qualsevol cas a ecosistemes dinàmics i diversos.

Es tracta doncs d’aprofitar, en el context d’Ariant, les potencialitats de la ramaderia en la gestió d’hàbitats. En aquest sentit una de les funcions més destacades que ha de dur a terme el bestiar asnal i boví a la nostra finca serà la de gestionar les grans extensions de càrritx existents. Aquesta gramínia constitueix masses contínues, tant en el sotabosc com en zones obertes, que suposen un greu risc per a la propagació d’eventuals incendis forestals. Només el pasturatge amb grans herbívors exerceix un efecte significatiu en la disminució de la biomassa del càrritx madur, facultat que s’aprofitarà per a la realització de tallafocs i per mantenir el sotabosc més aclarit, contribuint així als plans integrats de lluita contra incendis.

El pasturatge del càrritx per part de bovins i ases afavorirà més el seu rebrot, circumstància que pot ser aprofitada per part de la guarda d’ovelles, incrementant així els recursos farratgers sense necessitat de cremar el càrritx, tal com antigament es feia perquè aquest rebrotàs i fos pastat pels ovins.

Si bé el motiu principal de la introducció de grans herbívors a Ariant és la necessitat de comptar amb una alternativa sostenible per a la gestió del càrritx, hi ha altres motius que expliquen la seva actual presència a la finca. Així, per exemple, hem pensat que els rucs, degudament domats, ens podran ajudar a transportar material a llocs inaccessibles per als vehicles. A més, la futura venda d’excedents de la cria podrà incrementar els ingressos de la Fundació.

Un altre aspecte que ens ha induït a adquirir les vaques i rucs és que tots ells pertanyen a una raça autòctona de les illes, la vaca mallorquina i l’ase de raça balear, respectivament. D’aquesta manera aportem el nostre granet de sorra a la conservació d’aquestes races autòctones, patrimoni comú de tots els illencs.

Quant als efectius introduïts durant el 2019, dir que s’han incorporat tres vaques adultes, segurament gestants, procedents de Sa Granja d’Esporles, i un total de vuit exemplars d’espècie asinina (quatre prepúbers i quatre menors d’un any), cinc de la finca de Son Eixida (Llucmajor) i dos de Son Pax (Valldemossa), a més de l’ase castrat que abans teníem a Son Pons. A finals de desembre de 2018 s’havien introduït 10 rucs adults procedents de la finca de Cúber (Escorca). Les vaques varen ser amollades al mes de desembre i els rucs s’han incorporat en dues fases, el procedent de Son Pons al mes de juny, i la resta en el mes de desembre.

En qualsevol cas, l’adaptació de les dues espècies a les condicions d’Ariant ha estat satisfactòria i, atès que de moment no s’assoleix la càrrega ramadera que l’espai pot admetre, pensem incorporar més vaques i rucs al llarg de 2020.

[:]

Hoy en día, la dispersión y proliferación de especies exóticas va en aumento como consecuencia de la globalización, que aumenta el movimiento de personas y mercancías en todo el mundo y, por tanto, de especies de flora y fauna de un lugar a otro; además de la situación de cambio climático, que hace que algunas de las especies propias que han evolucionado durante años con el entorno empiecen a tener problemas de supervivencia y sean más vulnerables ante la llegada de especies de fuera.

En Mallorca, la introducción de especies de origen antrópico no es algo nuevo. Sin embargo, históricamente, las llegadas eran mucho menos frecuentes y el ecosistema, en ocasiones, a lo largo del tiempo se adaptaba. De hecho, algunas introducciones antiguas han ido evolucionando hasta ser consideradas hoy en día como especies autóctonas. Son ejemplos el sapo, la marta, la jineta o el erizo. Aun así, algunas especies introducidas hace muchos años, siguen teniendo carácter invasor, como ocurre con las ratas, los ratones o las cabras.

Actualmente, las entradas de fauna y flora exóticas son mucho más frecuentes y abundantes que históricamente, y provocan o pueden provocar impactos negativos graves no sólo sobre la naturaleza, siendo una de las principales causas de pérdida de biodiversidad en todo el mundo, sino también sobre la salud pública y la economía (principalmente la producción agrícola, ganadera y forestal).

Ante este escenario, la preocupación social ha aumentado mucho y ha desencadenado en la aparición de normativa específica que regula la introducción EEI. En este sentido, existe el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras que incluye hasta 44 especies de flora, de las cuales 26 están presentes en las Islas Baleares; y hasta 97 especies de fauna, con 33 de estas presentes en las Islas Baleares.

Dentro de la planificación de actuaciones anuales, la FVSM incluye tareas de conservación orientadas a erradicar o mitigar los impactos negativos que ocasionan las EEI en los ecosistemas naturales de la Reserva de Ariant, así como medidas de control de la llegada de nuevas EEI a la reserva. Con el fin de actuar de forma eficaz, es muy importante conocer la biología de las EEI, así como sus hábitos y comportamientos. A continuación se expone el tipo de seguimiento que se lleva a cabo para la erradicación y control de algunas EEI en la Reserva de Ariant, siempre en coordinación con la administración pública de las Islas Baleares:

• La serpiente de herradura es un ofidio registrado por primera vez en las Islas Baleares en 2003 en Ibiza, y en Mallorca en 2006. Es muy peligroso para la fauna autóctona dado que es un depredador y puede provocar repercusiones en el equilibrio del ecosistema. En Ariant se detectó por primera vez en 2018. Desde entonces, durante la época activa de la especie (de marzo a mediados de noviembre) la FVSM tiene instaladas dos trampas cerca de las zonas donde se ha constatado su presencia, para limitar su proliferación. Las trampas han sido cedidas por el COFIB (Consorcio de Recuperación de Fauna de las Islas Baleares) y se utilizan siguiendo sus recomendaciones. La trampa tiene dos compartimentos separados, uno con una puerta de entrada formada por dos maderas, la más exterior con un agujero de acceso más pequeño que el interior, entre las que se coloca una red metálica a modo de puerta basculante en la parte interna de la madera, pudiéndose abrir hacia dentro para dejar libre el acceso de la serpiente pero no hacia fuera. El otro compartimento, cerrado, es donde se ubica el cebo, un ratón vivo al que se le proporciona habitualmente agua y comida. La trampa está ubicada siempre en sombra para proteger al ratón y posibles capturas del sol directo. Hasta día de hoy, no se ha capturado ningún ejemplar. El trampeo está previsto que continúe hasta que los individuos invierno.
• El mapache es otro depredador introducido del cual en 2006 se constatan los primeros indicios de presencia en Mallorca. A pesar de que hasta el momento no se ha hecho ningún avistamiento dentro de la Reserva de Ariant, sí hay avistamientos en el término municipal de Pollença. Los daños ecológicos asociados a esta especie se explican por las relaciones de depredación y competencia con la fauna local y porque pueden actuar de vectores de parásitos y enfermedades. Además, también ocasionan daños importantes a los cultivos de frutales, dado que pueden incluir la fruta en su dieta. Así, ante el peligro de que esta especie llegue a la Reserva de Ariant, se tienen instaladas tres trampas de captura de pequeños mamíferos en el valle de Ariant, que se revisan habitualmente como medida preventiva. Estas trampas disponen de una puerta metálica con cierre de seguridad para evitar que el animal pueda escapar una vez capturado; y el cebo utilizado es comida de gato y fruta. Estas trampas también sirven para hacer control de otros mamíferos de tamaño similar como los gatos asilvestrados, que suponen una amenaza similar para la fauna local. En esta línea, hasta el momento había también la alarma del coatí Nasua nasua, aunque según nos ha informado recientemente el COFIB, parece que ya hace años que no hay capturas y podría ser que se haya erradicado.
• En cuanto a la avispa asiática, detectada por primera vez en Sóller en 2015, se lleva a cabo un seguimiento de alerta por parte de los apicultores y todos los trabajadores de la Reserva de Ariant en caso de producirse un avistamiento. Al parecer, en 2019 aún no se ha encontrado ningún nido activo en todo el territorio insular. No obstante, dada la grave amenaza que supone esta EEI para las abejas y otros insectos polinizadores, ya que son parte fundamental de su dieta, no se puede bajar la guardia.
• La Paysandysia archon es un lepidóptero originario de Sudamérica, detectado por primera vez en Mallorca en 2002. Afecta al Palmito Chamaerops humilis, única palmera autóctona del Mediterráneo y protegida. En la finca de Ariant no se ha detectado ningún individuo de palmito afectado, sin embargo, el municipio de Pollença se considera que está afectado de manera generalizada. Por ello, anualmente se realizan transectos en las zonas forestales de palmito de la Reserva de Ariant como medida de alerta de la llegada de este individuo. A fecha de hoy, no existe ningún tratamiento fitosanitario autorizado en terreno forestal.

Si constatáis la presencia de alguna de estas especies mencionadas anteriormente, hay que comunicarlo, lo antes posible, al teléfono de emergencias 112 o, directamente, al COFIB con respecto a la culebra de herradura, el mapache o la avispa asiática; y al Servicio de Sanidad Forestal de la Consejería de Medio Ambiente de las Islas Baleares en caso de detección de nuevos núcleos de afectación de terrenos forestales para Paysandisia archon o al ayuntamiento en caso de detectar casos en jardinería.

Foto: CAIB.[:ca]L’arribada d’espècies de flora i fauna provinents de fora de la seva àrea de distribució i de la seva àrea potencial de dispersió, també conegudes com espècies exòtiques, és conseqüència de l’acció humana i pot ser accidental o intencionada. Moltes d’aquestes espècies no són capaces de proliferar fora de la seva àrea natural i acaben desapareixent. No obstant, algunes aconsegueixen adaptar-se i acaben implantant-se a la natura creant una competència molt forta per a les espècies pròpies. Aquestes, són les que tenen caràcter invasor i es coneixen com les espècies exòtiques invasores (EEI).

Avui en dia, la dispersió i proliferació d’espècies exòtiques va en augment com a conseqüència de la globalització, que augmenta el moviment de persones i mercaderies arreu del món i, per tant, d’espècies de flora i fauna d’un lloc a un altre; a més de la situació de canvi climàtic, que fa que algunes de les espècies pròpies que han evolucionat durant anys amb l’entorn comencin a tenir problemes de supervivència i siguin més vulnerables davant de l’arribada d’espècies de fora.

A Mallorca, la introducció d’espècies d’origen antròpic no és una cosa nova. No obstant, històricament, les arribades eren molt menys freqüents i l’ecosistema, en ocasions, al llarg del temps s’hi adaptava. De fet, algunes introduccions antigues han anat evolucionant fins a ser considerades avui dia com espècies autòctones. En són exemples el calàpet, el mart, la geneta o l’eriçó. Així i tot, algunes espècies introduïdes fa molts anys, segueixen tenint caràcter invasor, com passa amb les rates, els ratolins o les cabres.

Actualment, les entrades de fauna i flora exòtiques són molt més freqüents i abundants que històricament, i provoquen o poden provocar impactes negatius greus no només sobre la natura, essent una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat arreu del món, sinó també sobre la salut pública i l’economia (principalment la producció agrícola, ramadera i forestal).

Davant aquest escenari, la preocupació social ha augmentat molt i ha desencadenat en l’aparició de normativa específica que regula la introducció EEI. En aquest sentit, existeix el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores que inclou fins a 44 espècies de flora, de les quals 26 són presents a les Illes Balears; i fins a 97 espècies de fauna, amb 33 d’aquestes presents a les Illes Balears.

La FVSM inclou dins la planificació d’actuacions anuals tasques de conservació orientades a eradicar o mitigar els impactes negatius que ocasionen les EEI en els ecosistemes naturals de la Reserva d’Ariant, així com mesures de control de l’arribada de noves EEI a la Reserva.  Per tal d’actuar de forma eficaç, és molt important conèixer la biologia de les EEI, així com els seus hàbits i comportaments. A continuació s’exposa el tipus de seguiment que es duu a terme per a l’eradicació y control d’algunes EEI a la Reserva d’Ariant, sempre en coordinació amb l’administració publica de les Illes Balears:

• La serp de ferradura és un ofidi registrat per primera vegada a les Illes Balears al 2003 a Eivissa, i a Mallorca al 2006. És molt perillós per a la fauna autòctona atès què és un depredador i pot provocar repercussions en l’equilibri de l’ecosistema. A Ariant es va detectar per primera vegada al 2018. Des de llavors, durant l’època activa de l’espècie (de març a mitjans novembre) la FVSM té instal·lades dues trampes prop de les zones on s’ha constatat la seva presència, per a limitar la seva proliferació. Les trampes han estat cedides pel COFIB (Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears) i s’utilitzen seguint les seves recomanacions. La trampa té dos compartiments separats, un amb una porta d’entrada formada per dues fustes, la més exterior amb un forat d’accés més petit que l’interior, entre les quals s’hi col·loca una xarxa metàl·lica a mode de porta basculant a la part interna de la fusta, poguent-se obrir cap a dins per deixar lliure l’accés de la serp però no cap a fora. L’altre compartiment és tancat i és on s’hi ubica l’esquer, un ratolí viu al que se li proporciona habitualment aigua i menjar. La trampa està ubicada sempre en ombra per protegir el ratolí i possibles captures del sol directe. Fins a dia d’avui, no s’ha capturat cap exemplar. El trampeig està previst que continuï fins que els individus hivernin.
• L’ós rentador és un altre depredador introduït del qual es constaten els primers indicis de la seva presència a Mallorca l’any 2006. Tot i què fins el moment no s’ha fet cap avistament dins la Reserva d’Ariant, sí hi ha avistaments al terme municipal de Pollença. Els danys ecològics associats a aquesta espècie s’expliquen per les relacions de depredació i competència amb la fauna local i perquè poden actuar de vectors de paràsits i malalties. A més, també ocasionen danys importants als cultius de fruiters atès que poden incloure la fruita en la seva dieta. Així, davant el perill de que aquesta espècie arribi a la Reserva d’Ariant, es tenen instal·lades tres trampes de captura de petits mamífers a la vall d’Ariant, que es revisen habitualment com a mesura preventiva. Aquestes trampes disposen d’una porta metàl·lica amb tanca de seguretat per evitar que l’animal es pugui escapar un cop capturat; i l’esquer utilitzat és menjar de moix i fruita. Aquestes trampes també serveixen per fer control d’altres mamífers de mida similar com els moixos assilvestrats, que suposen una amenaça semblant per a la fauna local. En aquesta línia, fins el moment hi havia també l’alarma del coatí Nasua nasua, tot i que segons ens ha informat recentment el COFIB, sembla que ja fa anys que no hi ha captures y podria ser que s’hagi eradicat.
• Pel que fa a la vespa asiàtica, detectada per primera vegada a Sóller l’any 2015, es duu a terme un seguiment d’alerta per part dels apicultors i tots els treballadors de la Reserva d’Ariant en cas de produir-se un avistament. Pel que sembla, aquest 2019 encara no s’ha trobat cap niu actiu en tot el territori insular. No obstant, atesa la greu amenaça que suposa aquesta EEI per a les abelles i altres insectes pol·linitzadors, ja que són part fonamental de la seva dieta, no es pot baixar la guàrdia.
• La Paysandysia archon és un lepidòpter originari de Sud Amèrica, detectat per primera vegada a Mallorca l’any 2002. Afecta al Garballó Chamaerops humilis, única palmera autòctona de la mediterrània i protegida. A la finca d’Ariant no s’ha detectat cap individu de garballó afectat, no obstant, el municipi de Pollença es considera que està afectat de manera generalitzada. Per això, anualment es duen a terme transectes a les zones forestals de garballó de la Reserva d’Ariant com a mesura d’alerta de l’arribada d’aquest individu. A data d’avui, no existeix cap tractament fitosanitari autoritzat en terreny forestal.

Si constatau la presencia d’alguna d’aquestes espècies mencionades anteriorment, cal comunicar-ho, el més aviat possible, al telèfon d’emergències 112 o, directament, al COFIB pel que fa a la serp de ferradura, l’ós rentador o la vespa asiàtica; i al Servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears en cas de detecció de nous nuclis d’afectació de terrenys forestals per Paysandisia archon o a l’ajuntament en cas de detectar casos en jardineria.

Foto: CAIB.[:]

Las medidas pretenden avanzar en materia agrosilvopastoral y de conservación del patrimonio natural, y se concentran en cinco líneas de actuación: la protección de la colonia de buitre negro mallorquina, entre otras, de los efectos negativos del cambio climático, la mejora del estado de las masas forestales de encinar y pinar , el impulso de acciones para la prevención de incendios forestales, el aumento de la resiliencia de las prácticas agroganaderas ante el cambio climático (mediante por ejemplo la plantación de frutales de secano o el fomento de las razas autóctonas mejor adaptadas a la condiciones de la zona) y, por último, la realización de tareas de sensibilización a la población local sobre los efectos del cambio climático en la tierra, los cultivos y la flora y fauna de la zona.

[:ca]La FVSM durà a terme aquest any a la Reserva Biològica de Ariant (Pollença) una sèrie de mesures d’adaptació al canvi climàtic, després que la Fundació Biodiversitat hagi valorat positivament i aprovat la seva proposta en el marc de la convocatòria de concessió d’ajudes per a el desenvolupament d’activitats en l’àmbit de la biodiversitat, el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible.

Les mesures pretenen avançar en matèria agrosilvopastoral i de conservació del patrimoni natural, i es concentren en cinc línies d’actuació: la protecció de la colònia de voltor negre mallorquina, entre altres, dels efectes negatius del canvi climàtic, la millora de l’estat de les masses forestals d’alzinar i pineda, l’impuls d’accions per a la prevenció d’incendis forestals, l’augment de la resiliència de les pràctiques agroramaderes davant el canvi climàtic (mitjançant ara la plantació de fruiters de secà o el foment de les races autòctones ben adaptades a la condicions de la zona) i, finalment, la realització de tasques de sensibilització a la població local sobre els efectes del canvi climàtic a la terra, els conreus i la flora i fauna de la zona.

[:]

El apiario está ubicado en una zona remota de la parte agrícola de la finca, desde donde las abejas salen a trabajar en un radio de 3 kilómetros. En 2017 realizamos la primera cosecha de mieles de primavera y de otoño, con una producción total de unos 50 kilos. En 2018 se produjo la primera cosecha con declaración ecológica, pero a causa del clima sumamente lluvioso de esa campaña, la cosecha fue nula en primavera y sólo de 6 kilos en otoño. Lo curioso de las abejas de Ariant es que se trata de una mezcla de abejas autóctonas, que se conocen por su color negro, y la raza ligústica o italiana, que son más amarillas. Se ve que a pesar de la lejanía de otros apiarios, esta raza doméstica ha podido llegar hasta la finca. La selección que realizaremos favorecerá a la abeja autóctona, tanto por la conservación de las variedades locales en sí, como por su mejor adaptación al medio y potencial para afrontar cambios en el clima.

A raíz de este contacto íntimo con el mundo de las abejas, su importancia para los ecosistemas y las amenazas que las ponen en grave peligro, la FVSM ha iniciado una nueva línea de proyectos para apoyar su conservación. El jardín de plantas aromáticas para las abejas es un proyecto de educación ambiental con el que pretendemos transmitir la importancia de las abejas como polinizadoras y explicar los beneficios de sus productos. Además, profundizamos en las amenazas que las afectan, como la varroa, parásito introducido en la península a mediados de los 80, y la avispa asiática, un depredador feroz que llegó en el año 2010 a España, y, finalmente, exponemos las medidas de conservación que se pueden adoptar para su supervivencia. En la península, estas dos contingencias, junto con el gran peligro que son los pesticidas, han exterminado a las abejas silvestres, con lo cual han pasado a depender plenamente de los cuidados de los apicultores. En Baleares, las amenazas aún no han tenido tan feroz efecto. La varroa hasta ahora ha afectado menos a las colmenas de las Islas y la avispa asiática, que entró en Mallorca en el año 2015 por la zona de Sóller, ha vuelto a disminuir gracias a las rápidas actuaciones del COFIB. Se espera que este año haya desaparecido por completo, lo cual supondría un gran alivio para las abejas y los apicultores.

De las medidas de conservación para las abejas y de lo que cada uno podamos aportar para que sobrevivan en nuestro entorno hablaremos en la edición de abril de este boletín. Mientras tanto, os invitamos a participar en el voluntariado del jardín para abejas, el próximo 23 de marzo en el Centro para la Conservación de la Vida Silvestre Mediterránea.[:ca]L’any 2016 va arribar l’apicultura a Ariant. Com que és una finca amb certificació ecològica, va atreure l’atenció de Martí Mascaró, actualment únic apicultor amb producció ecològica a Mallorca. Es va iniciar llavors una interessant col·laboració, tant per a la conservació de les abelles de la finca, com per a la creació d’un nou producte d’Ariant. L’objectiu de tenir abelles a la finca i no portar ruscs de fora va quallar en capturar 4 eixams silvestres que van formar la base d’un apiari compartit per Martí Mascaró i la Fundació, que va anar creixent fins a les 14 ruscs actuals. Aquest any està previst la multiplicació dels dos millors ruscs i arribar-ne a la vintena.

El apiari està ubicat en una zona remota de la part agrícola de la finca, des d’on les abelles surten a treballar en un radi de 3 quilòmetres. En l’any 2017 vàrem realitzar la primera collita de mels de primavera i de tardor, amb una producció total d’uns 50 quilos. Pel 2018 es va produir la primera collita amb declaració ecològica, però a causa del clima summament plujós d’aquesta campanya, la collita va ser nul·la a la primavera i de només 6 quilos a la tardor. Allò curiós de les abelles de Ariant és que es tracta d’una barreja d’abelles autòctones, que es coneixen pel seu color negre, i de la raça ligústica o italiana, que són més grogues. Es veu que tot i la llunyania d’altres apiaris, aquesta raça domèstica ha pogut arribar fins a la finca. La selecció que realitzarem afavorirà l’abella autòctona, tant per la conservació de les varietats locals en si, com per la seva millor adaptació al medi i potencial per afrontar canvis en el clima.

Arran d’aquest contacte íntim amb el món de les abelles, la seva importància per als ecosistemes i les amenaces que les posen en greu perill, la FVSM ha iniciat una nova línia de projectes per recolzar la seva conservació. El jardí de plantes aromàtiques per a les abelles és un projecte d’educació ambiental amb el qual pretenem transmetre la importància de les abelles com pol·linitzadores i explicar els beneficis dels seus productes. A més, aprofundim en les amenaces que les afecten, com la varroa, paràsit introduït a la península a mitjans dels 80, i la vespa asiàtica, un depredador ferotge que va arribar l’any 2010 a Espanya, i, finalment, exposam les mesures de conservació que es poden adoptar per a la seva supervivència. A la península, aquestes dues contingències, juntament amb el gran perill que són els pesticides, han exterminat a les abelles silvestres, amb la qual cosa han passat a dependre plenament de les cures dels apicultors. A les Balears, les amenaces encara no han tingut tan ferotge efecte. La varroa fins ara ha afectat menys a les arnes de les Illes i la vespa asiàtica, que va entrar a Mallorca l’any 2015 per la zona de Sóller, ha tornat a disminuir gràcies a les ràpides actuacions del COFIB. S’espera que aquest any hagi desaparegut del tot, la qual cosa suposaria un gran alleujament per a les abelles i els apicultors.

De les mesures de conservació per a les abelles i del que cadascú poguem aportar perquè sobrevisquin en el nostre entorn en parlarem en l’edició d’abril d’aquest butlletí. Mentrestant, us convidam a participar en el voluntariat del jardí per abelles, el proper 23 de març al Centre per a la Conservació de la Vida Silvestre Mediterrània.[:]

Un rebaño de 200 ovejas ha sido hasta ahora el encargado de mantener zonas de cortafuegos en Ariant, aunque estos animales no llegan a comer toda la vegetación. Los asnos de raza balear, en cambio, se alimentan de plantas que las ovejas rechazan, como sería el caso del Carrizo Ampelodesmus mauritanica, tan abundante en la Serra y en Ariant. Al comerse el carrizo los asnos facilitan el crecimiento de brotes tiernos que sí pueden ser aprovechados por el ganado ovino y así habilitan los terrenos agrestes para el rebaño de oveja de la finca, que así tendrá más comida en el futuro. El grupo de asnos se va cambiando de zona con el fin de que haya una rotación a lo largo de las diversas áreas de cortafuego. A parte del carrizo y matorral que encuentran, se les da regularmente alimento adicional como balas de alfalfa para evitar que se asilvestren, y así facilitar su manejo.

La población del asno balear ha sufrido una importante disminución durante el siglo pasado, hasta la casi desaparición de esta raza. A finales de los años setenta el número de asnos con apariencia morfológica de la raza autóctona no llegaba a los cien ejemplares. Antiguamente se empleaba el asno balear en la producción de mulas, así como también era parte importante en la gestión forestal, limpiando zonas de vegetación poco accesibles. La disminución de su población se debió a la pérdida de valor de estas prácticas, lo que hizo bajar mucho su demanda. Actualmente el número de asnos de raza mallorquina es estable, con unos 300 ejemplares en las Baleares, la mayoría en Mallorca (80%). Se estima que el número va en aumento, dado su perfecta adaptación a las zonas de bosque y baja montaña y su valor a la hora de conservar y mantener el paisaje.

El asno balear es un animal rústico, noble, de temperamento sanguíneo y nervioso y de gran fortaleza física. Su aspecto es estirado y esbelto, de color negro-pasa. Durante el verano tienen el pelo corto de color más oscuro, mientras que en invierno son de color más marrón y el pelo es más largo. La cabeza del asno balear es larga y cuadrada con la boca de color blanco como también en torno a los ojos. En algunos ejemplares, el color blanco también se puede ver en el pecho, vientre y axilas. La crin es escasa y despeinada. Tiene una cola larga que al final forma un penacho piloso.

En definitiva, la llegada de los asnos a Ariant contribuye, por un lado, a revitalizar el valor de la raza balear en la gestión forestal; por otro lado, a aumentar los pastos para las ovejas de la finca y, finalmente, a sumar un granito de arena en la protección de esta raza autóctona perfectamente adaptada a su hábitat en las Baleares. Después de tres meses ya se aprecian los primeros resultados positivos en la limpieza del monte.

[:ca]El perill d’incendi és una amenaça habitual per als boscos Balears i sembla que el canvi climàtic afavorirà aquest fet, i més si tenim en compte que s’espera un increment dels períodes de sequera. Davant d’aquest escenari, a la finca d’Ariant s’estan aplicant diverses mesures d’adaptació al canvi climàtic amb el support de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica, i aquesta és una d’elles: una dotzena d’exemplars d’ase balear contribueix des de desembre 2018 a la tasca de crear i mantenir tallafocs a Ariant. Més enllà de l’adaptació al canvi climàtic i l’ampliació de pastures per a les ovelles, pretenem també contribuir a la protecció d’aquesta raça balear única.

Un ramat de 200 ovelles ha estat fins ara l’encarregat de mantenir zones de tallafocs en Ariant, encara que aquests animals no arriben a menjar tota la vegetació. Els ases de raça balear, en canvi, s’alimenten de plantes que les ovelles rebutgen, com seria el cas del canyís Ampelodesmus mauritanica, tan abundant a la Serra i a Ariant. En menjar-se’l, els ases faciliten el creixement de brots tendres que sí que poden ser aprofitats pel bestiar oví i així habiliten els terrenys agrestes per al ramat d’ovella de la finca, que així tindrà més menjar en el futur. El grup d’ases es va canviant de zona per tal que hi hagi una rotació al llarg de les diverses àrees de tallafoc. A banda del canyís i matoll que troben, se’ls dóna regularment aliment addicional com bales d’alfals per evitar que s’asilvestrin, i així facilitar el seu maneig.

La població de l’ase balear ha sofert una important disminució durant el segle passat, fins a la pràctica desaparició d’aquesta raça. A la fi dels anys setanta el nombre d’ases amb aparença morfològica de la raça autòctona no arribava als cent exemplars. Antigament s’emprava l’ase balear en la producció de mules, així com també era part important en la gestió forestal, netejant zones de vegetació poc accessibles. La disminució de la seva població es va deure a la pèrdua de valor d’aquestes pràctiques, el que va fer baixar molt la seva demanda. Actualment el nombre d’ases de raça mallorquina és estable, amb uns 300 exemplars a les Balears, la majoria a Mallorca (80%). S’estima que el nombre va en augment, donat la seva perfecta adaptació a les zones de bosc i baixa muntanya i el seu valor a l’hora de conservar i mantenir el paisatge.

L’ase balear és un animal rústic, noble, de temperament sanguini i nerviós i de gran fortalesa física. El seu aspecte és estirat i esvelt, de color negre-passa. Durant l’estiu tenen el pèl curt de color més fosc, mentre que a l’hivern són de color més marró i el pèl és més llarg. El cap de l’ase balear és llarg i quadrat, amb la boca de color blanc com també el voltant dels ulls. En alguns exemplars, el color blanc també es pot veure al pit, ventre i aixelles. La crinera és escassa i despentinada. Té una cua llarga que al final forma un plomall pilós.

En definitiva, l’arribada dels ases a Ariant contribueix, d’una banda, a revitalitzar el valor de la raça balear en la gestió forestal; d’altra banda, a augmentar les pastures per a les ovelles de la finca i, finalment, a sumar un granet de sorra en la protecció d’aquesta raça autòctona perfectament adaptada al seu hàbitat a les Balears. Després de tres mesos ja es poden apreciar els primers resultats positius en la neteja del terreny.

[:]

Se procederá a la poda de ramas muertas y a la colocación de protectores para las encinas plantadas. Estas medidas se encuentran dentro del proyecto de adaptación al cambio climático con el apoyo del Ministerio para la Transición Ecológica, a través de la Fundación Biodiversidad. La jornada finalizará con una ‘torrada’. Agradecer de antemano la colaboración desinteresada de las decenas de voluntarios y voluntarias que, en un momento u otro del año, ayudan a la Fundación en sus tareas de difusión y conservación de nuestra biodiversidad participando en los distintos voluntariados que organiza.

[:ca]El primer voluntariat de l’any de la FVSM ja és aquí. La Fundació ha organitzat el 26 de gener, últim dissabte de mes, com és habitual, una trobada amb voluntaris i voluntàries per emprendre un treball relacionat amb la conservació de la natura, en aquest cas la recuperació de l’alzinar de la finca d’Ariant. El punt de trobada serà la rotonda de Pollença a la carretera cap a Lluc a les 9 hores. Preguem a aquelles persones interessades en participar-hi que s’inscriguin prèviament trucant al 663.791.092 o escrivint un correu electrònic a educacion@procustodia.org.

Es procedirà a la poda de branques mortes i a la col·locació de protectors per a les alzines plantades, i la jornada finalitzarà amb una torrada. Agrair per endavant la col·laboració desinteressada de les desenes de voluntaris i voluntàries que, en un moment o altre de l’any, ajuden a la Fundació en les seves tasques de difusió i conservació de la nostra biodiversitat participant en els diferents voluntariats que organitza.

[:]